dilluns, 24 de febrer del 2020

Escultura Dell'Arte

"El 13 de juny del 2012 es va fer la presentació oficial de l’escultura de Jaume Plensa Dell’Arte, col·locada al pati públic de Can Framis, una de les seus de la Fundació Vila Casas a Barcelona.
La fundació va adquirir aquesta peça a Brussel·les l’any 2009 i tres anys més tard la va cedir a la ciutat de Barcelona, igual com havia fet l’any anterior amb una altra obra, el monument a Isaac Albéniz i Alicia de Larrocha, d’Alfonso Alzamora, emplaçada a l’entrada de L’Auditori.
Aquesta obra forma part de la sèrie Dell’Arte que Jaume Plensa va fer el 1990 sobre la Divina Comèdia, de Dante, i més concretament sobre la part dedicada a l’infern.
Aquesta obra forma part de la sèrie Dell’Arte que Jaume Plensa va fer el 1990 sobre la Divina Comèdia, de Dante, i més concretament sobre la part dedicada a l’infern. Un conjunt de 34 boles de ferro queden collades a una torre cilíndrica de 2,70 metres d’alçada i 1,30 de diàmetre, i a cada bola hi ha escrit el nom d’algun dels oficis o dels pecats capitals que Dante situa a l’infern durant la visita de Virgili.
La torre cilíndrica està formada per cinc cossos sobreposats en cadascun dels quals hi ha fixat un nombre d’anelles que oscil·la entre les tres de la base, en una única filera, i les 9 o 10 dels quatre cossos superiors, en dues fileres. A una part de les anelles hi ha fixades boles de ferro però altres han quedat buides. i de tres de les boles en penja una altra. Les tres boles del cos de la base, que repeteixen l’al·lusió als mateixos pecadors (traditori) es recolzen sobre el terra, malgrat estar agafades a l’anella. Cada bola té un número en relleu que es repeteix al costat de l’anella que la fixa al cilindre central. I cada bola té, a més, en italià, el nom d’un ofici, dels considerats corruptes per Dant, i per tant mereixedor d’estar a l’infern de manera col·lectiva, o el nom d’un pecat. Hi ha també altres mots relacionats amb l’infern o amb els càstigs divins després de la mort. Hi ha diversos noms, i també números, que es repeteixen, alguns, com el dels violents, fins a sis vegades.
La relació exacta de números i noms inscrits a les boles és el següent:
Cos superior:
1 – Generale; 2 – Timore; 3 – Infernale. Porta unida una altra bola amb el mateix número 3 i el mot Ignavi;
4 – Limbo; 5 – Lussuriosi; 6 – Golosi; 7 – Avari. Porta unida una altra bola amb el mateix número 7 i el mot Prodighi.
Cos segon: 8 – Iracondi; 9 – Eresiarchi; 10 – Eresiarchi; 11 – Eresiarchi; 12 – Violenti; 13 – Violenti; 14 – Violenti; 15 – Violenti; 16 – Violenti.
Cos tercer:
17 – Violenti; 18 – Adulatori; 18 – Ruffiani (el número 18 està repetit, tot i correspondre a conceptes i anelles diferents); 19 – Simoniaci; 20 – Indovini. Porta unida una altra bola amb el mateix número 20 i el mot Maliardi; 21 – Barattieri; 22 – Barattieri.
Cos quart:
23 – Ipocriti; 24 – Ladri; 25 – Ladri; 26 – Consiglieri; 27 - Consiglieri; 28 – Scandali; 29 – Scismi; 30 – Falsificatori; 31 – Giganti.
Cos de la base:
32 – Traditori; 33 – Traditori; 34 – Traditori.
Traducció
1 / GENERAL // 2 ALARMA / INFERNAL // 3 INDOLENTS // 4 LIMBO // 5 LUXURIOSOS // 6 GOLOSOS // 7 AVARS / PRÓDIGOS // 8 IRACUNDS // 9 HERETGES // 10 HERETGES // 11 HERETGES // 12 VIOLENTS // 13 VIOLENTS // 14 VIOLENTS // 15 VIOLENTS // 16 VIOLENTS // 17 VIOLENTS // 18 SEDUCTORS / ADULADORS / RUFIANS // 19 SIMONÍACS // 20 ENDEVINS // ENCANTADORS // 21 ESTAFADORS // 22 ESTAFADORS // 23 HIPÒCRITA // 24 LLADRES // 25 LLADRES // 26 CONSELLERS // 27 CONSELLERS // 28 ESCANDAL // 29 CISMÀTICS // 30 FALSIFICADORS // 31 GEGANTS // 32 TRAIDORS // 33 TRAIDORS // 34 TRAIDORS
Una altra obra d’aquesta mateixa sèrie es troba al Jardí de les Escultures, inaugurat el 1990 per iniciativa de la Fundació Miró en el jardí annex al seu edifici. Aquesta consisteix en una tapa rodona, semblant a la d'una claveguera, situada a l'entrada del jardí, que evoca l'accés a l'infern de la Divina Comèdia. Totes les obres de la sèrie tenen el mateix nom: Dell'Arte."
Font de la informació:Ajuntament de Barcelona - Art Públic
Materials:Acer









Més informació sobre La Divina Comèdia:Viquipèdia La Divina Comèdia
La Divina Comèdia de Dante Alighieri
Autor
Escultor:Jaume Plensa i Suñé
Més informació:Jaumeplensa.com
Més informació:Viquipèdia Jaume Plensa i Suñé
Jaume Plensa i Suñé, font:Viquipèdia
Veure més Art Públic Sant Martí

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada