TRESORS a BARCELONA: Escultura Gran avió d'helix blava

dilluns, 16 de maig del 2022

Escultura Gran avió d'helix blava

"Els zepelins, els submarins, les naus, els fars i els avions són temes reiteratius en la producció de Riera i Aragó. La seva fascinació per la màquina dóna a llum uns prototips inspirats tant en llibres d'enginyeria industrial, com en les màquines hidràuliques i els ginys voladors de Leonardo da Vinci, en la fantasia científica de Jules Verne o, fins i tot, en la poesia sideral de l'escriptor Joan Brossa. Sovint sembla que els submarins de Riera i Aragó volen, els seus dirigibles naveguen i els avions estan ancorats a terra. Els seus artefactes són mecanismes obsolets que traspuen una mentalitat nostàlgica, un gust per l'arqueologia del progrés. Són el record fossilitzat d'un temps ja extingit, vestigis -o desferres- que remeten a la conquesta de la mobilitat més que no pas al moviment. Sense vibracions ni vaivens, carregats de memòria i potser de malenconia.

"Utilitzo la màquina com a obra de l'home. La desfuncionalitzo, li trec la càrrega d'utilitat que té.

Imagino les màquines guardades a les prestatgeries del magatzem d'un hipotètic museu, amb aquell silenci callat que tenen les coses endreçades als museus", comenta l'artista. Una màquina inservible, rescatada de l'oblit secular, creada per suscitar l'enyorament, peça de col·lecció d'un museu imaginari de la memòria... I afegeix: "A vegades em pregunto si això que té a veure amb la memòria personal també pot ser memòria col·lectiva".

Gran avió d'hèlix blava és un d'aquests aparells. Isolat, cobert per l'òxid del temps, roman impertorbable damunt la gespa, acumulant temps al temps. L'hèlix, aturada en posició vertical, deixa veure una pintura descolorida. Les dues pales que la formen estableixen una suggestiva comunicació amb les fulles de les palmeres pròximes. Un eventual cop de vent agitaria les fulles. L'hèlix, en canvi, ja no tornarà a girar..."