"Quan Jaume I (1208-1276) governava la ciutat de Barcelona i altres terres llunyanes, hi havia al carrer Montsió un convent -del qual només es conserva el nom al carrer-, les monges proveïen a la ciutat diferents tipus d'aliments elaborats.
El desaparegut Convent de Montsió, font:Monestirs.cat - Arxiu Gavín del Monestir de les Avellanes
En aquella època vivia a la ciutat una donzella, anomenada Margarida. Diuen que la seva bellesa era d'allò més pur que s'havia vist mai; per això molts barcelonins i estrangers la pretenien. Però Margarida no volia casar-se, ja que el seu amor pur -tant o més que el seu bellesa- volia atorgar-li-només a Déu i, a l'edat de 16 anys, va ingressar al convent de Montsió.
Barcelona vivia temps de guerra i molts cavallers anaven a el convent a buscar menjar per subministrar a les seves tropes. Un d'ells va ser el senyor de Llers, Guillem de Cervià, home alt, fort i molt ric -pertanyent a una de les nissagues més poderoses de la Catalunya del seu època-, que es va enamorar perdudament de Margarida i la va demanar en matrimoni. Però ella li va dir:
-Amable cavaller, sé que sou fort i ric, però no us puc donar el meu amor ja que està destinat únicament a el Senyor. En aquesta ciutat hi ha moltes donzelles que es casarien feliçment amb vós.Però el cavaller no es donava per vençut i cada vegada que anava a l'convent demanava en matrimoni a Margarida. Com ella seguia desdeñándole, l'home de Llers va decidir donar una quantitat enorme de monedes a el convent a canvi de poder casar-se amb la monja. La mare abadessa, al veure tal ingent quantitat de diners, li va ordenar a Margarida:
-Déu ha volgut que contreguis matrimoni amb el senyor de Llers, aquesta és la seva voluntat i t'has de casar amb ell.La monja, molt afligida i contra la seva voluntat, va acabar casant-se. Va haver d'abandonar Barcelona, el convent i la seva idíl·lica vida per viure en un altre comtat. Allà es van casar i ella va ser la senyora de l'castell de Llers.
Però el cavaller era home d'armes i constantment hi havia d'abandonar el seu estimat castell per afrontar dures batalles. Un dia, va haver d'emprendre una guerra en un lloc molt llunyà i, possiblement, estaria mesos o fins i tot anys absent. Per això li va dir a la seva dona:
-Margarida, ciutat bé del meu castell durant la meva absència.I ella li va respondre:
-No us preocupeu amor meu, que ben cuidat estarà.Però Margarida sabia que aquella seria una guerra molt llarga i dura i que, possiblement, el seu marit no tornaria; i si ho feia, seria a l'cap de molt, molt de temps. Per això va aprofitar la partida del cavaller per fugir d'el castell i tornar al convent d'on venia. Llavors, es va posar els hàbits de monja i va emprendre el camí cap a Barcelona.
El senyor de Llers no estava convençut que la seva dona li cuidés el castell i, estant a mig camí, va tornar sobre els seus passos per comprovar que Margarida era la senyora de lcastell tal com havia de ser.
Llavors, en un punt de camí entre Llers i Barcelona, va trobar la seva dona vestida de monja i li va preguntar:
-Amor meu, ¿on aneu?-Vaig a veure els meus germanes del convent, -li va respondre ella.-Ah! I aneu vestida d'aquesta manera? Vós el que voleu és tornar al convent i abandonar el castell!Llavors, el cavaller de Llers va entrar en còlera, va desembeinar l'espasa i la va clavar al cor de Margarida, provocant-li la mort.
Diu la llegenda que si passeu pel carrer Montsió a altes hores de la nit, veureu una llum blanca donant voltes pel camí. Es diu que és Margarida que està intentant tornar a el convent. Si la veieu, digueu-li que el convent l'han traslladat a Esplugues de Llobregat i que no el trobarà al carrer Montsió."
Font de la informació:Milcamins.blogspot.com/ El convento de Montsio La monja Margarida
Història
El monestir de Santa Maria de Montsió és la seu de la Comunitat de Monges Dominiques de clausura. La congregació va ser fundada el 1347 i, després de diversos trasllats, s'instal·là a la seu actual el 1948 a Esplugues de Llobregat.
El primer monestir de l'orde femení dominicà fou creat gràcies al llegat de la infanta Maria d'Aragó, el 1347. Va ser construït, amb el suport del rei Pere II i el cardenal Nicolau Rossell, al lloc anomenat Mas d'en Bissanya, al costat de les Drassanes Reials de Barcelona, fora muralla. Un primer grup de monges, encapçalades per la primera priora Constança de Bellera, va arribar a Barcelona, procedents de Prouilhe, al Llenguadoc, el 1357, i van ocupar el nou monestir que anomenaren de Sant Pere Màrtir.
Actual monestir de Montsió a Esplugues de Llobregat, font:Viquipèdia
Les constants incursions dels pirates sarraïns, i especialment l'atac de 1359 de Pere el Cruel de Castella, van fer traslladar la comunitat dintre del recinte emmurallat de la ciutat, i s'allotjaren a partir del 17 d'abril de 1371 en unes cases cedides pel rei Pere en uns patis i cases on actualment hi ha l'hospital d'en Colom.
El 4 de juliol de 1423, la comunitat tornà a traslladar-se a un nou monestir, el de Santa Eulàlia del Camp, que abans pertanyia als frares agustins, coneguts com els frares del sac, a l'illa compresa entre el portal de l'Àngel i l'actual carrer de Montsió, que havia quedat desocupat. Es va rebatejar amb el nom de Santa Maria de Montsió. Aviat s'amplià i va començar una època d'esplendor, durant la qual s'hi van edificar l'església i el claustre gòtics i la majoria de dependències.
Font de la informació:Viquipèdia Monestir de Montsió
Claustre del Convent de Montsió, 1843 Autor: Lluís Rigalt Farriols Arxiu Històric de la ciutat de Barcelon, font:barcelonaentremuralles.com
Veure més LLEGENDES CATALANES
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada