"Cado Manrique al·ludeix al que anomena "el model casa" com un element recurrent del seu treball. Juntament amb alguns simbolismes prou coneguts de la casa (l'ésser interior, el refugi o la protecció del si matern, d'acord amb Bachelard), aquesta defineix també un àmbit privat, el qual sovint involucra la memòria personal.
A La classe de música, una seqüència de mòduls verticals compon, a l'altura dels ulls, un ritme monòton, com un fris que allotja habitacions contigües o cubiculums hermètics sostingut per dos muntants de ferro. La peça se'ns apareix així com un llindar que convida a ser franquejat. I un llindar implica sempre l'accés a un lloc. Tanmateix, en aquest cas, aquesta obertura condueix a un espai il·limitat. La casa està continguda, tota ella, en el gruix d'aquesta perifèria de ferro rovellat.
La casa, així comprimida, és un marc de línies rotundes que exhibeix l'esquelet simbòlic d'un record, el de les lliçons de piano rebudes durant la preadolescència de l'artista, o, més ben dit, l'escenari físic d'aquella experiència: les cel·les on els neòfits, sessió rere sessió, exercitaven les mans. També l'aïllament. El passat, depurat de matisos, s'ha solidificat.
La memòria és massa íntima i està feta d'una substància massa personal. Podrà, això sí, ser contrastada, però el seu sentit profund es revela en gran manera incògnit a la curiositat de l'espectador. Per això, per fer-la transmissible, cal despullar-la de tota anècdota, sintetitzar-la, conferir-li un caràcter genèric, arquetípic."
Font de la informació:Ajuntament de Barcelona - Art Public - Jordi Clavero
Materials:Ferro
Més informació:Viquipèdia Jardí d'Escultures
Jardí d'Escultures, font:Viquipèdia
Autor
Escultor:Cado Manrique
Més informació:Cadomanrique.com
Cado Manrique, font:Cadomanrique.com
Veure més Art Públic Sants Montjuïc
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada