TRESORS a BARCELONA: Museu Maquinista Terrestre i Marítima

dimecres, 26 de febrer del 2020

Museu Maquinista Terrestre i Marítima

"Quan el 1963 La Maquinista Terrestre y Marítima va tancar els tallers de la Barceloneta, va decidir conservar la roda de transmissió de la primera màquina de vapor que havia utilitzat com a element decoratiu en un angle de la immensa factoria del Bon Pastor. Allà va ser fins al 1997, quan ja s'estava enderrocant la històrica fàbrica novament, en aquest cas per impulsar un complex de pisos, un centre comercial i un nou parc. Al mig d’aquest parc, dissenyat per l’equip d’arquitectes L-35, hi ha un estany artificial, al que es va donar el nom de Monturiol, i en les aigües del qual es reflectiex la roda de transmissió que era a la fàbrica i ara s’ha posat a l’exterior amb idèntica funció decorativa.

Al costat hi ha un curiós edifici, obra de Juan Fernando de Mendoza, que teòricament ha d'acollir un dia el museu de les empreses La Maquinista i MACOSA, fusionades dins el gegant multinacional Gec-Alsthom. De fet, aquest museu va tenir una primera inauguració, amb alguns objectes a dintre, el mateix dia que es va inaugurar el parc, a l’espera del muntatge definitiu, del que s’havia d’encarregar Claudio Zulian. Però anys més tard el museu encara no ha pogut convertir-se en realitat i l’edifici segueix tancat.

Tot l’espai desprèn un cert ambient industrial. Sensació que no tan sols s’aconsegueix mitjançant la instal·lació de la peça mecànica esmentada de l’antiga empresa, sinó també pels materials utilitzats en la façana de l’edifici i la morfologia dels elements lumínics que semblen evocar xemeneies industrials.

Situats enfront de la roda de transmissió de l’antiga màquina de vapor hom pot interpretar que la instal·lació vol commemorar i simbolitzar el passat industrial del sector. La peça vol esdevenir un monument a través de la seva significació i la seva capacitat de ser imatge d’un passat. Ara bé, observant el conjunt de forma global es poden descobrir noves interpretacions. D’aquesta manera la intervenció pot ser percebuda com una gran màquina que hauria de poder-se posar en funcionament mitjançant la roda mecànica en direcció a Bon Pastor. Sensació que s’accentua si observem el conjunt des de la direcció contrària –venint de Bon Pastor cap a Sant Andreu-, on la forma de l’edifici se’ns revela i evoca l’eslora d’un vaixell."