"Davant del Museu Olímpic i de l'Esport Joan Antoni Samaranch, en l’eixamplament que fa l’avinguda de l’Estadi per les escales que baixen cap a l’entrada dels jardins Joan Maragall, hi ha un monòlit afegit al mur de tanca original d’aquests jardins i el Palauet Albéniz, en un parterre d’herba. El contrast entre l’ocre de la pedra del monòlit i el color més fosc de les roques del mur resulta força xocant. El soroll dels vols a la propera pista d’aeromodelisme és la música de fons.
El monòlit és un jachkar armeni, d’uns dos metres d’alt, amb una gran creu gravada en baix relleu com a motiu central i altres ornamentacions al voltant. Hi ha la inscripció, en català i en armeni, “Per l’amistat entre Armènia i Catalunya”.
Es va posar com a símbol de germanor entre Catalunya i Armènia, en una iniciativa de l’Associació Cultural Armènia de Barcelona que va trobar el suport sobretot de regidors i parlamentaris de Convergència Democràtica de Catalunya (CDC). Àngel Colom i Rosa Maria Fortuny van tenir un paper destacat en fer prosperar la iniciativa, i el dia abans de la inauguració ells i altres representants de Convergència Democràtica es van reunir amb la delegació armènia a la seu nacional del partit.
L’acte inaugural, amb discursos, col·locació de les banderes catalana i armènia, benedicció i partició d’un pastís, va tenir lloc el 19 de setembre del 2009 en un acte al que van assistir, per part armènia, Sasun Zumrookhdien, vicari general de l’Església Armènia per Espanya i Portugal, que va beneir el Jachkar; el viceprimer ministre, Hamlet Hovsepyan; el vicepresident del Parlament, Hermine Nagalalyan, i el president de l’Associació dels Veterans d’Armènia, Hakob Grigoryan. Els representants de Catalunya eren Antoni Castellà en representació de la Mesa del Parlament, la diputada Rosa Maria Fortuny, Àngel Colom, Carles Llorens i Èric Bertran, tots ells de CDC. També hi havia representants de la secretaria d’immigració."
Font de la informació:Ajuntament de Barcelona - Art Públic - Jaume Fabre
"A l’avinguda de l’Estadi, davant mateix del Museu Olímpic i de l’Esport de Barcelona, hi ha un monument dedicat a l’amistat entre Catalunya i Armènia. Es tracta d’un monòlit de pedra d’Armènia denominat kachkar, que en armeni significa “creu de pedra”, amb un contingut cristià ben significant. Per tant, la creu gravada és el motiu central, a més dels diversos ornaments que l’acompanyen. De fet, són làpides commemoratives en record d’una persona o esdeveniment, on apareix un relleu de la creu armènia –és un variació de la creu llatina-, així com altres elements, principalment de tipus vegetal, cas de fulls i fruites. En aquests moments n’hi ha censats a tot el món uns 40.000, principalment a Armènia. La majoria dels kachkars es remunten al segle IX, o sigui a l’etapa del renaixement armeni que va ser posterior a la fi de l’opressió àrab. El monòlit més antic està localitzat a Garni, i va ser esculpit l’any 879. Podríem afirmar que l’època més brillant dels kachkars va ser la dels segles XII-XIV.
El monòlit està situat rere una paret dels Jardins de Joan Maragall i del Palauet Albéniz, en un parterre d’herba. Té unes dimensions de poc més d’un metre i mig d’alçada per un metre d’amplada i una fondària de poc més de mig metre. A terra hi ha col·locades una sèrie d’espelmes votives i flors, que els fidels i seguidors van depositant-hi periòdicament. El principal element escultòric és la creu de pedra armènia commemorativa, gravada precisament en art armeni en baix relleu. Al seu entorn hi ha un gran nombre d’elements geomètrics i vegetals, on pràcticament no hi ha cap espai sense decorar, recordant el concepte d’horror vacui, que no és altre que la idea de la por al buit, i per tant s’ha d’omplir tot l’espai disponible.
L’escultura té un color ocre que contrasta amb el color del fons on està situat el mur. La peça es divideix en tres parts, a dalt hi ha un fris decorat amb diversos elements vegetals que recorden l’art islàmic. Al mig hi ha la creu en baix relleu plena d’ornaments florals i geomètrics que s’enllacen uns amb altres, on es poden apreciar unes mans que semblen agafar un ram de flors, col·locades flanquejant el peu de la creu, i a sota s’observen dues aus alçades inserides en una mena d’àmfora, també als dos costats. Finalment, al pedestal que sostén el monòlit hi ha la inscripció en català i en armeni, encara que aquesta es llegeixi amb una certa dificultat ja que algunes lletres estan quasi bé esborrades. A un dels costats de l’escultura, concretament a la part esquerra hi figura inscrit l’any de col·locació damunt una creu rematada per un au. A sota es veuen unes lletres en armeni. També es perceben unes inscripcions en formes geomètriques a cadascun dels angles de la base del monòlit."
Font de la informació:Ajuntament de Barcelona - Art Públic - Ramon Casalé
Materials:Pedra de Armènia
Per l'Amistat entre/ Armènia i Catalunya/ 19.09.2009
Més informació:Nitter.net/Ararat_As (Associació Armènia a Catalunya Ararat)
Més informació:Wikipedia Jachkar
Jachkar de Goshavank, font:wikipedia
Autor
Arquitecte:Judit Masana
Judit Masana i Padrós (Barcelona, 1962-2016). Arquitecte per l'ETSAB des de l'any 1990. Després d'haver col·laborat professionalment en despatxos d'arquitectura, d'ençà del 1991 fou arquitecte del Servei d'Arquitectura de l'Ajuntament de Barcelona, realitzant junt amb Josep Lluís Delgado els projectes de la Deixalleria de Collcerola, l'Escola Graciel·la Arrel, la Biblioteca Sofía Barat i la rehabilitació del Palau del Baró de Quadras com a seu de la Casa Àsia de Barcelona.
Veure més Art Públic Sants Montjuïc
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada