TRESORS a BARCELONA: Les Enramades

Fent les enramades a Arbúcies, font:Enramades.net

"Les enramades o catifes de flors és el costum de guarnir els carrers amb catifes efímeres per a celebrar el Corpus i el floriment de la primavera. Tradicionalment s’elaboraven amb pètals de flors, flors senceres i herba, però des de finals del segle XX s’experimenta amb més materials, com ara llavors, serradura i encenalls tenyits amb anilines, marro de cafè, càpsules de cafè i més materials recuperats. S'hi representen motius diversos, que poden anar lligats a la religiositat pròpia de Corpus, a temes locals, a efemèrides, etc. Tants com la imaginació i la tècnica dels catifaires permetin.

Tenen orígens molt remots, des de les decoracions amb flors i herbes que es feien a les llars romanes a la primavera, com les enramades, per bé que les decoracions florals són comunes a totes les cultures.

Algunes poblacions han aconseguit molt de renom amb les catifes. És el cas de Sitges, la Garriga, Arbúcies i Sallent. Però n’hi ha moltes més que n’elaboren. Normalment, els catifaires formen part d'agrupacions locals, de carrers i places que competeixen entre elles. L’any 2005 va constituir-se la Federació d’Entitats Catifaires de Catalunya amb l’objectiu d’unir esforços per mantenir i difondre la tradició i alhora avançar en la millora d’aquest art."

Font de la informació:Viquipèdia Enramades

ENRAMADES MÉS CONEGUDES

Arbúcies

"La denominació d’enramada prové de l’ornamentació amb brancatges i rames (vern, freixe, avellaner) posada al davant de les cases, cobrint d’un costat a l’altre el carrer amb un teixit de garlandes. Avui es continua engalanant els carrers amb garlandes de paper o plàstic, possiblement un dels últims canvis que ha experimentat aquesta antiga festivitat, declarada d’interès nacional per la Generalitat de Catalunya al 1999.

Les Enramades és la festa més popular entre els arbuciencs i les arbucienques. Les primeres notícies sobre la festa daten del segle XVI, concretament el dia 21 de juny de 1589, diada de Corpus, s’esmenta en una petita ressenya trobada als arxius parroquials, un accident mortal a l’enramar l’antiga placeta d’Arbúcies. Segons el document, uns treballadors plantaven un pi al mig de la plaça per a engalanar-la, però a l’alçar-lo va caure i va aixafar un treballador, que va morir.

Fins al segle passat, les Enramades van tenir un marcat accent religiós i no és fins al 1977 que se substitueix la processó encapçalada pel pas del santíssim sagrament, per una desfilada o cercavila. Trenta anys abans, però, ja s’havia incorporat l’element més característic i conegut de la festa: les catifes de flors tal i com les coneixem ara, és a dir, fetes amb pètals i dissenyades amb anterioritat pels responsables de cada carrer. Anteriorment, les catifes de flors no tenien dibuixos i es feien ofrenes florals que es llançaven al pas del Santíssim Sagrament.

El trasllat del dia de les catifes al diumenge anterior de la diada de Corpus, que a partir del 1980 serà un dia feiner, i la substitució de la processó per una cercavila acaben definitivament amb el sentit religiós de Les Enramades. A partir d’ara la festa serà un gran aparador turístic per a Arbúcies i l’organització passarà a mans de l’Ajuntament i de la comissió de festes, amb l’activa participació de tots els veïns del poble."

Enramada a Arbúcies, font:Catalunya.com

Font de la informació:Enramades.net Història

Sallent

"La festa de les Enramades de Sallent ha rebut el Premi Nacional de Cultura a la millor iniciativa artística popular 1992 i va ser nomenada Festa d'Interès Turístic i Festa Tradicional d'Interès Nacional.

És la festa més representativa del patrimoni cultural de Sallent. Les Enramades se celebren per Corpus amb l'engalanament dels carrers i la celebració i organització de diferents actes. Són una festa molt antiga que es remunta fa 600 anys, quan els carrers es guarnien al pas de la processó de Corpus. Se n'ha trobat documentació del segle XIII.

Els actes de la Festa els organitza l'Ajuntament, però de l'engalanada dels carrers se'n fa càrrec l'Associació d'Amics de les Enramades, de manera que els veïns dels diferents carrers enramadors, continuadors d'una antiga tradició, ofereixen un espectacle de llum i color enramant els barris amb els elements de sempre: el boix, les flors, el paper de serrell...

Cada carrer té un tema de fons sobre el qual versa tota la decoració del carrer, que es comença a preparar mesos abans i es plasma la nit del dimecres al dijous de Corpus.

Durant aquests dies es pot passejar pels carrers enramats i trobar-hi música, ball, cercaviles, sardanes, ballades de gegants i nans i tot un seguit d'actes lúdics que conviden a participar de l'ambient festiu."

Enramada a Sallent, font:sallentturisme.cat

Font de la informació:Sallent.cat Enramades

SITGES

El 1814 celebrant el final de la “Guerra del Francès”, es documenta de forma minuciosa tot el seguici d’una processó, que seguirà el model i itinerari de la del Corpus sitgetà. Documentant-se les enramades, domassos als balcons, altars en el recorregut i les primeres referències a balls populars “gegants, drach y balls” encapçalant la processó i per tant aplicant els canvis postprohibicions de Carles III.

Processó del Corpus Christi de Arcadi Mas 1887, font:sitgescorpus.cat

Tot i la diversitat de referències prèvies, si s’ha de precisar un punt documental d’inici de les catifes sitgetanes, entenent-les com en l’actualitat -en què es realitzen temps abans de la processó, tenen una delimitació concreta i es fan amb diversitat de flors que es distribueixen curosament en un tros específic de carrer- aquest seria el 1890. Moment en què, amb un article a l’Eco de Sitges del 18 de maig, s’especifica clarament com els veïns dels carrers per on passa la processó adquireixen flors, a les venedores que es situen al Cap de la Vila, per confeccionar catifes davant del seu portal."

Catifa de flors a Sitges, font:barcelonas.com

Font de la informació:Sitgescorpus.cat

"En l'actualitat el nombre de catifes és variable, tot i que fluctua poc en estar tot el recorregut de la processó encatifat. Concretament es realitzen al voltant de 35 trams de catifa diferents, on la més petita ocupa una superfície de 16m² i la més gran 689m². Això suposa que unides entre elles i amb una amplada fixa de 2.5 metres, es confeccionaria una catifa de gairebé 1,2 quilòmetres d’allargada.

Cada catifa s’autogestiona per ella mateixa (disseny del dibuix, calcular la quantitat de flor necessària, realització,…) amb la supervisió i ajuda de la Comissió de Corpus. Avui en dia es segueixen conservant els tradicionals trams de veïns, un fet diferencial del Corpus de Sitges, on alguns fa gairebé 70 anys que confeccionen el mateix tram de catifa de manera ininterrompuda."

Font de la informació:Viquipèdia Corpus de Sitges

Flors i plantes són, durant la primavera i l'estiu, el motiu de moltes fires i festes al voltant de l'món: concursos de roses, jornades gastronòmiques, exposicions de flors, tallers de jardineria, adorn de patis i balcons, passejades i excursions per conèixer el entorn ... A Catalunya aquestes celebracions comencen a partir de Sant Jordi, a finals d'abril, i les festes arriben al seu màxim esplendor sobretot amb el Corpus Christi.