TRESORS a BARCELONA: Escrit a l'aigua

dilluns, 17 de febrer del 2020

Escrit a l'aigua

"La segona estació de la línia - L11 - porta el nom de Casa de l’Aigua perquè així ho van suggerir els veïns consultats. La Casa de l'Aigua és el nom poètic de la construcció de la Societat General d'Aigües de Barcelona (1915) aixecada a corre-cuita després de l’epidèmia de tifus de 1914. Era una casa de màquines per aixecar l’aigua procedent de Montcada. La canonada estava connectada a una altra Casa de l'Aigua, a Trinitat Vella (1897) per un costat, i per l’altre a un tram de l’aqüeducte, conegut com el dels Tres Ulls (1910-1970), que duia l’aigua fins el dipòsit del carrer de la Mina de la Ciutat (Roquetes). Quan es va realitzar la portada d’aigua del Ter a Barcelona, es va aprofitar la infrastructura creada anys abans a Nou Barris, entre ella l’aqüeducte dels Tres Ulls, fins que el 1970 es va soterrar i va deixar de servir. El 1992 la Casa de l'Aigua va ser saquejada en no haver-hi vigilància -sembla que ja no servia-, però es va fer projecte de recuperació museístic, com una Ruta de l'Aigua.

La fotògrafa Gemma Nogueroles va voler captar aquest esperit i ho va fer amb dos elements:

1) Una reproducció, acolorida i molt retocada, d’una foto original del pont dels tres ulls sobre el torrent de la Trinitat..., ara soterrat, que mai va fer la funció d’aqüeducte per falta d’aigua. Aquesta fotografia ocupa deu metres del mur situat a l’altra banda de la via, just davant de la porta d’entrada única, des del carrer Aiguablava, que hi ha a l’estació. Com que aquesta entrada es fa a nivell de carrer, sense escales, de dia la fotografia queda il·luminada per llum natural.

2) Vuit hologrames distribuïts pel terra de l’andana. Són fotografies del corrent d’aigua del riu Ter preses en diferents indrets, per recordar que per uns anys l’aqüeducte i altres instal·lacions entorn de la Casa de l’Aigua van servir per la portada d’aigües del Ter a Barcelona. Aquests hologrames, agrupats en tres parelles i dos de solts, tenen les dimensions d’unes rajoles del paviment i cadascun d’ells combina dues, tres o quatre fotografies que, al ser vistes per un observador desplaçant-se a peu, donen la sensació de moviment.

Completa la decoració de l’andana un panell situat al costat de l’entrada amb el poema “Tanca d’aigua”, escrit per Carles Hac Mor i Ester Xargay que, segons ells, és “un resum poetitzat dels escrits i les paraules recollits de la gent del barri” A la part baixa s’hi deixa un espai en blanc simbòlic obert al pensaments dels viatgers del metro. El text és més un seguit de frases sense signes de puntuació que un poema amb versos, fins al punt que fins a cada final de ratlla hi queda una paraula partida. És imprès amb lletra cal·ligràfica sobre una planxa de metacrilat, i s’hi llegeix:

arcs colgats clam / en futur trinitat ra- / ja tres ulls resso- / nen un temps un punt recor- / da que el torrent va fent via

La participació popular en aquestes dues obres queda expressada en l’agraïment, escrit al costat del poema, “a tots els veïns de Trinitat Nova i als seus records que ho han fet possible”.