"Un minyó vassall del senyor de Montsoliu va casar-se amb una de les noies més precioses de la rodalia. Per satisfer el vell tribut de vassallatge, celebrades les noces el nuvi va presentar la núvia al senyor. En clarejar, el nuvi va fer via al castell per recuperar lu seva esposa. Els guàrdies del castell reberen al minyó amb mals termes, li digueren que el senyor encara no s'havia llevat i que hi tornés l'endemà. Amb males raons el feren passar tres dies.
Castell de Montsoriu, font:twitter Castell de Montsoriu
El dia que feia quatre, el jove, encès d'ira, pujà al castell disposat al que calgués. En caure el pont el propi senyor es presentà al portal i li lliurà la seva esposa amb paraules burletes i escarnidores. El jove es tragué la daga i travessa el cor del senyor de Montsoliu sense que els seus servents ho poguessin evitar. Mentre al castell regnava la major confusió i desordre davant del succeït, els nuvis van fugir muntanya avall. En arribar al poble tothom els esperarà disposat a tirar-se al carrer en defensa de la raó del jove matrimoni. D'aquell moviment de poble va néixer la guerra dels remences, en què els vassalls van alçar-se contra el poder abusiu dels nobles i senyors."
Dret de Cuixa - Ius primae noctis dibuixat a La Lecture Journal des Romans, any 1857, font:Viquipèdia
Font de la informació:Les Cent millors llegendes populars de Joan Amades
Història: Antecedents de la Guerra dels remences
"La Guerra dels remences o Revolta del remences fou el conjunt de moviments revolucionaris que va protagonitzar la pagesia de la Catalunya Vella durant la segona meitat del segle xv per reivindicar l'abolició dels mals usos, un conjunt de gravàmens, servituds i subordinació humiliant cap al seu senyor.
Les fortes tensions que es manifesten entre senyors i remences, i la necessitat de la corona de limitar el poder dels nobles, aconsella el rei Alfons, des de Nàpols, a alterar la seva postura i a dictar el 1448 una reial provisió, en la qual permetia reunions de pagesos, per tractar de la supressió dels mals usos i recaptar fons per pagar al rei per la seva intervenció.
Pagesos de Remença, font:Viquipèdia
Amb aquesta finalitat, es constituí un gran sindicat remença, que durant el bienni 1448-1449 tingué més de quatre-centes reunions controlades per un oficial reial.
Llibre del Sindicat remença de 1448, font:agriculturadecatalunya.blogspot.com
 |
| El Sindicat Remença de 1448 que la UNESCO va incorporar al registre del programa Memòria del Món, font:llierca.wordpress.com |
El 14 de gener del 1455, el rei Alfons publicà la sentència interlocutòria, que després d'una nova anul·lació, va ser confirmada el 1457, quan el rei va anunciar que renunciava definitivament a tornar a Catalunya i a rebre l'ajuda oferta per les Corts catalanes. El 15 de gener de 1458, el lloctinent de Catalunya Joan d'Aragó i d'Albuquerque va donar ordre de suspendre els mals usos, que fou suspesa per Alfons el Magnànim. El 27 de juny del 1458, mor sobtadament el rei Alfons a qui succeeix el seu germà Joan II.
El nou rei Joan II tenia un enfrontament amb el seu fill, Carles de Viana, per la corona de Navarra. El 1460, va reinstaurar l'ordre de suspensió dels mals usos i fa empresonar Carles de Viana i les Corts catalanes de Lleida assumeixen la seva defensa enfrontant-se amb el rei. La mort el 1461 del príncep de Viana és la guspira que provoca l'inici de la Guerra civil catalana entre la Diputació del General i Joan el Gran, que s'exilià a l'Aragó, i resta a Catalunya l'infant Ferran, i de regent la reina Joana Enríquez. La reina, que s'havia mostrat favorable als remences mantenint la suspensió dels mals usos durant la seva regència, es refugia el 15 de març del 1462, amb Ferran, a la ciutat de Girona, on és assetjada."
El rei Joan II, font:blogs.ua.es
Font de la informació:Viquipèdia Guerra dels Remences
Veure més LLEGENDES CATALANES
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada