"La font dedicada al déu del vi, Bacus, data de la mateixa època que la del Gat, i es troba darrere de l'edifici que avui ocupa l'Institut Cartogràfic de Catalunya. Va ser segurament un altre projecte de l'escultor Joan Antoni Homs, que col·laborava amb Forestier i Rubió i Tudurí en la realització del parc Laribal i, en general, en l'enjardinament de la muntanya. La plaça on es troba la font ha estat restaurada en els anys 90. Al costat hi ha la soca d'un arbre tallada a biaix que és un memorial a l'atleta català Francesc Mates Gil (Barcelona, 1930-1991), segons indicava una placa metàl·lica posada al costat."
Font de la informació:Ajuntament de Barcelona - Art Públic - Jaume Fabre i Josep M.Huertas
"Situada en una placeta ben enjardinada (troanes, acants), enfront d'un talús descarnat de roques, a la muntanya de Montjuïc, darrere de l'Institut Cartogràfic de Catalunya i, casualment, veïna del monument a l'atleta català Francesc Mates i Gil (1930-1991), és un monòlit en forma de prisma de 2 metres d'alçada, de secció quadrangular, on s'inscriu en una el·lipsi la imatge d'un jove en retrat de tres quarts amb dos raïms penjats del cap a l'alçada de les orelles, ulls ametllats i fent un rictus de plaer marcat per un somrís que ens permet deduir que és una representació del déu romà Bacus; tanmateix aquest somrís té una connotació irònica o divertida ja que fixa la mirada als usuaris de la font que han de beure aigua en lloc del vi recomanat de Bacus. El relleu que ens ocupa té la particularitat de passar de ser un alt relleu en la part superior de l'el·lipsi i un baix relleu en la part inferior passant en el seu punt intermedi en un mig relleu, la qual cosa permet un especial joc d'ombres i trobar l'eix compositiu de la peça en un angle d'uns 20 graus respecte de l'eix vertical del monòlit.
El tema mitològic baquià permet lectures diverses, però la que ens presenta la font és una de les més clares i s'hi poden sumar dues de les característiques d'aquesta divinitat clàssica nascuda dues vegades (de la seva mare Sèmele i, després, de la cuixa del seu pare Júpiter). Primera: el jove feliç amb els raïms coronant la testa, afaitat i bell; i la segona: el Bacus déu de la màscara amb la particularitat que hi és present i que, per tant, la màscara és el símbol de la seva presència. La representació que ens en fa l'escultor juga amb aquests dos elements i hi afegeix l'economia de detalls en un classicisme un punt arcaïtzant, molt en la línia noucentista que en la dècada dels anys vint predominava a Barcelona.
La font, esculpida en un bloc de pedra de Montjuïc, presenta a mitja alçada l'aixeta de l'aigua, la qual és recollida per una pica també de pedra de Montjuïc. És, per tant, una font d'ús públic, d'aigua potable, que hauria estat en la seva concepció pensada per refrescar els passejants i visitants de l'Exposició Internacional de 1929."
Font de la informació:Ajuntament de Barcelona - Art Públic - Sebastià Goday
Materials:Pedra de Montjuïc
Més informació:Viquipèdia Dionís o Bacus
Estàtua de Dionís al Museu del Louvre, font:Viquipèdia
Autor
Escultor:Josep Antoni Homs (atribuït)
Més informació:Enciclopedia Catalana / Josep Antoni Homs i Bisa
Veure més Art Públic Sants Montjuïc
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada