 |
| Rajola del Castell de Vulpellac, "Miquel Sarriera", "Ego sum qui pecavi 1533" Jo sóc el qui ha pecat 1533, font:elpuntavui.cat |
"Segons els avantpassats del poble
de Forallac i la rodalia, un dels últims dels Sarriera que habità al Castell de Vulpellac fou
Miquel de Sarriera; home, segons uns afirmaven, que tenia manies;
altres, que era de migrada salut, degut als seus excessos de joventut;
però el cas és que un dia, mentre anava per les perdius, allà en un
marge hi va veure una noia molt formosa, la més bonica de tot el poble; a
ell enamoradís com era, no va costar-li gaire de prendar-se’n; ella en
canvi, no va donar-li el seu cor fins que vegé que la intenció del baró
era honesta, i s’hi maridà.
Però el que són les coses: un fadrí extern del mas d’aquella collada,
l’havia pretinguda, cosa a la qual ella mai no havia correspost, ja que
el tracte no era del grat de la pubilleta tan delicada com preciosa, i
formosa com virtuosa; no per això el fadrí, moscat, deixà quieta la
feliç parella, i féu córrer certes iniquitats impròpies d’una dama
virtuosa; aquestes murmuracions foren recollides pel Sarriera que entrà
en gelosia, fins que un dia tancà la seva muller a la torre de càstig.
Allí la torturà a fi que descobrís el que solament existia en la
imaginació i la calúmnia. Fou tant el suplici que tingué la bona dama,
que , segons uns, morí de pena i altres afirmen que morí traspassada per
la daga del seu marit; però segons altres, –i això és el que amb més
persistència s’afirmà– fou aparedada viva a la cambra de la torre;
fent-se després impenetrable l’entrada de la cambra on havia trobat la
mort la virtuosa dama Sarriera.
Passà el temps, i el Comte s’assabentà de la calúmnia que al damunt
de la seva muller havia forjat el fadrí envejós, i amb indignació
suprema, féu empresonar l’impostor, fent-lo morir a vergassades a la
cambra superior de la torre. Encara avui podeu veure el grilló on fou
lligat per trobar la mort.
Malgrat passar el temps, tot i que el Sr. Baró procurà distreure’s
del terrible esdeveniment, no pogué apartar-se la tortura de la qual la
consciència li feu retret. Un dia cridà al confessor; penedit, confessà
la seva falta i explicà la tortura que no el deixava. El confessor, sant
anacoreta, li aconsellà que fes una visita al Pare Sant de Roma, per si
en podia aconseguir el perdó de les faltes, puix així era segur que un
cop rebuda la benedicció, seria lliurat de la preocupació produïda pels
seus horrorosos crims. Miquel Sarriera acudí als peus del Beatíssim Pare
qui, compadit, li donà l’absolució de les seves culpes; però amb la
condició precisa que públicament i amb forma clara manifestés la seva
culpa, i que el seu escut fos emblemat com a penediment de falta tan
greu.
El Baró retornà al Castell. Semblava tot canviat; ja no era aquell
home intractable, ja no era dèspota i impulsiu, sinó amable i senzill.
Una vegada reposat al castell, començà a cridar operaris i ben prompte
unes ràpides reformes es portaren a cap, i un dia aparegueren en l’escut
de la baronia que presideix el pati d’armes, gravades per mà destra,
les paraules corprenedores i misterioses: EGO SUM QUI PECCAVI 1533 (Jo sóc el que vaig pecar)."
Altre versió de la llegenda explica que per la proximitat del castell de Vulpellac amb el de Cruïlles existia entre ambdós senyors una cordial amistat fins al punt que eren freqüents les visites de l'un i l'altre.
El senyor de Cruïlles havia pretés l'esposa de Miquel abans del
seu casament, però ella mai no havia correspost a aquest amor. Per
aquest motiu, féu córrer certs rumors impropis d'una dama tan formal i
seriosa...
Font de la informació:Viquipèdia Castell de Vulpellac
Història
El castell de Vulpellac és un notable exemplar de l'arquitectura civil goticorenaixentista al municipi de Forallac al Baix Empordà.
 |
| Castell de Vulpellac, font:visitperatallada.cat |
És documentat el 1269, quan se signa un conveni entre el bisbe de Girona i el senyor de Vulpellac sobre la construcció de la fortalesa. El 1322, el domini del castell pertanyia als Sant Sadurní i passà a
Guillem Sarriera pel seu matrimoni amb Sibil·la de Sant Sadurní. L'any 1358, Guillem comprà les jurisdiccions del lloc al comte d'Empúries.
Joan de Sarriera, nét de Guillem, es va casar a la segona meitat del segle xv amb la filla de Bernat Margarit i de Pau, Violant Margarit i Bertran. Fou general de l'exèrcit del conestable Pere de Portugal i de Renat d'Anjou durant la Guerra civil (1462-1472).
Està documentat que Antoni Sarriera era el senyor de Vulpellac el 1523. Amb el seu fill, Miquel Sarriera, senyor de Vulpellac a la primera meitat del segle xvi,
arriba l'època daurada d'aquesta fortalesa, transformant el castell en
un magnífic palau senyorial. Llegendes a part, sembla que la seva vida
fou força moguda. Així, en Baldiri d'Agullana, juntament amb el baró de
Llagostera, és assassinat a Barcelona per Miquel Sarriera, que feia
causa amb els Cartellà i era el batlle general de Catalunya."
Font de la informació:Viquipèdia El Castell de Vulpellac
Més informació:Artmedieval.net El Castell de Vulpellac
Més informació:Forallac.cat El Castell de Vulpellac
La Llegenda i Vulpellac
Conjunt mediaval de Vulpellac. El casc antic va ser declarat l'any 2009 per la Direcció General de
Patrimoni de la Generalitat com a bé cultural d'interès nacional (BCIN)
en la categoria de conjunt històric. El poble està conformat per
un nucli de gran interès arquitectònic, que s'estructura al voltant del
conjunt que formen el castell-palau i l'església parroquial de Sant
Julià i Santa Basilissa.
L'església parroquial de Sant Julià i Santa Basilissa
és l'antiga capella del castell. L'edifici actual és del segle XVI,
d'estil gòtic tardà, amb detalls renaixentistes i fortificada.
 |
| Capella de l'església de Sant Julià i Santa Basilissa, font:km369.blogspot.com |
El castell-palau, per la seva banda, manté en una bona
part l'estructura essencial del segle XIV, amb nombroses reformes de la
primera meitat del XVI, efectuades per ordre de Miquel Sarriera, que
afectaren la disposició interior i la decoració.
A l'entorn de l'església i del palau hi ha restes disperses de la muralla,
alguns vestigis de la qual es troben entremig de les cases del poble.
L'element més ben conservat és la torre-portal del nord-est, de planta
quadrada i amb la porta adovellada. Es conserva una altra torrre,
cilíndrica, al sudo-est del poble, encaixada entre les cases.
Font de la informació:Visitperatallada.cat Nucli antic de Vullpellac
En el cicle de sortides de descoberta de patrimoni a Forallac cada any es fan visites guiades al conjunt mediaval de Vullpellac.
 |
| Folletó sortida Vulpellac 2020, font:Visitperatallada.cat |
Veure més LLEGENDES CATALANES
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada