dimarts, 10 de maig de 2022

Escultura Quatre Ales

 

"La galeria Maeght va decidir instal·lar una sucursal a Barcelona i va triar fer-ho al carrer de Montcada. Va obrir amb una exposició que incloïa una peça d'Alexander Calder, Quatre ales, una gran escultura feta pel seu autor el 1972, i després la va oferir a l'Ajuntament perquè fos instal·lada en algun passeig de la ciutat. En algun moment es va parlar de posar-la davant el nou edifici que Banca Catalana estava aixecant a l'avinguda Diagonal. Finalment va anar a petar en un altre indret, prop de la Diagonal, a l'avinguda que encara es deia del General Goded i que canviaria en pocs anys per anomenar-se de Pau Casals. Hi va ser posada el 25 de febrer de 1975. Segons explica Francesc Farreras, responsable de la galeria Maeght, a les seves memòries, "les protestes dels incultes i estúpids veïns d'aquell indret privilegiat van fer que, al cap d'uns dies, l'Ajuntament retirés l'escultura." En assabentar-se de l'afer el pintor Joan Miró, amic personal de Calder, va demanar que pogués anar a la fundació que estava creant a Montjuïc. Van passar uns mesos, però finalment el juny de 1976 va ser treta de l'avinguda Pau Casals, i tres mesos després, el 17 de setembre, va ser posada davant del meravellós edifici creat per a la Fundació Miró per un altre amic de Calder, Josep Lluís Sert, on el vermell original de les Quatre ales destacava amb força. Posteriorment, el monument va ser repintat de color taronja, fins que el 2002 va recuperar el seu color vermell original."

Font de la informació:Ajuntament de Barcelona - Art Públic - Jaume Fabre i Josep M.Huertas

 

"Dos tipus d'escultura defineixen la maduresa d'Alexander Calder, els mòbils i els stabiles. En tant que el moviment és el tret fonamental dels primers i l'estatisme, o millor dit l'estabilitat, el dels segons, hom podria dir que els uns i els altres es contraposen radicalment, però això no és ben bé cert. Quatre ales és testimoni de la seva mútua afinitat. Quan diem que una obra és estàtica, pensem en una peça que s'assenta sòlidament sobre el terra i destaquen la seva massivitat i el seu pes, però quan parlem dels stabiles de Calder advertim que es recolzen lleugerament sobre punts concrets i que les seves peces cargolades i soldades marquen un moviment potencial, un component potencialment dinàmic que es trobava ja en algunes escultures de Brancusi i que Calder recrea de manera personal.

Quatre ales es recolza sobre la superfície de l'herba en punts que li donen estabilitat, no estatisme, "aixecant-se" des d'ells com a ales en diferents direccions, fins i tot oposades, cosa que introdueix tensió a l'interior de l'obra -un recurs molt del gust de l'artista-. Predominen els plans corbats i els perfils corbs, còncaus i convexos, de manera que la posició escollida produeixi la sensació de ser una entre diverses de possibles. El resultat és una peça que, abstracta, sembla posseir certs trets figuratius, quelcom com el record de la figuració més que la figuració mateixa: es posa com un au o com un insecte, un mòbil ocasionalment quiet, aturat, però que malgrat la seva dimensió i el seu pes podria aixecar-se a volar.

Quatre ales és un stabile pintat -n'hi ha d'altres també pintats però completament de negre- en un to que va permetre conèixer-lo popularment com a "monument al Butano". La pintura dels stabiles -també d'algunes peces dels mòbils- és un tret característic de les obres de Calder, que les relaciona amb l'art de Jean Arp i de Fernand Léger, de Joan Miró. Quan contemplem les pintures d'aquests artistes, o les del mateix Calder prenem consciència que el color d'aquestes peces forma part d'una composició cromàtica de caràcter lúdic, un tret característic de l'artista. I aquest sentit lúdic és la nota que defineix Quatre ales: els que la contemplen amb afany de transcendència, es trobaran frustrats, perquè malgrat la grandària i la monumentalitat que la caracteritza, és una obra lúdica, un divertiment. Si Calder prescindeix d'alguna cosa, és de l'èmfasi habitual en els monuments públics. Si alguna cosa desitja en "posar-la" sobre l'herba és ajudar-nos a completar aquesta qualitat que és jugar amb formes, jugar amb colors, amb plans i espais, amb volums que se'ns en van de les mans, que se'ns hi van els ulls... Si alguna cosa commemora és la capacitat lúdica."

Font de la informació:Ajuntament de Barcelona - Art Públic - Valeriano Bozal

Materials:Acer pintat







Autor

Escultor:Alexander Calder

Més informació:Viquipèdia Alexander Calder

Alexander Calder, font:Viquipèdia

 

Veure més  Art Públic Sants Montjuïc

 

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada