"L'escultura de la font, passada a bronze pel fonedor
italià Romolo Staccioli, establert a Barcelona durant els primers anys
del segle XX, correspon a l'original que realitzà Eduard B. Alentorn,
nascut a Falset (Priorat), que es formà a Barcelona, al taller dels
germans Agapit i Venanci Vallmitjana i al d'Andreu Aleu. Una faceta de
la seva activitat, la que correspon a l'escultura monumental, pot
admirar-se a Barcelona, a les figures de la façana del Museu Martorell,
al parc de la Ciutadella, i en algunes de les que estan integrades al
monument a Cristòfor Colom. Un altre caràcter havien de tenir les
escultures que li foren encarregades per l'Ajuntament de Barcelona el
desembre de 1912 i que quedaren enllestides el 1915.
Una és la que dóna nom a la Font de la Pagesa,
la qual incorpora a la iconografia monumental urbana una figura
femenina, dempeus i aïllada, que deu correspondre a la que protagonitza
la coneguda faula de La lletera, freqüent en les diverses
recopilacions de faules que es feren en els segles XVIII i XIX i que
foren àmpliament popularitzades. L'escultor la transcriví donant-li el
tipus d'una pagesa catalana benestant, freqüent protagonista a la nostra
literatura i al teatre d'aquella època. Els pots que té tombats als
peus, a més de facilitar la identificació del tema, permeten donar més
amplitud a la base de sustentació de la figura. Cal destacar l'acurada
transcripció que l'artista féu dels detalls de la indumentària, que
l'espectador sols pot apreciar amb una observació atenta.
La policromia que permetria adonar-se dels detalls
seria un bon complement d'aquesta escultura, que il·lustra els criteris
de respecte a la realitat que prevalien aquells anys, i també de
l'atenció posada en les dimensions i la forma del basament, que es
limita a resoldre la necessària funció de suport de l'escultura, amb què
es facilita la contemplació i s'atén la finalitat de servei pròpia
d'una font."
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada