La barretina és un barret o lligadura tradicional catalana de llana, en forma de bossa, habitualment de color vermell o morat, normalment de dos a quatre pams, a voltes amb un rivet negre a l'extrem.
Barretina, font:enciclopedia.cat
La barretina és pròpia dels homes, mentre que les dones portaven rets o gandalles.
font:lapanxadelbou.blogspot.com
El seu origen podria ser l'antic barret frigi, per bé que és difícil de demostrar. De fet es feien servir barrets similars a gran parts dels pobles mariners cristians de la Mediterrània tals com l'Alta Provença, Sicília, Còrsega, Sardenya, part de Nàpols, part dels Balcans i a Portugal.
Dona amb gandalla, font:ara.cat
Probablement la barretina fou introduïda a Catalunya abans de la colonització grega, concretament de mans dels fenicis, però molt possiblement foren els grecs que amb la colonització de la costa empordanesa, i des d’allí, seguint el curs del riu Fluvià, anirien introduint-la cap a les valls pirinenques fins a expansionar-la arreu de Catalunya. No deixa de ser curiós que el principal centre productor de barretines hagi estat precisament Olot, situat a la vall alta del Fluvià.
Bust d'Atis duent un barret frigi, font:Viquipèdia
Els romans van establir el costum de donar la gorra frígia als esclaus quan se’ls alliberava i es va convertir en símbol de llibertat. Molt posteriorment i per aquest motiu, seria adoptada pels lluitadors de la Revolució Francesa.
Història. La primera representació gràfica coneguda de la barretina la va dibuixar el cartògraf mallorquí Jafudà Cresques en una carta de navegació en què hi apareix la barca del patró mallorquí Jaume Ferrer, en la qual els tripulants porten barretina (1375-1377).
La Llibertat guiant al poble de Delacroix, font:Viquipèdia
Les fonts divergeixen sobre quan es va començar a portar barretina a Catalunya. Joan Coromines la trobà documentada ja el 1565, però Joaquim Danés afirmava que es va començar a portar a la segona meitat del segle xvii. Començà a entrar en desús durant la segona meitat del segle xix, especialment a les zones urbanes on era substituïda per la gorra amb visera, però els homes catalans en van dur fins al segle xx, especialment a les zones rurals.
La barretina ha caigut totalment en desús en la vida quotidiana. Tot i això, és considerada un símbol de catalanitat, i s'utilitza habitualment en actes folklòrics. Així doncs avui és usada per galejadors i trabucaires, a les caramelles, als tres tombs, pastorets i pessebres vivents –sense oblidar el tió de Nadal-, colles de sardanes, geganters, pelegrinatges, manifestacions reivindicatives diverses i manifestacions esportives.
Trabucaires amb la barretina, font:magicsthon.blogspot.com Tipus de Barretina
Barretina d'arròs i fideus o d'escórrer fesols: petita, cònica i amb una borla al cap. Típica de l'Empordà.
Barretina de capellà: de punt de seda i negra, la duien els capellans.
Barretina de dormir: de roba blanca.
Barretina de dos intents o dos cairells: barretina vermella amb el folre negre que es pot girar en cas d'haver d'anar de dol.
Barretina de garbí o plana: la que es podia dur plegada.
Barretina plegada de garbí, font:enciclopedia.cat
Barretina llarga: la que es deixa caure per l'esquena.
Barretina groga llarga, font:wikimedia
Barretina de mariner: vermella, poc llarga i típica dels mariners.
Barretina musca: la que té el color morat com a dominant.
Barretina de niu: es porta aixafada a la punta.
Barretina musca, font:Wikipedia
Barretina de niu, font:Viquipèdia
Barretina de notari: petit, de color fosc, i amb ratlletes al voltant del front.
Barretina vermella: la que és roja unicolor."
Font de la informacio:Viquipèdia Barretina i Barretina.cat
Veure més TRADICIONS I COSTUMS CATALANES
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada