TRESORS a BARCELONA: Llegenda L'Espasa Vilardell

El cavaller Soler de Vilardell amb la seva famosa espasa matant un griu a la porta de Sant Iu de la catedral de Barcelona

"Existeix la llegenda de Soler de Vilardell relacionada amb l'espasa en qüestió, a la qual s'explica que a prop de Sant Celoni (Vallès Oriental), concretament a La Roca del Drac, hi vivia un drac que tenia espantada la gent de la comarca, i els viatgers que passaven pel camí reial de Barcelona a Girona, tot resseguint la Tordera entre el Montseny i el Montnegre (Sant Celoni).

La Cova del Drac a Sant Celoni, font:caminantperelpais.blogspot.com

Un dia, sant Martí, amb aparença d'un pobre que demanava caritat, va anar al Castell de Vilardell, que estava a la part baixa dels boscos del Massís del Montnegre. Quan en Soler, el cavaller i senyor de Vilardell, va sortir amb el pa i l'almoina, ja no hi havia ningú, però es va trobar una espasa com no n'havia vist mai cap.

Conte L'Espasa d'en Soler de Vilardell editat per l'Ajuntament de Sant Celoni

La va provar amb un roure monumental i amb una roca, i els va partir sense cap esforç, llavors va encomanar-se a Déu i va decidir que mataria el drac. De bon matí, es va guarnir la seva millor armadura, va protegir el seu cavall i va empunyar l'espasa de virtut. Acompanyat d'amics i fidels va anar a cercar el drac al seu cau. Quan va ser davant del drac, aquest es va espantar en veure's reflectit en l'armadura i l'escut, que brillaven com miralls. I és que el drac no havia vist mai la seva pròpia imatge, terrible i ferotge. Aprofitant aquest moment de desconcert, en Soler de Vilardell va alçar l'espasa i li va tallar el coll amb un sol cop. Va alçar el braç victoriós tot clamant davant del poble que l'observava amb ànsia al portal de la Força.:

Braç de virtut,

espasa de caballer,

has mig partit la roca,

i el drac, també

En aquell moment d'emocions es va equivocar al recitar el conjur màgic que era:

Espasa de virtut,

braç de caballer,

has mig partit la roca,

i el drac, també

Va donar més importància al braç que a l'espasa de virtut, per això, l'espasa el desprotegí, i quan la sang regalimant li tocà la pell, l'emmetzinà i caigué mort.

Historia

L'espasa de Vilardell és una de les espases de virtut més famoses de Catalunya, tal com reflecteix Martí de Riquer al seu llibre Llegendes històriques catalanes. És potser la llegenda més potent i més ben girada de l'imaginari català, equivalent a la famosa espada Excàlibur de la llegenda del Rei Artús.

Tot i que la llegenda del drac de Vilardell té uns orígens molt més antics, procedents de la tradició oral, la primera notícia escrita que confirma la seva existència data del segle XIV: segons les fonts, l'espasa real és l'«Espasa Vilardella» que es conserva al Musée de l'Armée a París. Segons altres fonts es tracta de l'espasa dita «Tisó» actualment a Burgos.

Espasa Vilardella al Musée de l'Armée a París

Detall de la Espasa Vilardella, font:santceloni.cat

Espasa Tisó a Burgos

Aquesta espasa té una història gloriosa deguda al mite que faria invencible el seu posseïdor i està vinculada a la dinastia comtal catalana. La primera menció històrica de l'espasa, és en una sentència de Jaume I, l'any 1274, sobre un duel que havia tingut poc abans entre Bernat de Centelles i Bernat de Cabrera. Tot i que havia vençut el primer, Arnau de Cabrera, va demanar que fos anul·lat amb l'argument que Bernat de Centelles havia fet servir l'espasa de Vilardell, que entre altres moltes virtuts té la d'impedir que fos vençut el que la portava en el combat. El rei va donar la raó als Cabrera basant-se que s'havia fet servir una arma de virtut segons el princip jurídic Nullus sucumbere vel superari possit qui illum in bello detulerit (ningú que ha portat [una arma amb virtuts especials] durant un conflicte pot perdre).

Hi ha qui fins i tot la relaciona amb el llegendari Otger Cataló, que l'hauria transmès a Guifré el Pilós i als seus descendents, fins a Jaume II el Dissortat. Segons una carta seva hauria posseït cinq espases màgiques més, el Sancti Martini, el Tisó, el Triveta i el Clareta. També és una de les cinc que s'esmenta al testament de Pere el Cerimoniós, a part de Tisó, datat del 14 de maig de 1370. Posteriorment també la va esmentar Francesc Eiximenis en el seu llibre "Dotze del Chrestia" (1385-1386). Es tracta d'una referència, molt sintètica, en la qual ens parla d'una "gran serp" morta a mans d'un "famós cavaller". El fet que no s'estengui més en les explicacions fa pensar que era una llegenda prou popular i ben sabuda.

La Vilardella de Sant Martí figura al catàleg de l'armeria dels Comtes de Barcelona, i està documentat que participà en diverses batalles i conquestes a l'època medieval. La primera versió escrita extensiva és força tardiva del 1596. L'infant Pere, fill de Jaume el Conqueridor i conegut posteriorment com a Pere el Gran, feia temps que volia l'espasa. Va ofrir fins i tot per a ella quatre mil sous barcelonins sense que el propietari la volgués vendre; posteriorment és possible que la va aconseguir ja quatre mesos després de la seva mort, el seu fill Alfons el Benigne, pagava a Berenguer de Vilardell els dos mil trenta sous barcelonins que encara faltaven per pagar l'espasa. Regnant Jaume el Just el seu fill futur Alfons el Magnànim, l'empunyava en la victòria de la Batalla de Lucocisterna.

Veure informació https://ca.wikipedia.org/wiki/Espasa_de_Vilardell

Més informació http://www.llegendesdecatalunya.cat/lespasa-de-vilardell-i/

Representació teatral de la llegenda

En Soler de Vilardell es va guanyar un lloc per sempre en els cors dels celonins i per això, cada any, Sant Celoni recorda i celebra la història. El Drac de Vilardell acompanya la Colla de Diables de Sant Celoni i els nens i nenes de l’escola Soler de Vilardell passegen el seu gegantó.