TRESORS a BARCELONA: Bust a Ramon Calsina

dimecres, 26 de febrer del 2020

Bust a Ramon Calsina

"L'escultor Jaume Cases, en saber que s'anava a dedicar una plaça del Poblenou al pintor Ramon Calsina i Baró, fill d'aquell barri (Barcelona, 1901-1992), va oferir un bust que li havia fet del natural.

El bust va ser col·locat sobre un pedestal de pedra basàltica procedent de Castellfollit de la Roca i posteriorment traslladat a la plaça, situada al costat de la Torre de les Aigües, que Calsina havia pintat nombroses vegades als seus quadres. La inauguració va tenir lloc el diumenge 25 de febrer de 2001. A l'endemà, es va posar una placa al número 5 del carrer de Castanys, al vell Poblenou, on havia nascut Calsina.

El conjunt escultòric conté algunes característiques que cal descriure tot seguit. Si el més habitual és que sovint puguem dissociar el volum del cap del suport que l'enlaira, en aquest cas, per motius diversos, no passa d'aquesta manera. En primer lloc, l'estructura general de l'obra no marca cap discontinuïtat formal en la direcció i en la conformació externa del volum. La direcció de la composició general adopta la mateixa forma que la que pot tenir un cos humà; la pedra -tot i que d'una manera que acaba fent abstracte el volum que representa- substitueix la figura que hauria de tenir un cos humà i aixeca el cap fins a la nostra pròpia alçada. La lleugera curvatura de la pedra, així com una aparent proximitat i calidesa del material, ajuden a constatar aquest fet.

Tanmateix, cal veure en les arrugues verticals del coll que acaben en la part superior de la pedra una forma de continuïtat vers la zona inferior, com si la mateixa estructura del cap tendís a establir contacte amb el final de la roca que fa les funcions de pedestal.Hem d'afegir que el tractament de la textura del rostre i del coll, dels cabells i de la superfície, i l'estructura dels trets facials, també acaben assimilant les característiques de la peanya.

Finalment, cal tenir en compte que l'escultura, sobretot a través d'aquesta idea de proximitat, crea un espai d'interacció que va més enllà de la pròpia forma entesa com una escultura descontextualitzada de l'espai que ocupa. La mirada, tal com dèiem anteriorment, posada a l'alçada de l'espectador, ajuda al fet que aquest aspecte de l'escultura no passi desapercebut."