divendres, 1 de maig del 2020

Llegenda La Guerra de Remences Francesc de Verntallat (2 de 2)

Llibre Jo, Francesc de Verntallat de Miquel Freixa i Jordi Vila, font:clijcat.cat
"Francesc de Verntallat, provenia d’una família benestant i noble, encara que de la petita noblesa de la Vall: Els Puigpardines. Tot i ser noble treballava les terres, va encapçalar els exercits de pagesos que es van revoltar contra els senyors feudals, i que a Girona va salvar al futur Ferran el Catòlic d’una mort gairebé segura.
Explica la llegenda, que en Francesc, que era un gran estretega i un valent guerrer, impossible de capturar pels seus enemics, un dia estava amb els seus homes a la muntanya. Alguna cosa, paraula o fet va provocar les ires d’en Francesc. Aquest, és va aixecar d’una revolada i agafant la seva espasa va partir pel mig un vern. Vet aquí, que apareixia en Francesc de Verntallat.
Des de llavors, l’escut d’armes d’en Francesc, seria de fons grana, amb un vern tallat pel mig, i també des d’aquell dia, els seus homes sel’s anomenaria els Verntallats."
Escut d'armes de Francesc de Verntallat, font:vallbas.cat

 

Font de la informació:Vallbas.cat Turisme Costums i tradicions Llegenda Francesc de verntallat

Història
Francesc de Verntallat (Sant Privat d'en Bas, entre 1426 i 1428 - Sant Feliu de Pallerols, entre 1498 i 1499) fou un noble català que va participar en la Guerra dels remences.
Casa de Francesc de Verntallat, font:inventaripatrimoni.garrotxa.cat

 

Membre de la baixa noblesa, Francesc de Verntallat o de Puigpardines era un home senzill que vivia del seu propi llaurar i cavar. El febrer de 1446 es va casar amb Joana Noguer, una pagesa de remença de Batet de la Serra i es traslladà a viure al Mas Noguer, de la Baronia de Santa Pau  Formava part del Braç Reial dels cavallers, generosos i homes de paratge del Principat de Catalunya, més endavant coneguts com a gentilhomes de Catalunya.
Quan va esclatar la Guerra civil catalana, entre la Generalitat (Diputació del General de Catalunya) i Joan II (el Gran), la baixa noblesa es va posar del costat del rei, qui va aprofitar el contacte que hi havia entre la pagesia remença i els gentilhomes per apropar a la seva causa el conjunt dels pagesos. 
Francesc de Verntallat va organitzar un petit exèrcit de pagesos a les zones pirinenques que va assaltar el castell de Bestracà, on el senyor retenia un remença que no volia o no podia pagar. Més tard, va assetjar el Castell de Castellfollit per una causa similar. Durant el setge de Girona va ser cridat per la reina Joana Enríquez per a ajudar-la en la defensa de la ciutat, on ella i l'Infant Ferran eren retinguts, però la seva columna fou rebutjada. Agraïda per l'actuació dels remences, la reina li va donar el títol de Capità Reial. A partir d'aquell moment, els seus homes plenament identificats amb ell, van començar a ésser coneguts com a Verntallats. 
Verntallat i el seu exèrcit van ocupar Olot, Castellfollit de la Roca, Banyoles i els castells de la muntanya i van lluitar en inferioritat numèrica contra els diferents caps de les forces de la Generalitat: Hug Roger III de Pallars, Enric IV de Castella, Pere de Portugal i Joan de Lorena.
La guerra tingué alts i baixos fins que finalment el 28 d'octubre del 1472, les tropes de Joan II entraren a Barcelona, on se signà la Capitulació de Pedralbes, per la qual Catalunya conservava els seus furs i privilegis. 
Capitulació de Pedralbes, font:mgiribetshistoria.blogspot.com

 

Les tropes remences estaven organitzades en capitanies i subcapitanies i així, de cada tres pagesos, dos conreaven la terra del tercer, el qual era mobilitzat. Aquest sistema de reclutament va perdurar en les diferents forces guerrilleres que va haver-hi al país. 
El 1484 va esclatar la Segona Guerra Remença, dirigida pel seu antic lloctinent, Pere Joan Sala, però Verntallat se'n va mantenir al marge. Després de la derrota de Sala, els senyors es veien com a guanyadors de la guerra i estaven disposats a mantenir i fins i tot a accentuar els mals usos, però Verntallat mantenia en el seu poder els castells de la muntanya i les seves forces.
Pere Joan Sala, font:quimgraupera.blogspot.com

 

El comte de Tendilla, destinat pel rei a acabar la guerra, va buscar a Verntallat com a representant dels pagesos per a arribar a l'acord de la Sentència de Guadalupe. Un cop aconseguides les principals reivindicacions remences, Verntallat va romandre un temps a la cort dels Reis Catòlics fins que va tornar al seu Castell de Sant Feliu de Pallerols on va morir a finals de segle xv.
500 aniversari del compromís remença de l'arbitratge reial signat al monestir d'Amer

 

 Font de la informació:Viquipèdia Francesc de Verntallat

La Llegenda i Vall d'en Bas
La geografia de la Vall d’en Bas permet recorrer-la a peu i en bicicleta tan a aquells que són molt exigents com a aquells que només volen gaudir d’una passejada.
Per això s'han escollit dotze rutes a peu, la majoria de les quals es poden fer també en bicicleta, pensades per a tota la família.
De totes les rutes Passejant per la Vall d'en Bas destaquem les que tenen relació amb Francesc Verntallat:
Ruta-I De Sant Esteve als Hostalets.pdf 
Al llarg de tot el recorregut veureu disseminades entre els conreus petites cases típiques de pagès i grans masies, i trobareu, situats en un mateix indret, un monument a la família pagesa i al cabdill dels remences Francesc de Verntallat.
Monument a la família pagesa i al cabdill Francesc de Verntallat, font:vallbas.cat
Ruta-III El Mallol.pdf 
En el nucli antic del Mallol aquest poble ha mantigut la tipologia tradicional i a la plana entre conrreus, i prop del poble hi ha la masia Verntallat on va residir Francesc de Verntallat, cabdill remença que va aconseguir alliberar els pagesos de les servituds als senyors i fundador del primer sindicat agrari europeu.
Casa de Francesc Verntallat,  "Francesc de Verntallat cap de la lluita remença 1444 - 1498 contra el feudalisme i per la llibertat d'homes i dones ací era la seva casa i aquest es el seu poble"
 Font de la informació:Vallbas.cat Turisme Rutes a peu i en btt


D'altra banda la marxa cicloturista Terra de Remences ompla les carreteres de la Garrotxa, el Ripollès i Osona amb més de 3.000 ciclistes arribats des de diferents punts de Catalunya, d’Espanya i d’Europa.
Aquesta prova solidària esportiva -que arriba al 2020 a la seva 23a edició – està organitzada pel Club Ciclista Bas, compta amb el patrocini de l’empresa Energy Tools i es tracta de l’esdeveniment esportiu amb més participants de tota La Garrotxa. Així mateix, s’ha consolidat com una de les proves ciclistes més participades de tot l’Estat. Per això, la marxa és ja una cita i repte indispensable per a molts esportistes amants de la naturalesa i el ciclisme.
Sortida Marxa, font:Terraderemences.com

 

 Font de la informació:Terraderemences.com
Veure més LLEGENDES CATALANES

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada