"El castell d’Hostoles s’aixeca al capdamunt d’un turó entre les Planes i Sant Feliu de Pallerols. Antigament hi havia encantades, unes dones molt baixetes que teixien i brodaven roba blanca, guardaven tresors i eren coneixedores dels secrets de les herbes guaridores i de l’aigua de les fonts. De dia s’amagaven dins de les ruïnes del castell i de nit baixaven a rentar la rova al riu Brugent a través d’un túnel que travessa la muntanya. Després estenien la bugada per les roques i els matolls de vora els gorgs, sempre a l’aguait que cap persona humana els en pispés una peça, com havia passat en alguna ocasió. Els humans es tornaven bojos per tenir a casa una peça d’aquella roba blanquíssima i per això les encantades en fugien com el dimoni de la creu. Però les donetes els havien de menester per tenir criatures. Necessitaven una llevadora a l’hora del part i, després, havien de buscar una dida humana que donés el pit a la criatura.
Dona d'aigua, font:trianglegironi.cat
Conten que una nit les encantades del castell d’Hostoles van baixar a veure la mestressa de can Lluent i li van demanar si els volia alletar una nena de pocs dies. A canvi, li van prometre una bona recompensa. La dona, que tenia unes mamelles que haurien criat un vedell, va acceptar donar llet a la criatura. La petita encantada va créixer maca i grassoneta, i quan va arribar el moment de despopar-la, la dida va portar-la de nit al castell. Les encantades, després d’agrair-li el servei, li van dir:
- Pareu la faldada que us pagarem. No mireu la recompensa fins que no arribeu a casa vostra.
La dona va abandonar el castell, va tirar camí avall tota intrigada i, en el moment quetravessava un barranc, no va poder aguantar més i va voler comprovar la paga. A la claror dels estels va veure que li havien donat segó i una madeixa de fil blanc embullat i ple de nusos. Es va ficar la madeixa a la butxaca del davantal i abocà la faldada de segó al barranc, tot maleint la taquineria de les donetes del castell. Quan s’espolsava el davantal, li va semblar que sentia rialles, però no en va fer cas.
Arribant a casa, es va adonar que les engrunes de segó que li havien quedat enganxades a la roba s’havien convertit en dobletes d’or. A l’acte va girar cua cap al barranc amb l’esperança de recuperar el segó, però no en va trobar ni rastre. Mentre el buscava, va sentir altre cop les rialles que ressonaven pel bosc i llavors va comprendre que les encantades es burlaven d’ella.
Per sort, a la dida li va quedar la madeixa, que va resultar ser màgica. A pesar de semblar embullada, es desfilava amb facilitat i el fil, un cotó blanquíssim, no s’acabava mai. Ja podia cabdellar tant com volgués, que a la madeixa sempre hi havia el mateix gruix de fil. I conten que la mestressa de can Lluent va passar la vida cabdellant i fent mitja, i que no es penedia gens d’haver llençat al barranc una bestiesa de monedes d’or, que encara li haurien pogut portar maldecaps."
Font de la informació:Llegendes arreu de Catalunya de Pep Coll
Història
Situat a una alçada de 599 metres, el castell domina tota la vall d’Hostoles. El seu origen es situa a finals del segle IX i principis del X. Formava part del sistema de defensa de ponent del comtat de Besalú.
El primer senyor del castell que es coneix va ser Miró I, el qual ja es cita el 1015. El 1107 apareix Galceran d’Hostoles. El 1118-20 figura com a senyor Miró II. El 1168 s’enregistren els noms de Miró d’Hostoles i Ramon d’Hostoles en el Llibre Gran del Feus. El 1207 consta com a senyor del castell Miró III. El 1212 ho és Dolça, filla de l’anterior. Fins al 1290, hi consta Guillem Galceran, fill de Dolça i Galceran de Cartellà. Guillem Galceran va ser desposseït del castell i excomunicat degut a una vida plena d’incidents.
El Castell d'Hostoles, font:Viqupédia
De 1344 a 1385 va ser senyor del castell Guillem Galceran de Rocabertí. El va succeir el seu fill Guerau de Rocabertí que al 1416 n’és el possessor. El 1419 el castell passa a ser terra reial. En el període 1445-1465, la baronia de Cabrenys i el castell d’Hostoles recauen en Dalmau de Rocabertí.
Arran de les revoltes remences, el 1462, Francesc de Verntallat el va ocupar i més tard va prendre possessió del castell així com de tota la vall d’Hostoles.
Durant els segles XVI i XVII el castell va anar passant per diferents generacions de la família Sarriera-Gurb i de Pons.
Font de la informació:Inventaripatrimoni.garrotxa.cat
Font de la informació:Lesplanes.cat Turisme Castell d'Hostoles
Veure més LLEGENDES CATALANES
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada