"Explica la llegenda que, temps era temps, tota la població de Manlleu
estava espaordida per un serpent molt gros, de llarga cabellera, que
vivia en els terrenys situats enmig d’un pronunciat meandre del riu Ter
anomenat la Devesa.
El serpent, per major fastuositat de la història,
posseïa un ric diamant que sempre duia al damunt; només el deixava quan
anava a beure al mateix riu o –segons alguna versió- a un pou. Aleshores
el dipositava amorosament a terra i feia la xarrupada d’aigua fresca.
Aquesta circumstància va ser advertida per un eixerit manlleuenc que va
veure l’oportunitat de fer-se propietari de la joia.
Vet aquí, per tant,
que un dia en què el serpent calmava la seva set, li va manllevar el
seu tresor. L’animal, però, va veure, a la distància, aquesta usurpació i
va iniciar persecució rere el lladre. Aquest, seguit per la fabulosa
criatura, va passar pel pont sobre el riu i, a punt de perdre l’alè, va
entrar a la primera casa que va trobar. El serpent, que ho va veure i
dient-se ‘A Manlleu, cadascú lo seu’, es va disposar a
recuperar el diamant començant a picar la porta amb la cua. Tanta força
tenia que va estellar la post que tapava l’entrada. A dins, el pobre
vailet, veient propera la finalització de la seva vida, va trobar un
gros morter; en una acció desesperada va posar la pedra preciosa a terra
i li va trabocar el morter al damunt. Delerós de recuperar allò que
creia propi, el rèptil ofidi va enrotllar el seu llarg cos al voltant
del recipient per trencar-lo. L’acció, però, va resultar infructuosa en
el seu propòsit i, en canvi, els grans esforços el van baldar fins
morir. Finalment, resol la llegenda, el noi agraït va lliurar la joia a
la Mare de Déu per haver salvat la vida en tan arriscada missió."
"Aquest relat fantàstic, que va perdurar entre la gent de Manlleu en
forma d’una bonica cançó –que el mateix mossèn Cinto Verdaguer va
transcriure- i algunes versions orals, ha estat treballat degudament per
Toni Donada.
I des de fa uns anys, cada 14 d’agost, tota la ciutat reviu amb una
gran festa la presència, certa o no certa, d’aquell monstre fabulós.
L’interès particular de la llegenda recau en el gest que el manlleuenc
va fer en acabar la història. El lliurament del diamant del serpent a la
Mare de Déu s’ha d’interpretar en forma d’exvot. El Diccionari
català esmenta que exvot és un “do ofert a una imatge
religiosa en compliment d’un vot o en recordança d’un benefici rebut, i
que consisteix en un objecte que es penja a la paret o al sostre del
temple o capella on es venera la dita imatge”.
En el cas que ens ocupa hi ha, però, diversitat d’opinions sobre quina
imatge mariana va rebre el donatiu: algunes versions esmenten que va ser
l’anomenada Mare de Déu de Gràcia que, en forma d’escultura de
reminiscències gòtiques, era al temple parroquial de Santa Maria fins al
1936; d’altres diuen que va ser la imatge venerada dins el temple de la
font, anomenada, de la Mare de Déu; finalment, també consta que podia
haver estat la Mare de Déu Assumpta, patrona manlleuenca o la del Roser,
ambdues venerades a l’església principal.
Mare de Déu de Gràcia, font:joanarimanyjuventeny.cat
Domènec Torrent i
Garriga, el 1893, apunta la primera de les propostes i afirma, de la
Mare de Déu de Gràcia, que “antiguamente llevaba pendiente del cuello un
rico brillante, regalo de una persona piadosa, á quien libró de una
serpiente que la acosaba. Aquest autor finalitza la seva
referència dient que “cuando los franceses entraron en Manlleu, durante
la guerra con Napoleón I, se llevaron aquella joya”.
Sigui veritat o mentida, sigui una o altra imatge mariana, el cert és que del diamant res se’n sap de temps enllà."
Part damunt de Manlleu
n’hi ha una pollancreda;
n’hi ha un serpent molt gros,
esgarrifós de veure.
Si no ho creieu
diu que ho aneu a veure
i ho trobareu.
Tota la gent que hi va
si els pot haver se’ls menja;
s’ha menjat nou godalls,
la truja i la porquera.
Si no ho creieu
diu que ho aneu a veure
i ho trobareu.
S’ha menjat dos cavalls
una burra i una euga,
moltons a prop de cent
i nou-centes ovelles.
Si no ho creieu
diu que ho aneu a veure
i ho trobareu.
S’ha menjat un bover,
els bous i la carreta,
un piquet de soldats,
llances i baionetes.
Si no ho creieu
diu que ho aneu a veure
i ho trobareu.
Tota una processó,
gonfanons i banderes,
també el senyor Rector
que anava al seu darrera.
Si no ho creieu
diu que ho aneu a veure
i ho trobareu.
Cançó del Serpent de Manlleu
Auca - Il·lustracions d'en Toni Donada
-Font:diablesserpentsmanlleu.blogspot.com
La Llegenda i Manlleu
Cada 14 d
'agost, coincidint amb les dates de Festa Major, a Manlleu surt un Serpent de
llegenda i la ciutat l'acull amb una gran festa, La Festa del Serpent!
Passeig
per la devessa. És la primera activat de la festa del Serpent. Consisteix en
una caminada per conèixer la Devesa i on també es fa una lectura de la
llegenda del Serpent de Manlleu.
El serpent
dels Menuts és una festa que va començar al 2007 amb el motiu d’atraure el
públic més petit.
L’espectacle comença quan és de nit, un cop apagats els llums i un focus il·lumina el
narrador situat al riu, sobre una barca. És amb la mateixa embarcació en
la qual el narrador guia els vailets a la banda de la Devesa. Allà, els vailets
roben el diamant i tot seguit travessen el riu. Els diables fan un
espectacle amb pirotècnia.
El Salt
del Diamant és la celebració per part dels vilatans de Manlleu per haver
aconseguit derrotar la bèstia i poder mostrar el diamant recuperat com a trofeu
de la gran victòria.
Aquest
acte esdevé una festa que combina diferents mostres de cultura popular catalana
amb la presència de música, timbals, diables i pirotècnia, teatre i festa a peu
de carrer, element present a la majoria de festes majors del nostre territori.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada