TRESORS a BARCELONA: Escultura Gran Fus

dilluns, 16 de maig del 2022

Escultura Gran Fus

"Els materials són un factor important en el procés creatiu d'Enric Pladevall. Amb ells conjuga dualitats -que són intrínseques a la naturalesa mateixa dels materials que empra- i, en contrastar-les, esdevenen expressius i significants. En aquest sentit, l'elecció dels materials és motivada per una certa familiaritat amb les seves qualitats i les seves reaccions.

Des de sempre Pladevall s'ha sentit atret per la fusta, l'ha interrogada i ha provat de sotmetre-la, potser perquè té la morfologia d'una matèria crua, rugosa, que encarna la pell de la natura més indòmita. En l'intent de dominar la fibrosa ductilitat de la fusta, descobreix la rigidesa contundent del ferro. I és aleshores que l'encontre de la fusta i el ferro revesteix l'escenificació d'una lluita simbòlica entre la força de la natura i la intervenció configuradora de l'ésser humà. L'escultura de Pladevall il·lustra la realitat del fet artístic: una elaboració artificiosa que parteix de la natura per objectivar-la.

Gran fus ofereix una visió tant de la tensió que resulta de la confluència de les matèries com d'aquesta identitat de l'obra d'art. La peça té la forma d'una fulla lanceolada que empresona un cilindre de fusta.

Aquest nòdul de fusta és un fragment de tronc sense transformar, mentre que el perímetre de metall és fruit d'una intervenció humana. L'aire transita per l'obertura superior de l'escultura, lleugerament inclinada respecte al pla horitzontal del terra i de la verticalitat de l'edifici. Això introdueix un component d'inquietud i, tanmateix, irradia una estranya serenitat. És com si la fulla s'hagués desprès de la branca d'un arbre gegantesc i s'hagués precipitat per la inèrcia del seu pes fins a anar a clavar-se en l'herba tendra. L'arbre -invisible, però de ferro també- és una creació humana. Igual com la fulla. El nucli de fusta no és sinó la llavor que retorna a la terra."