"La Caixa va encarregar al japonès Arata Isozaki, autor del Palau Sant Jordi, una escultura com a entrada de la renovada fàbrica Casaramona, un edifici modernista de Josep Puig i Cadafalch (1911), transformat en CaixaForum, seu principal de la seva activitat cultural. Isozaki va construir uns arbres bessons d'acer (18 tones) i vidre (24,3 tones) perquè fessin com una mena de marquesina a l'entrada del recinte. La intervenció del famós artista japonès va ser presentada públicament el 23 d'octubre del 2001, tot i que CaixaForum no va obrir les portes definitivament fins al febrer del 2002."
Font de la informació:Ajuntament de Barcelona - Art Públic - Jaume Fabre i Josep M.Huertas
"L'obra escultòrica d'Arata Isozaki se situa dins del projecte de recuperació de l'antiga fàbrica Casaramona de Josep Puig i Cadafalch (1909-1911). L'estructura de l'antic edifici, construït en totxo vist, s'ha revaloritzat amb la primera part de la intervenció realitzada per l'arquitecte Roberto Luna, que va consistir bàsicament en la consolidació i adequació de les naus industrials per a sales d'exposicions, respectant la configuració espacial oberta i diàfana de l'interior i l'estructura gairebé urbana dels diferents edificis de la fàbrica.
Per a l'ordenació de l'accés i del vestíbul es va contractar l'arquitecte Arata Isozaki, que a més havia de donar-li una imatge, un símbol que permetés singularitzar -encara més- l'edifici. Per això va projectar una escultura que marca l'accés, al·legoria d'un arbre de tardor sense fulles i transparent, que es vol dialogant entre dos monuments propers i alhora llunyans de l'arquitectura de començament del segle XX: la fàbrica de llenguatge i ideari modernista i el pavelló de Mies van der Rohe, de 1929, reconstruït el 1986, situat a l'altra banda del carrer.
L'escultura realitzada en acer corten, de forma arbòria i ramificada, sosté un sostre de vidre transparent. Una estructura, que segons el projecte havia de ser lleugera i subtil, es transforma en una estructura pesant i que protagonitza l'espai per ella mateixa, competint amb les formes i els pinacles de la fàbrica.
La intervenció d'Isozaki havia de consistir en una estratègia d'accés, de relació amb la ciutat, però aquests objectius són lluny d'haver-se aconseguit: "-conec perfectament l'entorn i els problemes d'aquell espai: tan sols hi havia una estratègia d'accés- aplicar i definir la idea d'una manera més arquitectònica". La concreció arquitectònica final, amb un pati enfonsat i una paret que separa l'espai públic del carrer del buit del pati, no es pot afirmar que siguin una resposta idònia per al lloc: l'edifici existent resta semiamagat i l'accés o pati ha perdut l'oportunitat de sinergia positiva amb el carrer. Aquest espai ens remet directament al MoCA de Los Angeles, obra d'Isozaki, cosa que qüestiona la resposta al coneixement del lloc. Per tant, els arbres han perdut la capacitat de diàleg previst en enfonsar l'accés i semiamagar la façana de totxo darrere d'un parapet."
Font de la informació:Ajuntament de Barcelona - Art Públic - Zaida Muxí
Materials:Acer corten i Vidre laminat
Autor
Escultor:Arata Isozaki
Més informació:Viquipèdia Arata Isozaki
Arta Isozaki, font:Viquipèdia
Veure més Art Públic Sants Montjuïc
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada