TRESORS a BARCELONA: Obra Gènesi

dilluns, 16 de maig del 2022

Obra Gènesi

"Les lleis de la natura obeeixen un ordre inexorable, el cicle vital es completa i comença de nou. La natura és exuberant, però els seus processos són regulars i, per això mateix, simbòlics. Els elements que la integren, fins i tot els fenòmens que ens mostren la seva vessant més pertorbadora, tenen, de fet, una identitat difusa, com de totalitat indestriable.

A Gènesi, tres agrupaments de roques de grans dimensions brollen fora de la demarcació del jardí, és a dir que, extrapolades del context que els és propi, defugen el nou marc (aquest jardí, justament), no tan anònim com la natura, no prou diferenciador encara. A l'exterior, escenifiquen l'abdicació del paisatge, perquè se'ns mostren desarrelades, però també afirmen la seva individualitat i, sorprenentment, palesen la vitalitat incontenible de les forces naturals.

L'atracció d'Ernest Altés per la pedra ve de lluny. Perfecta en la seva geometria irregular, sòbria, compacta i expressiva, una intervenció desmesurada seria irrespectuosa: "Em relaciono amb la pedra d'una manera especial -reconeix. Capto el que em diu el material, no cal entossudir-se a voler donar massa forma a la pedra, perquè moltes vegades se li treu tot el sentit". La pedra és l'element natural per antonomàsia, se la pot acumular, juxtaposar o se la pot partir per la meitat, però no humiliar-la imposant-li una forma a cop de cisell. Amb tres o quatre perforacions amb el trepant n'hi ha prou per obligar-la a mostrar una entranya dura i orgullosa.

Mentre que la pedra remet a la natura i se'ns presenta gairebé intacta, el ferro necessita una configuració per existir. La mà de l'ésser humà hi és determinant, aquella mateixa mà que ha seccionat les roques i li ha obert el camí. El sòl és fèrtil, no hi ha dubte: de llavors de granit, en un procés multiplicador, germinen brots de ferro, que creixen i es drecen com buscant la llum."