"Fa molt i molt de temps, el dia de la festa de Sant Maurici, els habitants d’Espot anaven, com cada any, en romeria cap a l’ermita del poble dedicada al sant. Era una diada molt important i tothom estava emocionat. La celebració començava sempre amb una solemne missa a la qual hi assistien tots els habitants del poble i també forasters. Alguns d’ells compartien la joia del dia, però d’altres se’n reien. Com va ser el cas de dos caçadors que passaven per allà i que, quan van veure la gentada que envoltava la petita ermita per poder escoltar la missa, van començar a fer burla: “aquesta gent perd el temps”, “quina bajanada”, “el que haurien de fer és anar a caçar, ara que és temporada, i deixar d’adorar a una imatge de pedra que no els escolta”, anaven dient.
Els Encantats, font:Viquipèdia
Òbviament, la gent que allà estava es va sentir molt dolguda per les paraules dels forasters cap a ells i cap al seu patró. És per això que van començar a pregar perquè el que havien fet no quedés sense càstig.
Els dos caçadors, encara rient, van continuar el seu camí endinsant-se cap al bosc per buscar alguna peça de caça amb l’ajuda del seu gos. Al cap de no res, va aparèixer l’isard més bell que havien vist mai, però ells eren caçadors, així que el van començar a perseguir muntanya amunt. Era un isard jove i fort i els dos homes aviat van començar a panteixar i a perdre el ritme. Finalment, a l’enforcadura de dos pics el van perdre de vista, però no es van rendir. Van pujar fins al punt més alt, allà on l’isard havia desaparegut. Just en aquell instant, a l’ermita d’Espot, aquell qui estava oficiant la missa “alçà a Déu” – va alçar l’hòstia consagrada i el calze – i acte seguit va caure un llamp ben a prop… Sabeu a on? Exacte, allà on eren els dos caçadors. Aquell llamp va encantar als dos caçadors i al seu gos, petrificant-los. Així, per sempre més, van quedar convertits en estàtues de pedra a l’enforcadura dels Encantats.
Una altra versió de la història explica que, en un inici, quan els caçadors van pujar per la muntanya buscant a l’isard, aquesta només tenia un pic. Però quan va sonar aquell tro eixordador, en van aparèixer dos que correspondrien, cadascun d’ells, a un caçador petrificat."
El Gran i el petit encantat, font:xtec.cat
Font de la informaició:La Muntanya dels Encantats
Història
"Els Encantats són dues agulles –o dues puntes– d'una famosa muntanya situada als Pirineus, al sud de l'estany de Sant Maurici, a la riba dreta del riu Escrita, en sentit orogràfic. Forma part de la capçalera de la Noguera Pallaresa. Administrativament el territori pertany al municipi d'Espot, al Pallars Sobirà, i és inclòs al Parc Nacional d'Aigüestortes i Estany de Sant Maurici. El massís està limitat per la vall de Monestero a l'oest, les comes de la Valeta Seca al sud i de l'estany Seruy a l'est i per la vall del riu Escrita pel nord.
La punta est (el Petit Encantat) té 2.734,3 metres d'altitud i el Gran Encantat 2.748,7 metres, i són separats per una gran bretxa o enforcadura a 2.630,7 metres."
Font de la informació:Viquipèdia Els Encantats
Els Encantats, font:Wikimedia.org
Veure més LLEGENDES CATALANES
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada