dimecres, 11 de maig de 2022

Relleus Plaça Carles Buïgas

 

"A banda i banda de les escales que condueixen a la Font Màgica de l'Exposició, a Montjuïc, es troben dos relleus al·legòrics a les glòries, realitzats entre 1928 i 1929 per Antoni Parera..."

Font de la informació:Ajuntament de Barcelona - Art Públic - Jaume Fabre i Josep M.Huertas

Relleu costat Besòs

"Pujant per l'avinguda d'accés a la font monumental projectada per Carles Buigas, els vianants i espectadors de l'exposició de 1929, passaven entre els dos relleus firmats per Antoni Parera ben atapeïts de figures i símbols que, actualment , degut al trànsit i al pas elevat per a vianants construït en ocasió de les Olimpíades, s'han allunyat de la visió dels actuals espectadors.

Em pregunto si avui aquests relleus voluntàriament densos en símbols obtindrien, més enllà de l'acceptació de l'estètica d'un temps determinat, tota la comprensió que el seu significat demana.

Efectivament, Parera va escollir i ordenar elements iconogràfics de la significació històrica i de la tradició mediterrània amb voluntat d'establir la successió sense ruptures i l'enllaç efectiu del nostre passat amb el moment actual mitjançant símbols prou coneguts, particulars i universals alhora, que es refereixen a la concepció de Catalunya que el projecte noucentista posava en marxa, sostinguts en formes i significats idealitzats. Figures nues de tall clàssic invoquen les deïtats antigues personificadores de les activitats considerades per nosaltres més tradicionals, el comerç, la navegació i la indústria, senyals molt antics de la nostra idiosincràsia repetits fins i tot com a tòpics del nostre suposat tarannà nacional. Al seu costat, en l'entramat dels relleus, troben lloc els símbols d'aquesta concepció: el coneixement científic i el pensament, el treball, la llum de la veritat i de la ciència, el llorer que exemplifica la victòria, i la petita Iris alada, missatgera dels déus i, com Mercuri, protectora del comerç.

El paisatge, insinuat darrere les figures d'un dels relleus, veu sortir un sol resplendent damunt un mar tranquil solcat per l'antic vaixell comercial de vela suposadament utilitzat pels colons grecs, els primers a arribar a les nostres platges, que no aconsegueix ocultar la petita barca de vela llatina triangular. Aquesta és tan antiga que ja era registrada en la tradició mediterrània com a vaixell dels pescadors egipcis i usada per tots els pobles costaners de la Mediterrània, tan actual que encara ara navega en les mateixes costes. En consonància amb l'art del seu temps, especialment el de la pintura, Parera situa en lloc central aquesta barca, capaç d'enllaçar el passat i el present en el manteniment de la tradició marinera pròpia de la costa catalana i de tots els pobles agermanats per la mateixa mar. En nom de la tradició beneïda pels déus mediterranis, les constants es mantenen fidels, alhora que atentes a la necessària modernització que reclamen els temps, del tot evident en el sol fet de l'existència del certamen internacional de 1929.

Del conjunt nombrós d'escultors catalans que solem denominar noucentistes a causa de la coincidència en el moment històric i en la manera de fer, evidenciada bàsicament a través del recurs a l'ús d'un determinat tipus de figura femenina, normalment nua i amb semblança clàssica, Antoni Parera podria tal vegada presumir de no seguir el dictat, almenys pel que fa a la seva preferència de dotar de protagonisme a models masculins. Fidel a la manera clàssica, Parera no va introduir el matís corrector que transformava, i en això actualitzava el model, l'esquema clàssic en mediterrani, concepte més apreciat pel gust noucentista, que no volia copiar del passat clàssic sinó enllaçar-hi com a clar referent de la pertinença a un mateix lloc i a unes mateixes arrels culturals i lingüístiques. Les figures femenines de Parera acusen la predilecció del autor per la forma masculina de manera que dotades de força muscular resultem més aviat rígides, poc gracioses (recordem que el concepte de gràcia era predicat per Eugeni d'Ors i tots els poetes), fortes i molt clàssiques."

Font de la informació:Ajuntament de Barcelona - Art Públic - Teresa Camps

Materials:Pedra arenisca







Relleu costat Llobregat




Més informació:Viquipèdia Eix de l'Exposició de 1929 a Montjuïc

Palau Nacional, font:Wikipedia

Autor

Escultor:Antoni Parera

Més informació:Viquipèdia Antoni Parera i Saurina

Antoni Parera, font:Viquipèdia

 Veure més Art Públic Sants Montjuïc


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada