dissabte, 14 de maig de 2022

Escultura Ctonos

 

"L'adjectiu ctònic prové de la mitologia clàssica i fa referència a les profunditats infraterrenals, infernals. Tanmateix, aquesta significació tan precisa i localitzada no s'ha d'entendre d'una manera literal. Gabriel apunta que a l'hivern, amb un fons d'arbres de fulla caduca, l'obra es retalla "contra un espai dramàtic" i li reconeix un cert aire funerari. Però aquesta analogia no és altra cosa que "un parany per al pensament"; allò que importa de debò és el sentit que una obra té per ella mateixa. L'art, per a Gabriel, transcriu un paisatge interior i no té una lectura definida que es pugui formular. Els títols no són explicatius; el seu contingut, indissociable de l'obra, obeeix a un impuls poètic de l'autor.

El mètode creatiu de Gabriel recorda -segons una expressió de l'antropòleg Claude Lévi-Strauss- el del bricoleur i remet a una ciència "primera", prèvia a la reflexió mítica, que és la forma intel·lectual del pensament salvatge. Com el bricoleur, Gabriel treballa amb allò que té a l'abast, amb materials heterogenis, amb matèries primeres i també elaborades, i no constreny un element qualsevol a una utilització precisa i determinada.

A Ctonos, l'artista no persegueix una imitació del món sensible ni opera amb codis simbòlics coneguts i acceptats, però aprofita un repertori d'elements que la seva cultura ha generat amb una finalitat ben diferent. Disposant una planxa de marbre de contorns ondulants, configura un estrany organisme sinuós que sembla bellugar-se a l'interior d'una estructura metàl·lica, com un misteriós núvol d'aspecte mineral o, simplement, com una pura energia controlada. Tot un joc de tensions entre lineal (o racional) i orgànic, entre biològic i mineral, entre sòlid i aeri. Ordre, proporcions, equilibri, interrelació de forces i energies defineixen l'autosuficiència d'una obra deslliurada de paràmetres significants establerts. Les peces de Gabriel s'erigeixen com tòtems imposants, enganyosos i inabastables en l'era de la tecnologia."

Font de la informació:Ajuntament de Barcelona - Art Públic - Jordi Clavero

Materials:Marbre, ferro i plom





Més informació:Viquipèdia Jardí d'Escultures

Jardí d'Escultures, font:Viquipèdia
 

Autor

Escultor:Gabriel

Gabriel Sáenz Romero (Badalona, 1954). Escultor de llarga trajectòria, que ha exposat a Nova York, València, Barcelona, Perpinyà, Santiago de Compostela, Brusel.les, Atenes... El 1990 va posar la seva primera obra al carrer, dins el Jardí d'Escultures de la Fundació Miró. Posteriorment n'hi ha col·locat d'altres a espais públics de Huelva, Osca, Girona, Sabadell (en aquest cas tres escultures al Parc Taulí) i Figueres.

Font de la informació:Ajuntament de Barcelona - Art Públic

 

 

 Veure més Art Públic Sants Montjuïc

 

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada