dimecres, 4 de maig de 2022

Escultura Orgànic

 

"Del 13 d’abril al 16 d’octubre de 2011 va estar oberta al Museu de Ceràmica de Barcelona, situat aleshores al Palau de Pedralbes, una exposició titulada “Terres Blaves”, en homenatge a la que va ser la seva directora entre els anys 1974 i 1996 Trinidad Sánchez Pacheco (1931-2001) en complir-se deu anys de la seva mort. Sota la seva direcció s'havia tornat a obrir el 1974 a Montjuïc el Museu de Ceràmica, que portava deu anys tancat, i durant els 22 anys que hi va estar al capdavant el museu es va modernitzar i va prendre embranzida, situant-se entre els millors del món en la seva especialitat. Al final dels anys sota la seva direcció el museu es va traslladar finalment al Palau de Pedralbes.

Aquesta exposició d'homenatge de l'any 2011 es va muntar al mateix Palau de Pedralbes amb una selecció de peces del fons del museu que tenien en comú el seu color blau, que s'obté a partir del que es considera el pigment per a ceràmica més antic i el que aporta més matisos i tons. S'hi van posar, doncs, peces de color blau de grans figures com Picasso, Braque, Miró o Gardy-Artigas; de ceramistes vinculats a Trinidad Sánchez Pacheco, como Maria Bofill, Antoni Cumella, Madola o Rosa Amorós; i també d'altres ceramistes destacats com Lluis Castaldo, Jordi Marcet & Rosa Vila-Abadal, Risto Hämäläinen, Heinz Mack, Yoko Yoshikawa, Carme Collell, Mia Llauder, Núria Pié, Carme Balada, Maria Teresa Gironés, Rosa Cortiella, Teresa Capeta o Xavier Mañosa.

Un any després de l'exposició, a finals del 2012, el museu va tancar les seves portes i la seva col·lecció va passar al futur Museu del Disseny de Barcelona, inaugurat dos anys més tard, a finals del 2014, en l'edifici conegut popularment com “la grapadora”, a la plaça de les Glòries Catalanes.

Una de les peces d'aquella exposició del 2011 es va recuperar per a la làmina d'aigua situada a l'entrada principal del nou Museu del Disseny, q uasi coincidint amb la seva obertura al públic. Encara que el públic accedeix normalment al museu des de l'entrada per la plaça de les Glòries Catalanes, per raons òbvies, l'entrada que va ser concebuda pels arquitectes com a principal es troba per la part del darrera de “la grapadora”. Situada en un nivell inferior, set metres més avall, és una part més recollida, amb arbres i té un gran estany central, en la part més pròxima al carrer de Badajoz i la Torre Agbar. Un segon estany longitudinal a un nivell encara més baix, delimita el perímetre posterior de l'edifici i permet que entri llum al primer nivell subterrani. I en aquesta làmina d'aigua es van posar durant els nadals del 2014, les 24 peces de ceràmica que originàriament portaven el títol Orgànic i que, en paraules de l'autora, “és una metàfora del diàleg de 24 formes triangulars esmaltades en blau, flotant en l'aigua i en forma de tres triangles, com homenatge a Trinidad Sánchez Pacheco”. És a dir, que l'obra és una veritable trinitat que al·ludeix clarament al nom de l'homenatjada."

 

"Una de les obres que no passen desapercebudes però que tampoc està a la vista de tothom, és la instal·lació de Madola al Museu del Disseny de Barcelona.

L’obra de Madola es caracteritza pel seu caràcter informalista i monumental tot i que mai ha descartat la producció de peces petites, i de fet moltes d’elles han estat maquetes d’altres que després ha realitzat en dimensions més grans. L’informalisme matèric és un moviment artístic aparegut a França al principi de la segona meitat del segle XX que engloba tendències abstractes i gestuals que, a Espanya, es poden apreciar a l’obra d’artistes internacionals com la de Joan Miró en una primera etapa i més endavant, a la d’Antoni Tàpies.

La personalitat dinàmica, intensa i passional de Madola encaixa perfectament amb aquest moviment i per tant, força de les seves peces presenten superfícies pintades amb grafitties i erosionades amb la tècnica del grattage. Aquesta tècnica permet obtenir textures esgarrapades, raspades o foradades gràcies a l’ajut de punxons i espàtules que posen en evidencia zones de diferents densitats matèriques de gran efecte visual. El color de les peces és generalment el de l’argila, el dels esmalts blancs i blaus i el de les taques i epigrafies negres. Les tipologies de les obres d’aquesta artista estan vinculades a diferents aspectes de l’entorn humà, com l’aigua: fonts, piques, vasos, urnes, cisternes i canalitzacions; la vida literària: llibres, l’arquitectura i també, l’espai públic. Dins d’aquest últim sector, Madola ha portat a terme set projectes dels quals, el primer i el últim es troben a Barcelona, i tots dos estan en contacte amb l’aigua.

Trinidad és la seva última aportació a l’espai públic, una instal·lació realitzada en homenatge a Trinidad Sánchez-Pacheco que havia impulsat el col·leccionisme de ceràmica contemporània gràcies al qual el patrimoni ceràmic de Barcelona compta amb un important nombre de peces d’artistes nacionals i estrangers que evidencien l’actualitat i la importància del material més mal·leable, versàtil i etern.

La instal·lació està formada per vint-i-quatre peces triangulars irregulars, esmaltades en blau, que configuren un gran triangle que flota en l’aigua d’un llac artificial. Segons l’artista, el diàleg que cada una de les peces estableix amb les demés simbolitza la integració de les arts decoratives en el disseny."

Font de la informació:Ajuntament de Barcelona - Art Públic - Maria Antonia Casanovas

Materials:Ceràmica pintada







 

Autor

Escultor:Madola. M. Àngels Domingo Laplana

Més informació:Viquipèdia Madola
Madola, font:Viquipèdia
   
 
Veure més Art Públic Sant Martí

 

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada