Existeixen diferents llegendes del Pont del Diable de Tarragona. Ara comptaren les més conegudes.
Cartell Llegenda del Pont del Diable, Falles de Tarragona 1935, font:todocolección.net
"En temps de la dominació romana i davant la necessitat que patia Tarragona d'aigua, calgué construir un aqüeducte per tal d'unir dos turons separats per una profunda torrentera. La construcció anava endavant i quan ja estaven llestes les dues rengleres d'arcades, les fortes ventades i la fúria de les tempestes enderrocaren el pont.
font:Departament d'Ensenyament Generalitat de Catalunya - Camp d'Aprenentatge Tarragona
El mestre constructor en veure l'enderroc del pont va dir tot desesperat que tan sols el dimoni podia fer un pont de mil anys de durada. Feta aquesta afirmació se li presentà de sobte Satanàs i li digué que ell aixecaria un pont aquella mateixa nit amb pedra de la pedrera del Mèdol que seria de forta durada. Se li oferiren trenta bosses plenes de moneda d'or i d'argent. Més ell no volia diners. Deia que volia l'ànima del primer que begués l'aigua que passés pel pont del diable. I tracte és tracte.
El pont va ésser construït i a l'endemà el dimoni esperava a l'altra banda del pont el compliment de la paraula donada. Mentrestant, el mestre i els seus operaris des de l'altra part del pont li ensenyaren un ase que va ésser el primer habitant que va beure d'aquella aigua."
font:Departament d'Ensenyament Generalitat de Catalunya - Camp d'Aprenentatge Tarragona
font:Departament d'Ensenyament Generalitat de Catalunya - Camp d'Aprenentatge Tarragona
"El Diable i la donzella. ja fa molts segles, una donzella havia d'anar a buscar aigua cada dia a una gran distància de la ciutat i l'enutjava molt haver de pujar i baixar tant la vall que forma el lloc on avui s'aixeca l'aqüeducte. El Diable pactà amb la donzella construir-li un pont a canvi de la seva ànima. Ella a la vegada li posà una condició:
— Abans que torni a sortir el sol —li digué— ha d'estar acabada la teva obra; si no és així, la meva ànima restarà lliure del teu poder.
Rient-se d'aquestes foteses, el Diable començà l'obra amb entusiasme, donant ja per segur la possessió de l'ànima de la joveneta tarragonina.
Però aquell dia..., Déu va voler que el sol sortís abans d'hora, i el gall, fidel complidor de la seva missió, com cada dia, saludà el sol i, aquesta vegada, amb el millor i més estrident quiquiriquic de la seva vida. Fou una llàstima. Al Diable li faltava poc per acabar-lo. Es quedà sense l'ànima de la donzella i Tarragona tingué un aqüeducte, del qual s'ha servit molt en el transcurs del temps."
"El jugador empedreït. A Tarragona hi havia un jugador empedreït que, a causa de la seva mala estrella, perdia en el joc tot allò que guanyava a la feina. Un dia, havent-se quedat sense ni un clau, com ja tenia per costum, en sortir de la taverna, desesperat, invocà el Diable i, cridant, li digué:
— Si aconsegueixes recuperar tot el que he perdut i, a més, que d'ara endavant, quan jugui, guanyi sempre, d'aquí a un any pots venir a buscar la meva ànima.
El Diable acceptà la proposició amb molt de gust. Però Déu, creador i Senyor de les ànimes i dels cossos, s'interposà entre ambdós i li digué al jugador.
— Qui ets tu per disposar de les meves coses? La teva ànima em pertany. I jo en sóc el Pare i serà del Diable si a mi em plau. Li poso una condició: que en una sola nit, exactament d'aquí a un any, i abans de trenc d'alba, es comprometi a fer un pont de pedra tan gran com jo l'indiqui. Si no és així, no tindrà el premi que li has ofert.
El Diable, rabiós perquè l'Altíssim li desbaratava sempre els bons negocis, es comprometé a construir el pont en el lloc indicat per Déu, entre el mas Pastor i el mas dels Arcs, a la vora del camí que condueix a la vila de Valls. Just al cap d'un any, tal com s'havia pactat, es posà mans a l'obra. Com un boig, tallava les pedres que trobava pels voltants i, per tal d'estalviar temps, les unia sense argamassa.
— Només que es mantingui dempeus fins a l'alba... —es deia.
Gairebé ja havia culminat l'obra; només li faltava col·locar l'última pedra a la dreta del monument –avui encara s'hi nota aquesta deficiència—, quan el gall del mas dels Arcs es posà a cantar saludant el sol que sortia del ventre del nostre mar.
El pobre Diable, brut i extenuat pel treball ímprobe realitzat en poques hores, en escoltar el gall i veure el sol, llançà la pedra a terra alhora que de la seva boca negra sortia una blasfèmia fenomenal. I fugí rabent perquè Déu no l'encalcés."
"El Diablo y la pareja de ancianos. Hace mucho tiempo vivía una pareja de ancianos en el bosque. Tenían que cruzar un río de camino de su casa al pueblo. Cada día pasaban por el puente sobre el río con su borrico cargado de las cosas que vendían después en el pueblo y volvían trajinando otras. Era un puente de madera viejo, pero cada vez que lo atravesaban, los viejos se decían el uno al otro que tenían suerte de contar con aquel paso, pues la corriente del río era muy fuerte y el camino para badearlo muy largo para un día.
Un otoño lluvioso llegó una riada y se llevó el puente. Los ancianos se encontraron con que no podían pasar.-Qué tremendo desatino- dijo el viejo- hoy no podremos pasar y yo soy viejo para construir un puente con mis manos.
-Qué contrariedad- dijo la vieja- pasarán días antes de que se den cuenta de que no vamos al pueblo, y más días aún tardarán en reconstruir el puente-
Se lamentaban los ancianos de su mala suerte cuando apareció un hombre extraño en su lado del río.
-Saludos venerable pareja, os veo muy turbados- Dijo el hombre; el anciano inmediatamente explicó el probema que tenían con el desaparecido puente- Yo me comprometo a construir un puente en una noche, además no será de madera como el anterior, será de piedra, para que ninguna riada se lo lleve.
Enseguida desconfiaron los ancianos.
-¿Qué hacemos?- preguntó él a ella por lo bajo.
-Está claro que no es posible hacer un puente en una noche, si no es con trucos o con mágia. Pregúntale cuál es el pago que pide, cuáles las condiciones.
Eso hizo el anciano, a lo que el misterioso hombre contestó que la única condición, el único pago que exigía, era que le fuese concedida el alma del primer ser vivo que atravesase el puente. Quedaba claro que era el mismísimo diablo el que ante ellos estaba. La vieja meditó un poco y luego aceptó. Al día siguiente cuando los viejos llegaron al río el puente estaba construido. Era de piedra, con doble arcada sobre el río. El diablo había cumplido, construyéndolo en una noche, y esperaba al otro lado para recibir su pago.
-Mujer!, ¿qué vamos a hacer ahora?- Preguntó el marido.Entonces la mujer cogió la vara y arreó al burro, que pasó delante de ella, el primero por el puente.
El diablo, engañado, tuvo que conformarse con llevarse el alma del desdichado animal como pago por su trabajo."
Font de la informació:Viquipèdia Aqüeducte de les Ferreres
Font de la informació:Caliterraneo.wordpress.com El pont del diable
Localització
"El Pont del Diable (també anomenat Aqüeducte de les Ferreres) és un pont aqüeducte romà aixecat entre els costats del barranc dels Arcs al terme de Tarragona, que duia aigua del riu Francolí a l'antiga ciutat de Tàrraco. És un dels aqüeductes més monumentals i ben conservats de l'època romana i el més important de Catalunya.
Malgrat que no es coneix la data exacta de la construcció de l'aqüeducte, sembla probable que s'hagués aixecat al segle I dC, en l'època de l'emperador August, coincidint amb el creixement de Tàrraco per la urbanització de la part alta de la ciutat, seu del Concilium provinciae d'Hispània Citerior.
El Pont del Diable, font:catvisit.com
L'aqüeducte va estar en funcionament fins a l'edat mitjana. Va ser restaurat al segle x —sota el regne del califa Abd al-Rahman III de Còrdova— i una altra vegada al segle xviii. Durant el segle XIX i el segle xx es van dur a terme diversos treballs de conservació per aturar el deteriorament del monument.
El 1905 es va declarar Bé Cultural d'Interès Nacional i el 2000 Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO com a part del Conjunt arqueològic de Tàrraco. Després de l'adquisició del terreny per l'Ajuntament de Tarragona, es va inaugurar l'any 2005 el «Parc Ecohistòric del Pont del Diable» per a protegir tant el monument com el seu entorn natural."
Font de la informació:Viquipèdia Aqüeducte de Les Ferreres
La Llegenda i Tarragona
El tomb per el Parc Ecohistòric del Pont del Diable de Tarragona et portarà fins a l’època romana, a la construcció i la utilització de l’Aqüeducte de les Ferreres i de les pedreres romanes. El recorregut et permetrà apreciar la majestuositat i la bellesa d'un monument de més de 2.000 anys, considerat un element arquitectònic imprescindible per la vida a la ciutat de Tarragona i que està considerat patrimoni de la humanitat. L'aqüeducte com a camí de l’aigua, camí de la vida, la connexió entre el passat i el present.
T'aproximaràs al romanticisme passejant entre la vegetació dels jardins romàntics construïts pels germans Puig i Valls. Descobriràs camins recargolats, plantacions de xiprers amb forma d’animal, racons secrets amb elements històrics...
El Parc Ecohistòric acull un entorn representatiu dels sistemes naturals mediterranis dominats per les pinedes amb una immensa varietat de fauna (com rapinyaires i molts altres tipus d’ocells) i vegetació adaptada a les condicions del clima càlid del sud de Catalunya. Aquests entorn natural suposa un element clau en el context del Terme Municipal de Tarragona funcionant com a porta d’entrada de l’Anella Verda i hoste d’un monument inclòs a la llistat de Patrimoni de la Humanitat."
Font de la informació:Pontdeldiabletarragona.com Viu el pont del diable visita guiada
Visita Guiada al Parc Ecohistòric del Pont del Diable, font:pontdeldiabletarragona.com
Veure més LLEGENDES CATALANES
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada