"La Castanyada és una festa popular dels Països Catalans, tot i que en molts llocs s'ha perdut a diferència de Catalunya, que se celebra el dia de Tots Sants, tot i que darrerament se n'ha desplaçat la celebració a la vigília d'aquesta diada (entre el 31 d'octubre i l'1 de novembre).
La Castanyada, font:elracodeldetall.blogspot.com
Consisteix en un àpat en què es mengen castanyes, panellets, moniatos i fruita confitada. La beguda típica de la 'castanyada' és el moscatell. Pels volts d'aquesta celebració, les castanyeres venen al carrer castanyes torrades i calentes, i generalment embolicades en paper de diari anomenat paperina.1
Tots Sants, pintat per Fra Angèlic, font:wikipedia
Història. La festa de Tots Sants és herència d’una celebració celta. L’1 de novembre feien les festes del Samhein en honor dels morts, perquè és quan comença el període més fosc de l’any, un moment que consideraven màgic perquè creien que s’establien connexions entre els dos mons, el dels vius i el dels morts.2
La festa de Tots Sants fou instituïda el segle VII, quan el papa Bonifaci IV, en lloc de fer enderrocar el Panteó romà, projectat per l’emperador Adrià i dedicat a les divinitats romanes, el consagrà a la Mare de Déu i als màrtirs del cristianisme. Segles més tard, l’Església va instituir la pràctica de recordar tots els difunts, just l’endemà de Tots Sants. D’aquesta manera, s’adoptava un costum pagà, propi de molts pobles de l’antigor.
Samhein celta, font:sobreirlanda.com
El costum de menjar castanyes per Tots Sants té una interpretació popular que el relaciona amb l’antiga tradició de tocar les campanes la nit de Tots Sants per recordar als fidels la necessitat de pregar per les ànimes dels difunts. Segons que sembla, els campaners, després de repicar les campanes amb força durant una bella estona, reposaven i es menjaven un grapat de castanyes o qualsevol altra fruita del temps, que feien passar avall amb un traguinyol de vi dolç. Moltes vegades els campaners no estaven pas sols, els acompanyava molta gent disposada a compartir aquest ressopó tan senzill com saborós. És d’aquesta manera, prou curiosa, que potser va néixer una tradició que ja s’havia generalitzat a la fi del segle XVIII on hi havia la creença que per cada castanya que es menjava aquella nit, una ànima era alliberada de l'purgatori.3
Més endavant, als pobles, per la tarda els homes recollien castanyes, moniatos i llenya. Les dones feien pastissos semblants als actuals panellets (pastissets fets a base d’ametlles mòltes i ensucrades). A l’arribar la nit es reunien tots al voltant del foc per menjar-se tots junts les castanyes i els moniatos rostits amb llenya i els pastissets que havien fet les dones. D’aquesta manera celebraven el fi de la recol·lecta i resaven pels difunts.
font:locarranquer.blogspot.com
També existia la tradició de que els nens havien de deixar les castanyes amagades per la casa perquè per la nit, les ànimes dels que ja no estaven amb nosaltres, vinguessin a recollir-les i les canviessin per panellets.
Rés pels difunts, font:pildorasdefe.net
A finals del segle XVIII la costum s’havia fet molt popular i la castanya va passar a ser un element comercial. És llavors quan neix la figura de la Castanyera; dones que rostien les castanyes al foc i les venien pel carrer.4
Amb els anys, la figura de la castanyera s’ha convertit en un mite de la festivitat. La representem com una dona anciana, humil, amb un mocador al cap i davant d’un torrador de castanyes. Aquesta imatge ens arriba de les senyores que venien les castanyes anys enrere. Solien servir vuit castanyes en una paperina de paper i animaven a la compra tot cridant: “Calentes i grosses, qui en vol, ara que fumen?”.5
Castanyeres davant de l'església de Betlem, 1917
font:costumbresdeagua.blogspot.com -
Extret de l'Arxiu fotogràfic de Barcelona
Actualment, la castanyada s’ha convertit en una revetlla de Tots Sants, i se celebra en l’àmbit familiar, extra familiar i comunitari -a les escoles és la primera de les quatre festes tradicionals escolars, juntament amb Sant Joan, Carnestoltes i Sant Pep."4
Font de la informació: Viquipèdia Castanyada 1, Barcelona.cat Culturapopular Tots Sants 2 , Vilaweb.cat 3, Lleonartfood.com L'Origen de la Castanyada 4 i Plusfresc.cat Per que celebrem la castanyada 5.
Paradeta de castanyes a la font del Pla de la Boquería, font:bornbikebarcelona.com
Veure més TRADICIONS I COSTUMS CATALANES
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada