"La llegenda de Pere Cor de Roure explica com Pere de Timor fou fet presoner pels sarraïns durant una ràtzia. Els enemics, que coneixien la fama de la valentia i el coratge de Pere, li van prometre la llibertat si aconseguia vèncer un lleó. Llavors, Pere va encomanar-se a la Mare de Déu de Bell-lloc i va sortir al tancat del lleó. Després d'un llarg combat, Pere aconseguí vèncer el lleó i els sarraïns, incrèduls, es veieren obligats a alliberar-lo.
En arribar a Santa Coloma de Queralt, Pere de Timor va fer ampliar i embellir el temple romànic de Santa Maria i va contractar els millors escultors del Principat de Catalunya per crear una portalada magnífica amb escenes de la Bíblia. En el capitell de la dreta, es pot observar la icona d'un cavaller medieval lluitant amb un lleó, precisament, l'origen de l'escut dels senyors, després barons i finalment comtes de Santa Coloma."
Font de la informació:Viquipèdia Pere II de Queralt
Santuari de Santa Maria de Bell.lloc, font:cataloniasacra.cat
"Altre versió de la història diu així... "Conta la llegenda que aquest cavaller templer deu el sobrenom a una història carregada d’amistat i honor. Era tanta la seva fama de guerrer coratjós que, quan un dels seus millors amics fou capturat pels moros de València, aquests van concertar un duel amb un lleó a canvi de la llibertat del captiu. En Pere s’hi va avenir, va guanyar i va tornar amb el seu amic sa i estalvi."
Font de la informació:Descobrir.cat Bellprat El país de cor de roure Fuguet i Sans, J.; L'arquitectura dels templers a Catalunya; Ed. Rafael Dalmau; Barcelona, 1995.
Història
Pere de Timor Cor de Roure fou castlà de Queralt (1230-1275) i templer. Fill d'Arnau de Timor i de Ramona, es casà amb Berenguera de Cervelló i adquirí d'aquesta família el castell d'Aguiló (1240). Participà en la conquesta de València sota les ordres de Jaume I. Ja vidu, es féu templer el 1257 i se'l nomenà comanador de Montsó i lloctinent del mestre del Temple a Aragó i Catalunya.
Els Timor, un llinatge important que ja havien estat castlans i quan van obtenir el domini ple de la castlania del Castell de Queralt, van passar a cognomenar-se de Queralt.
Pere II va ser castlà de Queralt, (persona encarregada del govern, la defensa i la jurisdicció del castell). És a dir, el posseïa en nom del seu senyor amb l’obligació de defensar-lo. La castlania de Santa Coloma de Queralt estava situada en un punt estratègic, el més alt de la vila i encara es conserva avui dia. Situada al Portal de Santa Coloma, un dels principals portals de la població, protegia al poble de possibles invasors i donava l’entrada i benvinguda als forasters.
Runes del Castell de Queralt, font:anoiaturisme.cat
Amb el temps, rebé títols com senyor de Queralt, de Santa Coloma, d’Aguiló, d’Almenara, de Colomers, de Figuerola, de Rocafort, de Montlieó, de Rauric i de Sant Antolí.
A més, també començà a bastir el convent de Santa Maria de Bell·lloc. Aquesta església es va convertir en panteó familiar dels Timor-Queralt, on hi van destinar quantioses donacions. El resultat d’aquestes sumes quantioses de diners van fer que aquesta església anés creixent i que avui dia, la seva portalada sigui una de les més interessants de la comarca i un dels millors exponents de l’escultura del segle XIII a Catalunya.
Pel seu valor en les batalles se'l conegué popularment amb el sobrenom de Cor de Roure i en l'escut d'armes familiar hi figurà des de llavors un lleó dret.
la Portalada de Santa Maria de Bell·lloc, font:flickr-George y LarisaF
Font de la informació:Tribusdelasegarra.cat Pere II de Queralt un personatge de llegenda
Sarcòfag dels Queralt, obrat el 1368, font:stacqueralt.altanet.org-Fotografia Josep Borrell
Font de la informació:Viquipèdia Pere II de Queralt
La Llegenda i Santa Coloma de Queralt
A Santa Coloma de Queralt es poden visitar alguns monuments relacionats amb els barons de Queralt.
"El castell de Santa Coloma va ser la residència principal dels barons de Queralt durant tota l’Edat Mitjana. El seu patrimoni era el segon de Catalunya després del dels Cardona. Les primeres notícies del castell de Santa Coloma daten del 1018. L’edificació més antiga és la torre circular, bastida a finals del segle XI. Té una alçada de 23 m i un diàmetre de 12 m, amb un gruix de murs de 3,25 m a la base. En el conjunt de l’edifici hi podem observar clarament tres períodes constructius: el gòtic, on distingim les dependències pròpies d’un castell fortificat (planta baixa i soterranis), el renaixentista i barroc (façana principal i entrada), pròpies d’un palau-residència. Entre aquestes cal destacar l'escalinata, amb 34 graons d’una sola peça. La volta d’escala és coronada per un fresc al·legòric al déu riu Tíber.
Ermita de Santa Maria de Bell.lloc. Santa Maria de Bell·lloc té el seu origen en una petita comunitat de donats, una agrupació laica d’homes i dones que prèviament havien fet lliurament dels seus béns a l’església a canvi d’acolliment i manutenció. L’edifici és de transició del romànic al gòtic.
Castell de Santa Maria de Queralt, font:xtec.cat
A l’exterior la portalada és l’exponent més important del romànic de les nostres contrades, feta de pedra sorrenca que dificulta molt la seva conservació. Els capitells ens mostren formes vegetals, escenes al·legòriques i de la vida monàstica i l’única representació existent de la llegenda de Pere II de Queralt (“Cor de Roure”), alliberat pels àrabs després de lluitar amb un lleó i que alguns consideren l’origen del lleó rampant de l’escut dels Queralt. A l’interior del temple destaca el sarcòfag dels Queralt, obrat el 1368. A la vora del sepulcre hi trobem la creu de terme original restaurada de la Font dels Comtes, enderrocada el 1932 i col·locada en el lloc actual el 1959."
Font de la informació:Stacqueralt.altanet.org El castell dels comtes
Veure més LLEGENDES CATALANES
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada