TRESORS a BARCELONA: Escultura El món antic i el món modern

divendres, 20 de maig del 2022

Escultura El món antic i el món modern

"El mestre d’obres Domènec Balet va projectar, als anys 1870, els dos edificis d’arquitectura neoàrab més coneguts de Barcelona, el del carrer Berlinès 5, a Sant Gervasi, i el del passeig de Gràcia 24. El primer és del 1875 i el segon del 1872. Cal remarcar aquestes dates, perquè indiquen que són obres prèvies al modernisme, mentre que els estils “neo” (gòtic, àrab...) van ser profusament practicats posteriorment, amb matisos més personals, pels arquitectes d’aquest estil.

L’edifici del passeig de Gràcia, promogut per Pere Llibre, en fer-se va haver de deixar un passatge per tal de permetre el pas al Teatro Español que funcionava a l’interior de la mançana, en l’època que el passeig era ple d’espais d’oci. L'espai de l'antic teatre està ocupat des de l'any 2014 per una mena de parc temàtic de restaurants per a turistes.

En principi, la paret que donava al passatge es va deixar com a mitgera, però l’any 1896 se li va donar el mateix estil neoàrab que la façana principal. Aquesta reforma va ser dirigida pel contractista Pere Bassegoda Mateu i va comportar, apart de la redecoració de la paret mitgera, canvis en el pis principal i l’augment d’una planta.

Més endavant, en ocupar els baixos l’Editorial Éxito, aquests van ser reformats per l’arquitecte Pere Benavent de Barberà el 1950 i de nou el 1962, en un estil que va fer desaparèixer alguns elements originals.

Benavent va comptar amb la col·laboració inestimable dels dibuixants Pau Cots i Enric Cluselles. Aquest últim era l'autor dels dibuixos gravats a l'àcid sobre unes grans vitrines en ziga-zaga, a l'interior de les dependències de l'editorial. A la façana, sobre la porta principal d’entrada, apart de les lletres amb el nom de l’editorial, ja desaparegudes però de les que es pot apreciar el rastre si s'hi presta atenció, hi va fer posar dos bonics relleus vagament art decó dissenyats per Cluselles, que retornat de l'exili reprenia les feines artístiques.

Dels dos relleus que formen el fris de la façana, a banda i banda del rètol desaparegut, el de l’esquerra mostra dos cavalls, un temple grec i un elefant, i el de la dreta és una representació dels mitjans de transport, amb un avió, un vaixell i un cotxe, amb els que Cluselles volia al·ludir al món antic i el progrés de la tècnica en el segle XX.

La editorial Éxito, filial de la nord-americana Grolier, es va especialitzar els anys de postguerra en la venda a domicili d'enciclopèdies i col·leccions de clàssics relligades ostentosament. La seva obra més popular va ser el Tesoro de la juventud, una enciclopèdia editada a España per primer cop el 1955, en 17 volums, però que ja comptava amb un gran predicament a Amèrica Llatina com a referent cultural entre el públic infantil i juvenil. Era una adaptació al castellà de la enciclopèdia The Book of Knowledge, que havia editat el nord-americà M. W. Jackson l'any 1910, amb la finalitat de transmetre coneixements als infants de manera atractiva i didàctica i fomentar entre ells la curiositat per la descoberta. Va ser traduïda a una gran quantitat d'idiomes. L'editorial va ser adquirida l'any 1977 pel grup editorial Océano, que havia creat anys abans José Luis Monreal, especialitzat en l'edició d'obres educatives de tots els nivells, i va tancar el local del passeig de Gràcia que, des d'aleshores, ha anat passant per diverses mans, però ha conservat el fris pensat per Benavent de Barberà i dissenyat per Cluselles."