TRESORS a BARCELONA: Escultura El Manelic

"Va ser l'autor teatral Ignasi Iglesias qui va llançar la idea d'un homenatge al seu col·lega Àngel Guimerà, idea que el diari El Poble Català va recollir i esperonar des d'un primer moment. L'Ajuntament de Barcelona va declarar Guimerà fill predilecte de la ciutat i va promoure un monument mitjançant la subscripció pública, que va ser corresposta per molta gent. Es va fixar la data del 23 de maig de 1909 per a l'homenatge que incloïa la inauguració d'una escultura representant el Manelic, un dels personatges més famosos del teatre de Guimerà, protagonista de l'obra Terra Baixa. L'autor de la estàtua, Josep Montserrat, es va inspirar en la interpretació que l'actor Enric Borràs feia de Manelic i l'Ajuntament va decidir col·locar l'escultura a la muntanya de Montjuïc, ja que l'any anterior havia comprat la finca Laribal perquè fos un gran parc públic. La banda del Foment Martinenc va tocar per amenitzar l'acte mentre Guimerà arribava al nou parc acompanyat de l'alcalde accidental, Albert Bastardas, i un bon nombre de regidors. Va parlar primer Bastardas, que digué que aquella primera estàtua al parc de Montjuïc "simbolitza el teatre català en la seva plenitud", i Guimerà va aprofitar per recordar el perfil tenebrós de la muntanya, dominada pel castell mBilitar símbol de la repressió en preguntar-se "quin serà el dia, germans tots, en què Montjuïc podrà llevar-se del cap la pesant corona de ferro". De pas va recordar que, nascut a les Canàries, el primer que va veure en arribar amb vaixell a Barcelona va ser precisament Montjuïc. Després de la inauguració, ja per la nit, sis teatres de Barcelona van fer funció de franc per unir-se a l'acte d'homenatge a Guimerà.

Si aquest ha de ser considerat més aviat com un monument a l'obra Terra baixa, Posteriorment, l'any 1984, es va aixecar a la plaça del Pi un veritable monument a Àngel Guimerà.

El 1992, el Manelic va passar a estar acompanyat de vuit escultures modernes, en una idea coneguda com el Jardí d'Escultures. El 1996 un camió el va fer malbé, i va caldre reparar-ho. Va tornar al seu emplaçament de sempre, ara al costat de la Fundació Joan Miró, el 1998. El 2002 el Jardí d'Escultures va ser restaurat per l'arquitecta Marina Salvador, va ser retirada una de les vuit escultures afegides i se n'hi van incorporar tres de noves."

Font de la informació:Ajuntament de Barcelona - Art Públic - Jaume Fabre i Josep M.Huertas

"Josep Montserrat i Portella (1864-1923) fou un escultor nascut a l’Hospitalet de Llobregat, deixeble de Josep Reynés i amb una intensa activitat a Barcelona. Projectà la seva obra cap a indrets molt diversos, ja que s’esmenta la seva participació al Saló de París de1903 i a diferents monuments a Madrid, Santander, Fernando Poo i fins a Mayagüez (Puerto Rico). És particularment esmentat com a autor d’un grup (1904) que es conserva als museus de Barcelona i es titula Tornant del mercat. S’hi acumulen els membres d’una família de pagesos carregats amb ànecs, pollastres i altre aviram, que estan interpretats amb criteris, respecte als detalls, que quasi podríem qualificar d’hiperrealistes. Pràcticament són els mateixos que aplicà, el 1909, per realitzar aquesta figura del Manelic, el protagonista del drama d’Àngel Guimerà, Terra Baixa, estrenat el 1896, que és l’obra més representada i més traduïda de la dramatúrgia catalana. L’actor Enric Borràs, quan interpretà la figura d'aquest pastor muntanyenc, en féu una creació prototipus de l’home senzill i d’esperit pur que es troba immers en les complicacions de la vida urbana que estava marcada per la industrialització a la darreria del segle XIX. Potser en aquest cas era necessari apartar-se de les idealitzacions habituals a l’escultura monumental per tal d’oferir amb precisió els detalls característics del personatge, a fi de que els observadors de l’escultura poguessin identificar-lo fàcilment i, alhora, reviure els records d’aquell espectacle teatral. Podrien veure’l doncs, amb el seu posat, el rostre optimista i segur d’ell mateix, amb barretina al cap, la gaiata de pastor sobre les espatlles; vestit amb samarra de pell que deixa veure la camisa, oberta al pit; i pantalons de vellut amb la faixa i va calçat amb avarques de cuiro lligades amb corretges al turmell. I per completar la imatge, porta una manta penjada a l’espatlla que, per l'esquena, cau fins al terra on s’hi replega i permet establir una bona base de sustentació per a una figura que ha de mostrar-se ferma i molt dreçada. Ho era al teatre i continua sent-ho en aquest àmbit de Montjuïc, anomenat Jardí d’Escultures."