TRESORS a BARCELONA: Llegenda de Guillem d'Olorda i Violant de Bar

"Temps era temps, la ciutat de Sant Feliu que tots coneixem llavors era plena d'aquells éssers que potser ara ens espantarien. Alguns convivien amb els humans en pau, i fins i tot els ajudaven; però d'altres, eren ben temuts. Era el cas del monstre que tots coneixen com el Drac de Sant Feliu. El seu cau era en una de les coves més aterridores de la muntanya de Santa Creu.

La nostra historia comença a la tardor. La bella donzella Violant de Bar caminava pels carrers de la ciutat amb la seva dama de companyia i dos vilatans, en Llorenç i la Mercè, que l'acollien en el seu mas situat on ara trobem Can Ricart. La jove donzella, escollida pel rei Joan com a futura esposa i reina de Catalunya i Aragó, feia nit a la vila en el seu camí cap a Barcelona, on s'havien de celebrar les esperades noces.

Violant contemplava la ciutat quan els seus ulls es fixaren en els d'un jove cavaller. Home amable i respectat per tothom que duia per nom Guillem d'Olorda i era senyor de la Torre Abadal.

Torre Abadal a Sant Feliu, font:parcnaturalcollserola.cat

La bellesa de la futura reina l'havia sorprès tant, que va quedar del tot quiet i indefens davant la seva mirada. L'encís es trencà amb un somrís d'ella; somriure que ràpidament amagà amb el gest de la mà. Però diu la llegenda que, aquella mateixa tarda, una dona del poble, a qui tothom anomenava Dama Mamelluda, va ser sorpresa pel Drac mentre agafava rovellons al bosc.

Violant de Bar i el cavaller Guillem d'Olorda, font:santfeliuabans.cat

-Mm! Sembla que he trobat sopar per aquesta nit, i penso que quedaré ben tip!

La vella dona, temerosa de perdre allà la vida, va respondre eixerida:

-Potser sí, que ben tip quedaries, però no creguis que la meva carn seria tan gustosa com la de la jove Violant que avui fa nit a la vila.

El Drac, meravellat per la descripció que en va fer, va deixar-la en llibertat i aixecà el vol cap a la ciutat. Era ja de nit quan va arribar, i ho va fer cridant i renegant:

-On és aquesta donzella anomenada Violant de Bar? Doncs si tanta és la seva bellesa, millor serà el seu gust entre les meves dents!

Ella se l'escoltava des de la finestra i, en sentir que el monstre destruiria el poble si no apareixia, va voler entregar-s'hi. Però després de quedar en llibertat, la Dama Mamelluda havia anat corrents fins a la Torre Abadal, per avisar el cavaller Guillem del perill.Aquest va arribar a la vila, armat amb la seva millor espasa i el seu lluent escut.

-Atura't, monstre! Doncs si vols aquesta donzella, abans hauràs de tastar la meva espasa! -digué el valent cavaller.

Els ulls del Drac van encendre's en sentir-ho i donà mitja volta per enfrontar-s'hi. La llarga lluita els va fer travessar tota la vila. Quan tot just despuntava el nou dia, Violant va sentir-los i va córrer cap al lloc del combat, deixant escapar un esglai en veure Guillem en perill. Fou llavors quan la forta llum del sol reflectí la seva imatge en l'escut de Guillem i el Drac contempla així la seva bellesa per primer cop, caient en el mateix encís en què abans ho havia fet el cavaller. Guillem aprofità i va clavar-li l'espasa al bell mig del cor.

El Cavaller matant al drac, font:santfeliuabans.cat

Mort el Drac, la gent del poble va sortir al carrer per celebrar-ho. Ho feren amb una gran festa i aviat començaren els balls amb música de gralles i timbals. Tothom, però, va fer una rotllana deixant el centre de la plaça al cavaller Guillem i a la futura reina Violant, perquè encetessin la primera dansa. El ball començà i tots dos donaren voltes i voltes, i deien -els que ho van veure- que encara n'estarien donant si algú no els hagués aturat. I de fet mai es van aturar. Va ser una festa tan inoblidable, que els vilatans van decidir repertir-la un cop a l'any com a Festa Major."

Font de la informació:Elcami.cat Llegenda del cavaller Guillem d'Olorda i Violant de Bar

Història

Violant de Bar (nord de França, vers 1365 - Bellesguard, Barcelona, 3 de juliol de 1431) reina consort d'Aragó. Violant pertanyia al llinatge dels Montbéliard, ducs de Bar, emparentat amb la Casa reial de França

El 1379, a Montpeller, es va prometre amb l'infant Joan, duc de Girona i comte de Cervera, llavors vidu de la seva primera esposa, contra la voluntat del rei Pere III el Cerimoniós. Malgrat això, el matrimoni es va celebrar el 1380, a Perpinyà.

El rei Joan I, font:sàpiens.cat

Tingué molt bona relació amb el seu marit, però unes relacions tempestuoses amb els sogres, sobretot amb l'última esposa del rei Pere, Sibil·la de Fortià.

Violant afavorí unes intenses relacions culturals amb França, sobretot en els àmbits de la cultura escrita, la música i l'art. Però el cost econòmic de la nova orientació aristocratitzant de la monarquia no s'adeia amb les possibilitats de les rendes que ingressava el rei. Les corts de Montsó van denunciar el fet, però foren desoïdes. Joan es va guanyar llavors l'apel·latiu de Descurat -(també el Caçador)-.

Violant i Joan van fomentar la creació literèria en català , impulsant a autors com Bernat Metge, entre d'altres, i també van ser els promotors dels primers Jocs Florals a Catalunya l'any 1393.

El 1396, un accident de cacera va posar fi a la vida del rei que moria sense descendència masculina i la corona corresponia al seu germà, Martí.

Lliure de responsabilitats, però després d'un dur procés judicial que va portar a la mort algun dels seus antics col·laboradors, i a Bernat Metge a escriure una de les obres més importants de la literatura catalana, Lo somni (1399), on la seva figura és glossada, la reina vídua es concentrà en l'educació de l'única filla que li quedava, la infanta Violant d'Aragó.

Passà l'última etapa de la seva vida retirada al palau de Bellesguard, a Barcelona, dedicada a l'administració dels seus béns.

Violant de Bar va morir a Bellesguard el 3 de juliol de 1431 i el seu cos va ser sebollit provisionalment a la catedral de Barcelona. Més endavant (1460), va ser traslladat al monestir de Poblet, al sepulcre que tenia reservat al costat del del seu marit. Destruït aquest sepulcre, com tots els altres panteons reials de Poblet, el 1835, les seves despulles foren traslladades (1837) a l'església de l'Espluga de Francolí i, més tard, a la catedral de Tarragona. Tornaren a Poblet el 1952, per ser col·locades als nous sepulcres reconstruïts per Frederic Marès.

Sepulcres de Violant de Bar i el rei Joan I al monasteri de Poblet, font:Viquipèdia

A la catedral de Barcelona es conserva una corona reial atribuïble a Violant de Bar amb la llegenda "SYRA" ('Serenissima Yolandis Regina Aragonum'), actualment muntada sobre la custòdia del temple."

Font de la informació:Viquipèdia Violant de Bar

La Llegenda i Sant Feliu de Llobregat

La Festa de Tardor és una de les cites festives més emblemàtiques de Sant Feliu. Se celebra cada any al voltant del 12 d’octubre, festivitat de Sant Rarimi, copatró de la ciutat, i inclou activitats a cadascun dels barris, amb propostes per a tots els públics per tal que la festa es pugui viure amb intensitat.

El lliurament del Mocador d'Honor, que reconeix la contribució d’un ciutadà o ciutadana en la consolidació de la festa, marca l’inici oficial de la celebració.

La participació del teixit associatiu és una de les claus de l’èxit de l’esdeveniment. Activitats com el seguici, la plantada de gegants, les matinades de grallers i trabucaires, el correfoc, els balls, els concerts o les cercaviles omplen els carrers i les places de gent disposada a gaudir de la festa.