"L’any 48, sant Pau i sant Bernabé arribaren a Iconi en el seu segon viatge missional. Pau predicava a casa d’un amic seu amb les portes obertes. Al davant, hi havia una casa rica, on vivia una noia que no es cansava d’escoltar les paraules de l’apòstol. Tecla, una noia de divuit anys d’Iconi (Àsia Menor), quedà extasiada escoltant la paraula de sant Pau i, en comptes de casar-se amb un home que ni estimava ni havia triat i quedar-se tancada a casa fent d’esposa i mare, decidí convertir-se, fer vot de castedat i seguir-lo en el seu peregrinatge.
El Braç de Santa Tecla, font:Flickr JoaquimF.P.
Però no ho tingué gens fàcil: el refús del matrimoni la posà en conflicte amb els valors socials i patriarcals de la seva època i societat. Així doncs, la seva mare, alarmada per l’actitud de la seva filla, cridà al promès d’aquesta, el qual tampoc la pogué fer reaccionar. Finalment, la mare, Teòclia, i el seu promès, Tamiris, un dels homes més importants de la ciutat d’Iconi, denunciaren a sant Pau, acusant-lo falsament de fetiller. El condemnaren i se l’endugueren a la presó. Llavors, Tecla, per sortir de casa seva, hagué de donar les anelles d’or que rodejaven els seus braços al porter. Un cop a la presó, comprà al carceller amb un mirall de plata perquè la deixés entrar a veure el presoner, de qui seguia escoltant la paraula de Déu. L’amor de Tamiris es convertí en odi i la mare l’acusà i renegà d’ella per haver tacat l’honor de la família; sant Pau fou fuetejat i desterrat; per altra banda, a santa Tecla, la perseguiren i fou condemnada a morir cremada a petició de la seva mare. Aquest és el primer suplici: santa Tecla fou martiritzada, però salvada, miraculosament, gràcies a un terratrèmol i una forta tempesta.
Sant Pau i Santa Tecla. Fresc de segle VI, descobert a la Cova de Santa Tecla i Sant Pau, a les ruïnes d'Efes, font:Wikipedia
Després de tots aquests successos, decidí anar-se’n a Antioquia amb sant Pau, on trobà una nova família en Trifònia, una dona rica d’Antioquia, i una comunitat de dones. Altre cop, però, hagué de superar obstacles: el jutge Alexandre, enamorat, la volgué prendre per força i Tecla es defensà; aquest fet, enutjà a Alexandre i, per aquest motiu, la féu jutjar. Fou condemnada a les feres per haver atacat un noble. La conduïren fins al circ i tragueren de les gàbies a diversos ossos, lleons i lleones; tot i que els animals estaven famèlics, en comptes de llançar-se sobre ella, començaren a menjar-se els uns als altres, sense fer li ni cas. Llavors, el jutge ordenà que la tiressin a una piscina amb cocodrils i caimans. Conten que Tecla, al caure dins l’aigua, digué: «que aquesta aigua em serveixi de baptisme, en el nom del Pare, el Fill i l’Esperit Sant», batejant-se, d’aquesta manera, a ella mateixa. Tan sols haver acabat de pronunciar aquestes paraules, tots els animals ferotges moriren. Tecla es lliurà així d’un altre suplici, però el jutge no es donà per vençut i l’envià de nou al circ a veure si uns animals més terribles la devoraven; no cal dir que obtingué el mateix resultat que les anteriors vegades.
Suplici de la foguera, Retaule de la catedral de Tarragona, font:Arquebisbat de Tarragona
Cansat, el prefecte ordenà que introduïssin en el cós una manada de toros, els quals abans de sortir havien estat sotmesos a tortures, com la de lligar els seus testicles amb cordes. Quan els animals entraren a la pista, llançaren a santa Tecla, lligada de peus i mans, des de les grades. Els toros no anaren cap a ella, sinó que es quedaren quiets, observant-la. Es narra, fins i tot, que li lleparen les ferides. Després d’aquests suplicis i veure com en sortia il·lesa de tots, la deixaren en llibertat.
Santa Tecla a la Catedral de Barcelona segle XV, font:Wikipedia
Desitjosa de seguir l’apòstol Pau, malgrat les penúries, i amb ganes de predicar la paraula de Déu –se’ns diu que fins i tot arribà a tallar-se els cabells i vestir-se d’home– se n’anà a Mira i, després de quedar-se un temps amb sant Pau, aquest li encarregà difondre la Bona Nova. L’apòstol cregué que podia superar ella sola qualsevol obstacle, ja que Déu l’havia salvada de tots els martiris que l’hagueren dut a una mort segura. Marxà cap a Iconi i d’allà a Selèucia, on trià una vida autònoma dedicada a l’ensenyament i on morí abans de l’any 65...
Santa Tecla i les feres, font:santodehoje.blogspot.com
Diu un altra llegenda del final de santa Tecla que anava per la muntanya quan dos joves la volgueren assetjar. Abans que li fessin res pogué fugir corrent. Els dos fadrins la seguiren fins que, a punt d’atrapar-la, la terra s’obrí i engolí la santa, deixant a la vista tan sols el braç de la patrona de Tarragona. L’any 1321, el braç de santa Tecla, l’únic que quedava després de desaparèixer, fou traslladat d’Armènia a Tarragona. "
Font de la informació:Santa Tecla, patrona de Tarragona, Vida i Llegenda de Brigit Amorós Òdena - RevistaKesse.com
Història de Santa Tecla, font:google
Història
"Tecla d'Iconi (Iconi?, actual Konya, Turquia, segle i - Selèucia?, actual Silifke, Turquia, segle i) va ser una seguidora i deixebla de Pau de Tars al segle i. No és esmentada, però, al Nou Testament; el registre més antic se'n dona en un dels apòcrifs: els Fets (o Actes) de Pau i Tecla, probablement escrit a la primeria del segle ii. És venerada com a santa per certes confessions cristianes.
En l'Església ortodoxa, els Fets de Pau i Tecla van circular molt, la qual cosa demostra la veneració envers ella. Hi era anomenada apòstol i protomàrtir entre les dones i, fins i tot, igual als apòstols. Va ser tinguda com a model ascètic per a les dones. El culte va ser especialment important a Selèucia (on es deia que havia estat soterrada), Iconi (actual Konya) i Nicomèdia. Al segle iv també se'n troba el culte a l'Europa occidental. Al martirologi de Beda, Santa Tecla se celebrava el 23 de setembre, que encara és el dia de la seva festivitat en l'Església catòlica romana. Els ortodoxos la festegen el 24 de setembre.
Santa Tecla, font:religionenlibertad.com
A Maalula (Síria), hi ha un monestir femení ortodox de Santa Tecla, Deir Mar Taqla, prop del que es considera el lloc del seu enterrament, al qual s'arriba per unes escales tallades a la falda de la muntanya. La llegenda diu que la muntanya s'obrí miraculosament per protegir la santa dels seus perseguidors.
Estàtua de Santa Tecla en Maalula, Siria, font:wikipedia
Convent de Santa Tecla a Maalula (Siria) on reposen les restes de la santa, font:google
Part de les relíquies de santa Tecla, el braç menys els ossos d'un dels dits, va ser donada als ambaixadors del rei Jaume el Just per part del rei Oshin d'Armènia. Les relíquies van arribar a Barcelona l'any 1320 i van ser dipositades al monestir de Sant Cugat; tres anys després (el 1323) van ser traslladades a Tarragona."
Font de la informació:Viquipèdia Tecla d'Iconi
Frontal de Santa Tecla, a l'altar major, font:monestirs.cat
Més informació:Viqupèdia Catedral de Santa Tecla de Tarragona
La Llegenda i Tarragona
"Les Festes de Santa Tecla de Tarragona són les més grans de la ciutat de Tarragona i se celebren al voltant del 23 de setembre, festivitat de santa Tecla i jornada central de la celebració. Duren deu dies complets més la nit sencera del 22 al 23 de setembre.
El model que combina el Seguici Popular i el fet casteller adquireix a Tarragona una esplendor extraordinària, ja que el conjunt de balls, bestiari, entremesos, balls parlats, representacions al·legòriques i sonadors és el més ric de tots els Països Catalans i, per extensió, de tot l'Estat espanyol. Així mateix, la singularitat dels pilars caminant que pugen i baixen les escales de la Catedral de Tarragona també és absolutament captivador."
Cartell Festes Santa Tecla 2019
Font de la informació:Viquipèdia Festes de Santa Tecla de Tarragona
Més informació:Tarragona.cat Cultura Festes Santa Tecla 2019
Més informació Processó Santa Tecla, font:tac12.tv
Veure més LLEGENDES CATALANES
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada