TRESORS a BARCELONA: Edifici La Unión y el Fénix Español

"La Unión y el Fénix Español va ser una companyia d’assegurances fundada a Madrid el 1879, a partir de la fusió de dues d’anteriors, pel francès de Bordeus, Isaac Pereire, descendent d’espanyols i, a la seva època, un important financer que va invertir en altres empreses bancàries i de ferrocarrils. Després d’ocupar diversos locals, el 1911 la companyia va inaugurar un sumptuós edifici construït expressament al número 39 del carrer d’Alcalá. Com a culminació de la cúpula de l’edifici s’hi va posar una escultura que esdevindria a partir d’aquell moment l’emblema empresarial i que, amb petites variants, es va anar posant a totes les seus que va construir en capitals espanyoles.

L’escultura va ser encarregada per la família del fundador a l’escultor Charles René de Paul de Saint-Marceaux (Reims, 1845-París, 1915), qui va reinterpretar el logotip inicial de la companyia, una veritable au fènix ressorgint de les seves cendres, per una altra escultura que representa en realitat el rapte per Ganimedes per Zeus i que sembla que és un plagi d’una altra feta aquells mateixos anys per l’important escultor animalista francès Georges Gardet (1863-1939), també amb un jove que cavalca de costat en un àguila amb el braç aixecat. L’escultura de Madrid, fosa als tallers d’Alexandre Brosset, ha sofert diverses vicissituds. Quan La Unión y el Fénix va traslladar el 1972 la seva seu central a un nou edifici del Paseo de la Castellana 33, va posar al cim una escultura semblant a l’original feta aquest cop per Julián Lozano, deixeble predilecte de Julio Antonio, i va deixar en el seu lloc l’original. Però l’empresa que va comprar el vell edifici, la va substituir el 1975 per la Victòria alada que hi ha actualment, i la de Saint-Marceaux es va portar aleshores als jardins del nou edifici de La Unión y el Fénix a la Castellana, on segueix encara que ara és ja propietat d’una altra empresa.

L’edifici de Barcelona es va inaugurar el 1931. És obra de l’arquitecte Eusebi Bona, que havia col·laborat poc abans amb Francesc de Paula Nebot en la transformació de la Torre Güell en el Palau de Pedralbes. En la part més alta del nou edifici, construït a la cantonada del passeig de Gràcia amb el carrer de la Diputació amb una sumptuositat semblant al de Madrid, es va posar una còpia del jove Ganimedes sobre l’àliga enviada per Zeus, obra de Saint-Marceaux, i alhora es van encarregar a Frederic Marès les set al·legories escultòriques que decoren la façana, en les que va treballar entre 1929 i 1931. Una és situada al peu de la cúpula en la que hi ha l’emblema de la companyia i les altres sis en un nivell inferior, a l’alçada de la tercera planta, sobre l’entresol i el principal, una al costat de l’altra. Aquestes sis simbolitzen les diverses activitats econòmiques per a les que la companyia oferia assegurances (empreses, collites, construccions, nolis) situades entre el cicle vital del naixement i la mort.

Són, d’esquerra a dreta:

1 - El naixement. Una dona amb un nen en braços.

2 - La indústria. Grup de dos homes, un amb un mall i l’altre amb una roda dentada.

3 - L’agricultura. Grup d’un segador i una veremadora.

4 - La casa i la tempesta. Grup format per un arquitecte amb un petit edifici en braços i una dona amb una gran capa voleiant que simbolitza el fort vent i la tempesta. Representen la possibilitat de desastres naturals i la protecció que hi pot oferir la companyia d’assegurances.

5 - La navegació. Grup d’un mariner agafar a la roda del timó i una dona amb un petit vaixell en braços.

6 - La mort. Un vell amb una calavera a la mà.

El grup superior, al peu de la cúpula, format per quatre persones, és una al·legoria de la companyia, diferent de la que és present al punt més alt de tots els edificis de l’empresa. Marès la va representar amb una dona que manté estesa sobre el grup una gran capa protectora. Té a un costat l’inici de la vida (una mare amb el seu fill) i a l’altre la vellesa.

La Unión y el Fénix va passar a formar part del grup Banesto i va ser intervinguda per l’Estat, com tot el grup, el 1994. Va ser adquirida aleshores per una asseguradora francesa i el 1999 va passar finalment al grup alemany Allianz, que n’ha conservat el nom per a una determinada activitat d’assegurances ràpides per telèfon. L’edifici barceloní s’ha conservat sense canvis. Ni tan sols s’ha retirat del costat de la porta d’entrada el rètol amb el nom de la companyia desapareguda. A finals del 2014 l'estàtua de Ganimedes de la cúpula i les set alegories de Frederic Marès van ser restaurats en portar-se a terme una neteja a fons de la façana de l'edifici.