"Diuen que en una època de cavallers coratjosos i princeses, s’estava a Caldes un valent capità de l’exèrcit de Guifré el Pelós, que responia al nom de Guillem de Zaportella, del qual descendeix el senyor Villalonga, baró de Segur. Guillem de Zaportella, demostrà sempre gran heroïcitat en les seves gestes i un jorn el comte li concedí tres gràcies perquè n’escollís una:
Primera. Donar-li cinquanta almogàvers.
Segona. Fer-lo senyor d’un castell.
Tercera. Escollir d’entre els seus parents sis nobles, als quals el comte nomenaria cavallers a condició que servissin el capità.
Guillem de Zaportella trià la tercera gràcia, i dels seus parents escollí els sis més intrèpids i de més caràcter. Guifré el Pelós els féu jurar protecció als dèbils, les vídues i els orfes, i obediència al capità Guillem.
Acabada la cerimònia, Guillem i els sis cavallers es dirigiren cap al seu campament al terme de Caldes de Montbui. Quan, just a l’entrada del terme, travessaven l’espessor del bosc, veieren una comitiva de pagesos que acompanyava uns nuvis. La núvia, d’una gran bellesa, anava escortada per cinc formoses donzelles en edat de casar. Guillem, volent compartir amb la núvia el goig que ell sentia, li regalà
una banda d’or tot dient-li:
- M’anomenen Dom Guillem de Zaportella. Si algun dia necessiteu ajut, reclameu el meu auxili i jo volaré a protegir-vos.
Seguint l’exemple del capità, els cavallers feren un present a les altres donzelles, s’acomiadaren les comitives i els senyors prosseguiren el camí. Però els cavallers esvalotats, d’amagat del capità, no deixaven de parlar de la bellesa de les sis donzelles. Feren cap al campament i quan dom Guillem se n’anà a dormir, es reuniren els sis cavallers, que, captivats per tanta bellesa, decidiren baixar al poble i robar-la. En arribar a la casa, tot i l’esforç del marit i del pare per impedir-ho, raptaren les donzelles. Però la núvia, abans de marxar, donà al seu marit la banda d’or que dom Guillem li havia regalat, suplicant-li que l’anés a trobar i li exigís l’auxili que el capità li havia promès.
Els cavallers partiren ràpids com el vent, i s’endugueren les donzelles fins a una torre que s’enfilava dalt d’un puig. En arribar, pujaren al primer pis i lligaren a un banc les sis donzelles. Mentre estaven discutint quina donzella tocava a cada un, se sentí un gran enrenou, s’obrí la porta i aparegué dom Guillem, honrat cavaller que, amb un esguard temible escodrinyava aquell quadre desolador. En veure el capità, els cavallers callaren temorosos del que els podia passar, i les donzelles deixaren sentir un crit de joia. Tot seguit arribaren els escuders, el marit, el pare i d’altres homes del poble, tots ben armats,
acompanyats d’un gran enrenou que trencà el silenci que s’havia fet a la sala.
El capità enfurismat féu deslligar les donzelles, i amb veu de tro ordenà que posessin sis ganxos al sostre i hi pengessin sis cordes. Després demanà a les donzelles les lligacames i un escuder en féu sis nusos corredissos. Tots comprengueren la sentència, i les donzelles, que tenien un gran cor, demanaren a dom Guillem que perdonés els seus raptors.
Tot fou inútil, les pregàries de les donzelles no aconseguiren doblegar el cor del capità, que considerava traït el seu honor. Posà un banc sota els ganxos, on penjaven les cordes i ordenà als seus cavallers de pujar-hi i deixar-se posar el nus corredís al coll.
Fou llavors quan un cavaller, el més agosarat, demanà al capità que essent cavallers no els deixés morir com a malvats i els permetés travessar-se el pit amb una espasa. Dom Guillem els respongué que si la falta comesa no fos tan gran, aquesta sola proposició els hauria salvat la vida, però com que havien deshonrat les armes el mateix dia d’haver-los armat cavallers, preferia veure’ls morts que deshonrats. El capità, malgrat tot, acceptà la súplica del cavaller, i els donà llurs espases. Acte seguit, tot el terra quedà inundat amb la sang dels cavallers, una sang d’un roig intens. I és des d’aleshores que aquella torre rep el nom de Torre Roja."
Font de la informació:Llegendes de Caldes de Montbui, Comissió del Patrimoni
Vista des de La Torre Roja, font:VisiteuCaldes.cat
Història
"La Torre Roja de Caldes de Montbui és una fortificació de Caldes de Montbui (Vallès Oriental) situada al cim del turó de la Torre Roja, turó dividit per la línia de terme entre Sentmenat i Caldes, des d'on s'albira tota la plana de Caldes de Montbui. Comparteix la plana on està edificada, amb restes d'un poblat Iber del segle V aC.
 |
| La Torre Roja, font:viatorimperi.es |
El nom primitiu del puig fortificat on s'alcen les ruïnes de la torre era Puig Castellar i correspon a un establiment ben segur d'època ibèrica, reutilitzat posteriorment pels romans. A partir d'aquesta edificació es produí una continuïtat d'ocupació en temps medievals. No hi ha documentació històrica fins a l'any 1529 del topònim si bé a Caldes existeixen dos llinatges dits «Penya Roja» i «Turre Rubea» durant els segles XI i XII."
Font de la informació:Viquipèdia La Torre Roja (Caldes de Montbui)
Veure més LLEGENDES CATALANES
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada