"Diuen que fa molt de temps, el darrer dels senyors de la vall, va contreure matrimoni, en un país molt llunyà, amb una noble dama de singular bellesa. Van tenir encara una filla més bonica. Però a mesura que creixia va començar a sofrir malalties estranyes. Els amos de diversos masos del voltant l'havien de vetllar cada nit.
La pubilla d'Hostoles i el carboner, font: Un bosc de llegenda, Fundació Acció Natura
Una nit va ser el torn dels habitants de la Plana, però ningú no hi volia anar. Llavors la dona va oferir unes quantes monedes a un carboner que aquella nit s'allotjava a la casa.
La pubilla malalta no parava de demanar coses al carboner:que l'acotxés, que li portés aixó, que li fes allò..., fins que el carboner, desesperat, va preguntar a la pubilla si no podia dormir, I elli le respongué:"ni de nit ni de día".
Aleshores el carboner va exclamar que només els fills del diable no dormien mai. La pubilla va a començar a cridar la seva mare perquè desmentís aquella afirmació. Quan la mare va entrar a la cambra, va reafirmar la sentència del carboner, el cual va invocar els noms sagrats de Jesús, Maria i Josep. Llavors el Cel va respondre la invocació de l'home amb un gran daltabaix i el Castell d'Hostoles es va esfondrar.
El carboner va sortir il.lès entre les runes.Tot seguit es va dirigir a la Plana per comunicar-los que mai més no haurien de tornar a vetllar la pubilla d'Hostoles."
Font de la informació:Un bosc de llegenda. Fundació Acció Natura
ROMANÇO
de la pubilla del castell d'Hostoles
L’hereu del castell d’Hostoles
de fora Espanya ha tornat
amb una guapa noieta
amb qui s’havia casat
És filla d’un Duc de França
que li ha dada per muller
juntament amb mil corones
i el castell de Montpellier
Ja fa temps que està malalta
i per els aires canviar
n’han vingut a Catalunya
on diuen que es curarà
Passen dies i més dies
i als sis mesos d’arribar
en neix una rossa nina
la més bonica que hi ha
Quan més gran es fa la nina
més guapa se’n ha tornat
però al arribar als catorze
malalteta s’ha posat
Els metges remei no hi troben
els curanderos poc fan
les bruixes de la comarca
per por al comte no hi van
No menja ni beu de dia
i quan la nit dona el tomb
ni tres, ni una hora ni dues
ni tan sols mitja hora dorm
Els caps de les cases riques
masoveres del castell
un a un en fan la vetlla
començant per el més vell
I quan l’últim ja ha fet vetlla
el primer ja hi tornarà
i així dia rere dia
la nina van a vetllar
Diuen que de nit la nina
es posa a parlar amb algú
i fora del que en fa vetlla
allà dins no hi ha ningú
Quan acaben de la vetlla
a l’hostal van a fer un vas
i els vetlladors en fan broma
- Deu parlar amb Satanàs !
- Si, amb en Satan o el dimoni
tan se val, no hi torno, no,
que les deu hores que hi passo
n’estic ben cagat de por
Un carboner de la Plana
diu a l’amo – No tinc por
si em doneu cinc sous de plata
a vetllar-la pujo jo
Agafa esclops i una capa
i els cinc sous. Ja en fa camí
Arriba al peu de l’escala
la porta li van a obrir
A la cambra on és la nina
l’acompanya un vell servent
se’n asseu a la cadira
la nina li va dient :
- Gira’m d’ací, ara a l’altre
ara abriga’m que no ho veus
que si em tapes de la cara
em queden més freds els peus ?
- Quina hora és que ja és tot llostre
i el sol fa temps que ha girat ?
.- Ja fa estona que a la torre
la teiera hi han posat.
- No dormiu la dolça nina ?
i ella respongué seguit
- Ni de nit i menys de dia
en ma vida som dormit
- Dons deveu estar engendrada
pel dimoni ja que això
de no dormir tan sols passa
als fills d’aquell gran cabró
- Sentiu el que diu, oh mare ?
- Ja en sentiu al carboner
que el meu pare és el dimoni
el dimoni verdader ?
És veritat filla meva
el dimoni et va engendrar
i a canvi d’això, filleta,
riqueses em va donar
- Jesús Josep i Maria
crida fort el carboner
- Estic al mig de dimonis,
jo me’n vaig , no tornaré
La nineta a plorar es posa
i el carboner en cantar el gall
agafa el bastó i la capa
i se’n va rostos avall
A la cisterna ja arriba
ja se’n veu tota la vall
el castell va esmicolant-se
en mig d’un terrabastall
No en quedà pedra sencera
ni cap muralla d’empeu
i des de llavors fins ara
el castell ruïnós es veu
Si algun dia hi pugeu ara
quan ja s’acosta la nit
sentireu entre les pedres
de la pubilleta el crit
I el somriure de la mare
que al final ha aconseguit
tenir a l’infern riqueses
i al dimoni com marit
Font de la informació:Nyerro.blogspot.com El Romancer de la Vall d'Hostoles
Història
Situat a una alçada de 599 metres, el castell domina tota la vall d’Hostoles. El seu origen es situa a finals del segle IX i principis del X. Formava part del sistema de defensa de ponent del comtat de Besalú.
El Castell d'Hostoles, font:Viquipèdia
El primer senyor del castell que es coneix va ser Miró I, el qual ja es cita el 1015. El 1107 apareix Galceran d’Hostoles. El 1118-20 figura com a senyor Miró II. El 1168 s’enregistren els noms de Miró d’Hostoles i Ramon d’Hostoles en el Llibre Gran del Feus. El 1207 consta com a senyor del castell Miró III. El 1212 ho és Dolça, filla de l’anterior. Fins al 1290, hi consta Guillem Galceran, fill de Dolça i Galceran de Cartellà. Guillem Galceran va ser desposseït del castell i excomunicat degut a una vida plena d’incidents.
De 1344 a 1385 va ser senyor del castell Guillem Galceran de Rocabertí. El va succeir el seu fill Guerau de Rocabertí que al 1416 n’és el possessor. El 1419 el castell passa a ser terra reial. En el període 1445-1465, la baronia de Cabrenys i el castell d’Hostoles recauen en Dalmau de Rocabertí.
Arran de les revoltes remences, el 1462, Francesc de Verntallat el va ocupar i més tard va prendre possessió del castell així com de tota la vall d’Hostoles.
Durant els segles XVI i XVII el castell va anar passant per diferents generacions de la família Sarriera-Gurb i de Pons.
Font de la informació:Inventaripatrimoni.garrotxa.cat
Font de la informació:Lesplanes.cat Turisme Castell d'Hostoles
Veure més LLEGENDES CATALANES
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada