"Aquesta història es remunta a començaments del segle XX quan la família Muntaner, una família important de Sant Pol, propietària d’una casa pairal enmig del bosc de Moré van comprar una gossa de raça llop a una granja d’Arenys de Mar. No cal dir que en aquella època a Sant Pol i els seus voltants aquesta raça de gossos era completament desconeguda.
A la gosseta li vàren posar de nom “Lea”. Era una gosseta molt maca i molt bona a la que tots els nens i les nenes del poble coneixien i estimaven molt perquè jugava amb ells, els deixava que l’acaronéssin i moltes vegades els acompanyava de camí a l’escola.
Quan la “Lea” es va fer gran va tenir un fill també de raça llop a qui els Muntaner vàren posar de nom “Grey”. La Lea i en Grey s’ho passaven d’allò més bé jugant i passejant pels boscos i vinyes del voltant del mas, passejaven per Cal Xai, les Valls, la Cabra, Gorinons i Can Soques.
I així de feliços feien la seva vida al mas fins que un bon dia un vell captaire a qui la Senyora Muntaner sempre donava almoina va recomanar a la senyora que no anés al bosc ja que a Calella li havíen dit que a la muntanya hi havia una llopa amb els seus cadells i que com a prova havíen caçat la mare i la teníen penjat al mig del poble.La senyora Muntaner en sentir això i recordar que no havia vist la Lea durant tot el matí va témer el pitjor la va buscar per tot el mas però només va trobar en Grey arrupit sota el llit i tremolant com una fulla així que va decidir acostar-se a Calella per comprovar el que li havia explicat el captaire. Quan la senyora Muntaner arribà a Calella trobà a la plaça de l’ajuntament un nombrós grup de persones que escoltaven com uns caçadors explicaven tots cofois com havíen mort la llopa, la qual estava penjada amb una corda al coll al mig de la plaça.
La senyora Muntaner en sentir la seva història els va demanar quina classe de caçadors éren que havíen matat la seva estimada gossa pensant que era una lloba. En sentir aquestes paraules tota la gent de la plaça inclosos els caçadors vàren marxat amb les galtes vermelles de la vergonya.
En tornar al mas la senyora Muntaner demanà al masover que li cuidava les terres que anés a recollir la Lea a la plaça i la vàren enterrar sota un arbre on acostumava a dormir a la fresca amb en Grey, el qual, mai va oblidar la seva mare i tal com li va ensenyar la senyora Muntaner li va portar cada dia mentres va viure un ramet de floretes allà on era enterrada.
La mort de la Lea no va ser però en va, ja que a resultes d’aquest fet quan els de Calella per fer burla preguntaven als santpolencs: Sant Pol quina hora és? Aquests responíen: “L’hora de matar la llopa” amb lo qual les mofes entre els dos pobles es van acabar."
Font de la informació:Blocs.xtec.cat Santpausantpol Llegenda La Llopa
Història
"La figura de la Llopa de Calella prové d’una història local verídica de la primera meitat del segle XX que satiritza els habitants de aquesta ciutat.
La lloba s'ha convertit en el símbol de la ciutat. Hi ha llibreries el nom fan referència a aquest animal, les mascotes dels equips d'esports també és una lloba i fins i tot participa en els "Correfocs" o acompanyant els "Gegants".
Llibreria La Llopa a Calella, font:bloc.elsamicsdelsclassics.cat
L’anècdota de ”La Llopa” s’escriu per primera vegada al llibre Calella típica de Josep Andreu i Gay, transcrita per Lluís Campeny i Coll, publicat el 1978. Aquí s’anomenen els calellencs que hi van intervenir.
Llibre Calella Típica, font:Bibliocalella.blogspot.com
Una altra versió de la història de “La Llopa” la trobem a la pàgina 35 del llibre: Històries i llegendes de l’any vuit, recull de cultura oral del Montnegre (I), de Daniel Rangil."
Font de la informació:Bibliocalella.blogspot.com La llegenda de la llopa de Calella
La Llegenda i Calella
"La Llopa forma part de la imatgeria festiva de Calella. La seva primera creació i inauguració data del 1982, de mans del constructor Josep Cardona, popularment conegut com a Nona. Inaugurada conjuntament amb en Bernat II i la Timbor de Fenollet. Va ser construïda per poder tenir un símbol de representació més de la ciutat. Amb la seva creació es va donar l’opció a joves portadors, o persones que per qüestions físiques no podien fer-se càrrec dels gegants, a poder iniciar-se en la dansa amb figures de la cultura gegantera.
La Llopa del 1982, font:Gegantscalella.blog
El 15 de setembre de 2007, la Colla de Geganters/es i Grallers/es de Calella va inaugurar la nova i actual Llopa, construïda per en Toni Mujal, durant el pregó de la Festa Major de la Minerva.
La Llopa del 2007, font:bestiari.cat
La Llopa té ball i música pròpies. La música va ser escrita per Aniol Noguera i Clofent el maig de 2002 per homenatjar aquesta figura tant significativa de la Colla i de la història de la nostra ciutat. La dansa va ser estrenada durant la inauguració de la nova Llopa (2007). La coreografia va ser creada per la Colla de Geganters i Grallers de Calella per celebrar aquest nou moment històric per la Llopa. Des d’aquell moment es va establir com a ball protocol·lari de la Festa Major."
El Ball de la Llopa, font:Ràdio Calella tv
Font de la informació:Gegantscalella.blog.cat Figures
La Llopa de l'escultor Ramon Oms, a la riera de Capaspre a Calella, font:ca.wikiloc.com/rutes-senderisme
Tomba de Lea "La Llopa", font:Bibliocalella.blogspot.com
Veure més LLEGENDES CATALANES
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada