TRESORS a BARCELONA: Escultura La Marinada

dijous, 12 de maig del 2022

Escultura La Marinada

"Una altra escultura procedent del concurs de la plaça de Catalunya era la Marinada o Dansarina, que pels dos noms és anomenada, que el 1929 va ser posada als jardins del passeig de Santa Madrona, a Montjuïc, que rebien el nom de l'Umbracle. El nom d'aquests jardins no té res a veure amb l'umbracle de la Ciutadella, sinó que sembla que ve pel passeig ombrejat entre dos murs que hi ha. Amb els anys ha tornat a aquell mateix indret. Entre el 1983 i el 1992 l'escultura, força coneguda per la gràcia dels seus moviments, va estar als jardins coneguts com a Porta de Montjuïc i ara dedicats al filòsof alemany Walter Benjamin, al passeig de Josep Carner."

Font de la informació:Ajuntament de Barcelona - Art Públic - Jaume Fabre i Josep M.Huertas

"L’escultura Marinada, també coneguda com Dansarina, presenta una jove nua que amb moviment gràcil del seu cos expressa l’alegria de viure. Juganera vora el mar, subjecta amb dues mans la tela que es desplega darrere seu alhora que li emmarca el cos i n’accentua el moviment.

Antoni Alsina i Amils (1863-1948) es formà amb el reconegut escultor català Juan Samsó a Madrid. Pensionat a Roma, feu una breu estada a Florència i Nàpols, a més d’ampliar estudis a París i d’obtenir nombrosos guardons en les exposicions de Belles Arts, en especial la medalla d’or a l’Exposició Universal de París. Així mateix, realitzà una destacada tasca docent, primer com a professor de modelatge a l’Escola Elemental d’Arts i Indústries de Vilanova i la Geltrú, i, segon, a Sevilla on l’any 1901 guanyà per concurs oposició la càtedra d’escultura. A més, fou catedràtic de l’Escola de Llotja, a Barcelona.

L’artista, un any després de celebrar una exposició antològica a Buenos Aires durant el setembre i octubre de 1926, que li reportà molts èxits de crítica tant dins com fora de les nostres fronteres, fou convidat a participar en el concurs restringit convocat per l’Ajuntament de Barcelona a fi d’ornamentar la plaça de Catalunya, acabada d’urbanitzar.

Alsina i Amils hi presentà dos projectes, el primer, Barcelona, per uns dels cinc grups escultòrics que s’havien de posar en els pedestals ja instal·lats i, el segon, Marinada, destinat a ornamentar un dels pilars de la plaça.

Al cap de poc temps, i per motius diversos, algunes de les escultures que havien d’anar a la plaça de Catalunya es traslladaren a la Ciutadella, a Pedralbes i a Montjuïc. Després de ser ampliada, Marinada es col·locà l’any 1929 a Montjuïc, concretament, als jardins del passeig de Santa Madrona, però a causa dels esdeveniments del 1936 fou retirada als magatzems municipals per tal de preservar-la d’una destrucció segura, tant per la reutilització del bronze com pel fet que aquest nu molestà una part de la societat conservadora barcelonina. Finalment, l’any 1983 amb motiu de l’exposició commemorativa del 1929, Marinada s’ubicà als jardins coneguts com a Porta de Montjuïc, i posteriorment fou traslladada al seu emplaçament original.

L’obra d’Alsina i Amils és a prop del Noucentisme a pesar del ritme i el moviment. A més, no hi ha cap dubte del notable nivell de qualitat de l’escultura, la qual representa la joie de vivre que caracteritzava el millor art mediterrani de l’època.

Marinada fou una obra emblemàtica, així doncs, en el marc de l’Exposició del 1929 es publicà una fotografia en el Diario Oficial de la Exposición, on s’aprecia l’artista treballant en aquesta obra."