dimecres, 1 d’abril del 2020

Llegenda de la pubilla d'Hostoles

La pubilla d'Hostoles i el carboner, font: Un bosc de llegenda, Fundació Acció Natura
"Diuen que fa molt de temps, el darrer dels senyors de la vall, va contreure matrimoni, en un país molt llunyà, amb una noble dama de singular bellesa. Van tenir encara una filla més bonica. Però a mesura que creixia va començar a sofrir malalties estranyes. Els amos de diversos masos del voltant l'havien de vetllar cada nit.
Una nit va ser el torn dels habitants de la Plana, però ningú no hi volia anar. Llavors la dona va oferir unes quantes monedes a un carboner que aquella nit s'allotjava a la casa.
La pubilla malalta no parava de demanar coses al carboner:que l'acotxés, que li portés aixó, que li fes allò..., fins que el carboner, desesperat, va preguntar a la pubilla si no podia dormir, I elli le respongué:"ni de nit ni de día".
Aleshores el carboner va exclamar que només els fills del diable no dormien mai. La pubilla va a començar a cridar la seva mare perquè desmentís aquella afirmació. Quan la mare va entrar a la cambra, va reafirmar la sentència del carboner, el cual va invocar els noms sagrats de Jesús, Maria i Josep. Llavors el Cel va respondre la invocació de l'home amb un gran daltabaix i el Castell d'Hostoles es va esfondrar.
El carboner va sortir il.lès entre les runes.Tot seguit es va dirigir a la Plana per comunicar-los que mai més no haurien de tornar a vetllar la pubilla d'Hostoles."
Font de la informació:Un bosc de llegenda. Fundació Acció Natura

ROMANÇO

de la pubilla del castell d'Hostoles

L’hereu del castell d’Hostoles

de fora Espanya  ha tornat

amb una guapa noieta

amb qui s’havia casat

És filla d’un Duc de França

que li ha dada per muller

juntament amb mil corones

i el castell de Montpellier
Ja fa temps que està malalta

i per els aires canviar

n’han vingut a Catalunya

on diuen que es curarà



Passen dies i més dies

i als sis mesos d’arribar

en neix una rossa nina

la més bonica que hi ha



Quan més gran es fa la nina

més guapa se’n ha tornat

però al arribar als catorze

malalteta s’ha posat



Els metges remei no hi troben

els curanderos poc fan

les bruixes de la comarca

per por al comte no hi van



No menja ni beu de dia

i quan la nit  dona el tomb

ni tres,  ni una hora ni dues

ni tan sols mitja  hora dorm



Els caps de les cases riques

masoveres del castell

un a un en fan la vetlla

començant per el més vell



I quan l’últim ja ha  fet vetlla

el primer ja hi tornarà

i així dia rere dia

la nina van a vetllar



Diuen que de nit la nina

es posa a parlar amb algú

i fora del que en  fa vetlla

allà dins no hi ha ningú



Quan acaben de la vetlla

a l’hostal van a fer un vas

i els vetlladors en fan broma

- Deu parlar amb Satanàs !



-  Si,  amb en Satan o el dimoni

tan se val, no hi torno, no,

que les deu hores que hi passo

n’estic ben cagat de  por



Un carboner de la Plana

diu a l’amo – No tinc por

si em doneu cinc sous de plata

a vetllar-la pujo jo



Agafa esclops i  una capa

i els cinc sous. Ja en fa  camí

Arriba al peu de l’escala

la porta li van a obrir



A la cambra on és la nina

l’acompanya un vell servent

se’n asseu a la cadira

la nina li va dient :



-  Gira’m d’ací, ara a l’altre

ara abriga’m  que no ho veus

que si em tapes de la cara

em queden més freds els peus ?



-  Quina hora és que ja és tot llostre

i el sol fa temps que ha girat ?

.-  Ja fa estona que a la torre

la teiera  hi han posat.



-  No dormiu la dolça nina ?

i ella respongué seguit

-  Ni de nit i menys de dia

en ma vida som dormit



- Dons deveu estar engendrada

pel dimoni ja que això

de no dormir tan sols passa

als fills d’aquell gran cabró



-  Sentiu el que diu,  oh mare ?

-  Ja en sentiu al carboner

que el meu pare és el dimoni

el dimoni verdader ?



És veritat filla meva

el dimoni et va engendrar

i a  canvi d’això, filleta,

riqueses  em va donar



-  Jesús Josep i  Maria

crida fort el carboner

-  Estic al mig de dimonis,

jo me’n vaig , no tornaré



La nineta a plorar es posa

i el carboner en  cantar el gall

agafa el bastó i la capa

i se’n va rostos avall



A la cisterna  ja arriba

ja  se’n veu tota la vall

el castell va esmicolant-se

en mig d’un terrabastall



No en quedà pedra sencera

ni cap muralla d’empeu

i des de  llavors fins ara

el castell ruïnós es veu



Si algun dia hi pugeu ara

quan ja s’acosta la nit

sentireu entre les pedres

de la pubilleta  el crit



I el somriure de la mare

que al final ha aconseguit

tenir a l’infern riqueses

i al dimoni com marit
Font de la informació:Nyerro.blogspot.com El Romancer de la Vall d'Hostoles
Història
Situat a una alçada de 599 metres, el castell domina tota la vall d’Hostoles. El seu origen es situa a finals del segle IX i principis del X. Formava part del sistema de defensa de ponent del comtat de Besalú.
El Castell d'Hostoles, font:Viquipèdia
El primer senyor del castell que es coneix va ser Miró I, el qual ja es cita el 1015. El 1107 apareix Galceran d’Hostoles. El 1118-20 figura com a senyor Miró II. El 1168 s’enregistren els noms de Miró d’Hostoles i Ramon d’Hostoles en el Llibre Gran del Feus. El 1207 consta com a senyor del castell Miró III. El 1212 ho és Dolça, filla de l’anterior. Fins al 1290, hi consta Guillem Galceran, fill de Dolça i Galceran de Cartellà. Guillem Galceran va ser desposseït del castell i excomunicat degut a una vida plena d’incidents.
De 1344 a 1385 va ser senyor del castell Guillem Galceran de Rocabertí. El va succeir el seu fill Guerau de Rocabertí que al 1416 n’és el possessor. El 1419 el castell passa a ser terra reial. En el període 1445-1465, la baronia de Cabrenys i el castell d’Hostoles recauen en Dalmau de Rocabertí.
Arran de les revoltes remences, el 1462, Francesc de Verntallat el va ocupar i més tard va prendre possessió del castell així com de tota la vall d’Hostoles.
Durant els segles XVI i XVII el castell va anar passant per diferents generacions de la família Sarriera-Gurb i de Pons.
Font de la informació:Inventaripatrimoni.garrotxa.cat
Font de la informació:Lesplanes.cat Turisme Castell d'Hostoles
Veure més LLEGENDES CATALANES

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada