"La primavera de 1977 va tenir lloc una exposició d'Andreu Alfaro en dos
escenaris ben diferents: la Sala Gaspar del carrer Consell de Cent i el
parc de Cervantes. L'experiència va ser possible per la bona disposició
de Josep Blajot, regidor de l'Ajuntament, que tenia bona relació amb la
família Gaspar. Segons recordava Joan Gaspar, "l'escultura que s'hi ha
quedat definitivament va ser col·locada de manera experimental, per
veure com l'acceptava la gent. És com un prèstec d'Alfaro a la ciutat de
Barcelona. Va agradar i s'hi ha consolidat." Amb el temps es va arribar
a un acord econòmic i la deixa va esdevenir definitiva. Va ser canviada
d'emplaçament perquè era fàcil d'enfilar-s'hi i els nens feien malbé
els tubs d'alumini. Aleshores es va instal·lar enmig del roserar que és
característic dels jardins de Cervantes.
Durant les dècades dels anys 70 i 80 Andreu Alfaro desenvolupa un
llenguatge plàstic molt personal i característic aconseguit a còpia
d'anar fent girar una línia respecte a una "generatriu". D'aquesta
manera sorgeix una sèrie de figures en margalló que podria arribar a ser
infinita, ja que hi ha innumerables possibilitats de formalització,
segons s'establia la direcció de la generatriu, les pautes de gir d'unes
varetes respecte a les altres i la longitud de cada una d'aquestes.
Es tracta d'obres que desenvolupen alguns postulats de les avantguardes
constructivistes, de les quals Alfaro depurarà un repertori de formes
tan essencialista com rigorós. En
aquesta obra, encara que el conjunt de les varetes determinen unes
formes concretes: dos rombes que, en compartir un element, semblen
tangents, no hi ha un contorn real de l'obra, una superfície modelada
que en determini els límits, com és habitual en les escultures que
posseeixen un volum massís, al contrari, aquesta escultura d'Alfaro
s'estén alada assenyalant direccions, reclamant l'aire i l'espai físic i
visual que l'envolta. Aquesta circumstància obliga l'espectador que desitja
comprendre-la a realitzar un moviment al seu voltant a fi de poder
contemplar les múltiples siluetes que l'obra va oferint, sempre canviant
segons la direcció des de la qual es mira, de tal manera que podem
parlar de cert efecte cinètic de contemplació."
Veure informació Ajuntament de Barcelona, Art Públic
Materials:alumini anoditzat
 |
| Escultura Rombes bessons al parc Cervantes |
 |
| Andreu Alfaro i Hernàndez |
Veure més Art Públic Les Corts
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada