Casa Heribert Pons

"Heribert Pons i Arola, fill segon d’un empresari tèxtil de Manresa, nascut el 1877, exercí de fiscal a Barcelona fins al 1936 i fou també diputat provincial, membre de la Comissió d’Eixample de Barcelona els anys de la dictadura de Primo de Rivera i col·leccionista d’art. Va casar-se el 1912 amb Pilar Vives i Oller, filla d’una família d’origen manresà. Van anar a viure al pis principal de l’edifici de pisos de lloguer que havia fet construir expressament a la rambla de Catalunya, tocant a la gran via de les Corts Catalanes. L’arquitecte fou Alexandre Soler March, el qual, seguint indicacions d’Heribert Pons, s’inspirà en construccions de l’estil Sezession que aquest havia admirat durant els seus viatges a Viena.

L’arquitecte va fer aplicar a la part alta de la façana dues peces decoratives clarament sezessionistes com són els guerrers que, creuats de braços, vetllen l’edifici des dels contraforts més alts. És un model que es troba en edificis vienesos. Alguns han volgut veure en aquests guerrers una representació de Mercuri, déu del comerç, però és dubtós, tant perquè les aficions d’Heribert Pons no eren comercials sinó artístiques, com perquè no tenen cap dels atributs habituals de Mercuri: no porten caduceu i cal tenir molta imaginació per veure unes ales en els cascs que porten. D’altra banda, la duplicació de la figura d’un déu seria una incongruència i un cas únic mentre que la simbologia dels guerrers guardians d’una casa era habitual en altres construccions. Encara que menys visibles, es van posar a la façana, sobre les portes del balcó del pis principal, on vivia el matrimoni Pons-Vives, uns relleus de més categoria i amb temes molt del gust dels propietaris. Es van encarregar a l’escultor Eusebi Arnau i mostren quatre de les belles arts: l’escultura, representada per la figura d’una dona que emmotllura la petita figura de fang d’un home; la música, amb una noia tocant l’arpa; la pintura, amb una noia amb la paleta a la mà esquerra i el pinzell a la dreta, esbossant un quadre, i l’arquitectura, amb una noia amb un compàs i uns plànols, amb un capitell al fons. Les noies van molt recatadament vestides i cal remarcar el detall que la que pinta ho fa amb una imatge de la marededéu, tot plegat forçat pel fervor religiós dels propietaris de l’edifici. Heribert Pons, home de missa diària, col·laborà activament amb les autoritats eclesiàstiques del moment, fins i tot en missions diplomàtiques a Roma. Probablement Pons o l’arquitecte van prendre la idea de la propera casa feta la dècada anterior per Rodolf Juncadella una mica més amunt, en el número 33 que té quatre medallons a la part alta de la façana en el que figuren també les al·legories de la música i l’arquitectura (amb una mica menys de roba) al costat de les d’una filadora i una altra d’un inconfusible Mercuri, volent fer una combinació de les belles arts amb el comerç i la indústria. Per l’habitatge dels Pons al pis principal, Arnau va fer també algunes figures, no accessibles al visitant ocasional. Sí que ho és, en canvi, la figura de Diana caçadora al peu del pilar de començament de l’escala principal. Es veu no solament si s’entra al vestíbul sinó fins i tot des del carrer. Cal remarcar un cop més el detall que Diana, apart dels seus atributs habituals, amb arc, un gos de caça i un cérvol mort als peus, porta una vestidura tan completa com va ser possible per a no resultar xocant. No hi ha certesa que Arnau tingués participació en la seriada decoració floral i d’ocells, així com dels guerrers, que omple la façana; sembla que es tracta d'elements sortits del taller que es va fer càrrec de tota la part de pedra."

Font de la informació:Ajuntament de Barcelona - Art Public - Jaume Fabre

Materials:Pedra, marbre

 

Més informació:Viquipèdia Casa Heribert Pons

Casa Heribert Pons, font:Viquipèdia

Escultura Diana al principi de l'escala principal, font:bcnroc.ajuntament.barcelona.cat

 

Veure més Art Públic Eixample