TRESORS a BARCELONA: Escultura El Repòs

dilluns, 9 de maig del 2022

Escultura El Repòs

"Manolo Hugué va ser un escultor especialitzat en les obres de dimensions reduïdes, però en arribar l'etapa de comandes que va constituir l'Exposició Internacional de 1929, també va rebre el corresponent encàrrec, no sense que fos reclamada la seva presència pels amics d'ofici, que trobaven injust no haver-lo convocat. La veritat és que Manolo es trobava malalt i no havia fet cap pas en aquest sentit. Com que ell no podia realitzar l'obra en les dimensions requerides, va ser un company, Josep Viladomat, qui transformà una Noia asseguda de Manolo de petita a gran. Tanmateix, la Noia asseguda no va anar a parar a cap lloc concret i el Museu d'Art Modern se la va quedar fins que el 18 de març de 1961 va passar a ornamentar l'aleshores jove avinguda de la Infanta Carlota (ara de Josep Tarradellas), a l'alçada del carrer de Londres. L'any 2000 va ser retirada per procedir a la restauració, i el 21 d'abril del 2002 va formar part dels renovats jardins Laribal a Montjuïc. Un any més tard una còpia va tornar al seu emplaçament original. Tant una com l'altra són un dipòsit del Museu d'Art Modern (MNAC)."

Font de la informació:Ajuntament de Barcelona - Art Públic - Jaume Fabre i Josep M.Huertas

"La interpretació d'una figura femenina nua i asseguda és un tema que fou molt atraient per als nostres escultors de la darreria del segle XIX i començament del XX. Josep Llimona ens en deixà interpretacions d'una gran qualitat estètica dins una sensibilitat modernista en molts aspectes. Canviant-ne la tipologia en el que correspon al cànon i a les proporcions, hi afegiren altres solucions A. Maillol i J. Clarà. Manolo M. Hugué (1872-1945) també participà d'aquestes inquietuds des dels anys de la seva primera estada a Ceret (1910-1914) i ho continuà els anys següents. En resultà una veritable sèrie d'escultures i de relleus en la qual, fins i tot, incorporà elements que es relacionen amb el cubisme, sense deixar de remarcar-hi les característiques de la seva personalitat. Aconseguí harmonitzar-hi l'expressió del gest i el moviments dels tors; la flexió de la cintura amb la disposició i el dinamisme dels braços o de les cames i també, amb les actituds del cap, un conjunt d'aspectes que els donaven vida com a conseqüència de la atenta observació que l'artista feia de la realitat que es movia al seu entorn. En una primera fase la reflectia en nombrosos dibuixos a la ploma com a punt de partida per a la elaboració d'obres, en relleu o de cos sencer, en fang o guix en diferents grandàries. Podríem destacar-ne l'escultura d'una noia adolescent, feta en terracota i de grandària reduïda (0,27 m d'alçada). Està asseguda i la senzilla roba que vesteix està aprofitada per afegir-hi unes línies que complementen amb encert les que són pròpies del seu cos. És una peça de forta originalitat, corresponent a l'any 1925 en la segona estada de Manolo a Ceret. Les qualitats que hi aconseguí en bona part properes als conceptes del noucentisme, aconsellaren fer-ne una versió, en pedra i de grandària natural. Se'n féu càrrec l'escultor Josep Viladomat (1899-1989) que la realitzà el 1928 amb la finalitat de situar-la als jardins de Montjuïc, àmpliament condicionats com a escenari de l'Exposició Internacional feta a Barcelona l'any 1929. Encara hi podem admirar-la, amb tots els valors que eren els bàsics d'aquell original de Manolo mantinguts per Viladomat en una síntesi gens fàcil que li permeté no haver de renunciar a la seva personalitat."