"Després d'haver dedicat diversos bustos a personalitats que havien estat figures decisives en la restauració dels Jocs Florals, el 1913 es volgué honorar un poeta modern, Joan Maragall, que havia mort el 22 de desembre de 1911.
La realització va ser un treball conjunt d'un arquitecte, Lluís Domènech i Montaner, i de l'escultor Eusebi Arnau. La col·laboració entre els dos artífexs havia estat ja molt fructífera en obres com ara la Fonda España, la casa Lleó Morera, l'Hospital de Sant Pau i el Palau de la Música Catalana. El bust va ser modelat per l'escultor i, tal com indica Isabel Marín en la seva tesi doctoral, va ser passat a marbre al taller de Federico Bechini. A l'arxiu fotogràfic de la família Arnau, també segons l'autora citada, es conserva una fotografia del model originari.
L'efígie de Maragall està dins del corrent realista, com és propi en una obra d'aquesta tipologia; però es tracta d'un realisme més sintètic que eludeix el gust del detall pel detall. Domènech i Montaner, al seu torn, va projectar com a pedestal una columna de fust estriat i capitell jònic. A la part superior, s'hi pot llegir la inscripció: "J. MARAGALL 1860-1911" i entorn de la base un alt relleu dibuixa la rotllana d'una sardana en una clara al·lusió al vers del poeta "La sardana és la dansa més bella / de totes les danses / que es fan i es desfan". La sardana apareix també com a element ornamental a la placa de bronze de Joan Carrera (1918), que es conserva a la façana de la casa on havia viscut el poeta al carrer Alfons XII, al costat de la plaça Molina -en aquest cas, acompanyada per una vaca, la protagonista del poema "La vaca cega"."
Font de la informació:Ajuntament de Barcelona - Art Públic
Materials:Marbre blanc sobre pedestal de pedra de Montjuïc
Més informació:Viquipèdia Joan Maragall i Gorina
 |
| Joan Maragall i Gorina, font:Viquipèdia |
Autor
Escultor:Eusebi Arnau i Mascort
Arquitecte:Lluís Domènech i Montaner
Més informació:Viquipèdia Eusebi Arnau i Mascort
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada