TRESORS a BARCELONA: Llegenda dels Pallers de pedra de Montserrat

Els Pallers i l'Agulla del Giravolt, font:muntanya.planasantich.org

"Conten que, temps era temps, entre els homes hi havia una disbauxa i un lladronici, que res no estava segur enlloc. Aleshores, pels voltants dels Pouetons, vivien una família de gegants anomenats els Regira-rocs, que eren força agradats del que no era seu, i, com que eren tan forts i tan valents, tenien atemorits tots els veïnats de la rodalia.

Un any es va escaure que els Regira-rocs van esguerrar la collita del blat, però no es van pas amoïnar. Van robar el blat de tots els camps propers, el van batre i, de la palla, en van fer uns pallers altíssims com mai no se n’hagin vistos d’altres de tan grans. Els seus veïns, desesperats, prou els van moure guerra diverses vegades; però, com que els gegantots eren tan forts, res no hi podien els pobres mortals. Però heus aquí que un dia, per un poder sobrenatural, els grans pallers van ésser tornats pedra i els Regira-rocs precipitats al fons de l’avenç dels Pouetons, en càstig de llurs malifetes i com a exemple per a tots que cada u era ben amo del seu i que calia respectar els béns d’altri."

Font de la informació:Joan Amades: Llegendes i Tradicions de Montserrat

Localització

"Els Pallers són un conjunt de roques esmentades en moltes guies d’excursionisme i d’escalada perquè les seves figures esdevenen un perfil singular d’una regió del massís montserratí. El nom d’aquestes roques prové del fet que evoquen els pallers que antigament es feien a l’entorn de les masies, o en les eres dels pobles, per guardar la palla.

Josep Galobart, monjo de santa Maria de Montserrat, erudit de la història montserratina i de la toponímia de les agulles, roques i indrets de la muntanya, indica que els primers testimonis documentals on s’esmenten els Pallers són uns capbreus. Un d’ells, datat el 1611, es donen els límits del mas Muntanya especifica que “termena a sol ixent ab lo peu de la montaña de Montserrat mitjansant una collada de roques que allies anomenades los payes de la montanya” De manera semblants es dóna la mateixa delimitació en dos altres capbreus, l’un del 1668 i l’altre del 1726.

Ramon de Semir, en la seva cartografia de 1949, identifica i dóna una numeració a cada una de les roques que formen els Pallers a les quals els hi dona els números del 3 al 12. Ramon de Semir no numera la Tissoreta. Per això, en Josep Galobart en la seva nota sobre aquesta regió, a la Tissoreta li dóna la lletra T. En els anys quaranta del segle passat es publiquen dues guies de Montserrat on s’esmenten els Pallers. Una és la Guia de Montserrat editada pel monestir el l’any 1943 i l’altre és l’obra Montserrat de Llorenç Estivill i Jordi Panyella de 1949.

Els Pallers de la muntanya de Montserrat, font:totmontserrat.cat

De les deu roques que formen el conjunt dels Pallers, quatre, les 4-7, es troben gairebé unides entre si. Les altres sis roques, la 3 i les 8-12, tot hi trobar-se en la mateixa carena, són independents una de l’altra. Josep Galobart remarca això perquè hi ha la tendència, entre alguns autors moderns, de designar amb el topònim els Pallers només les roques 4-7, que són les que es troben ben juntes. Això és un error, perquè el topònim dels Pallers designa tot el conjunt de roques seguides que Ramon de Semir enumerà amb els números del 3 al 12.

La proposta d’individualitzar les roques del serrat dels Pallers continuà l’any 1977 en l’obra de Josep Barberà Montserrat pam a pam. Aquest escalador, gran coneixedor de l’orografia montserratina, anomenà gairebé totes les agulles i roques dels Pallers: el nº 3 era la Tisora; de la 4 a la 7 eren els Pallers del mal any; el nº 8 era l’agulla del Giravolt; els números del 9 al 11 eren les agulles de l’era dels Pallers; la número 12 era la roca de l’era dels Pallers. Josep Barberà aportà dos noms nous a la classificació d’aquest indret montserratí: juntament amb la innovació dels Pallers de mal any, apareix la Tisoreta que és una petita roca situada al sud de la Tisora. En la ressenya de Josep Galobart li dóna la lletra T."

Els Pallers de la muntanya de Montserrat, font:totmontserrat.cat

Font de la informació:Totmontserrat.cat Els Pallers

"D'altre banda en aquesta llegenda, es parla dels regira-rocs. Se suposa que aquest nom prové d´una activitat que, en aquella època, havia de ser molt important en aquestes contrades. Entre Els Pallers i l´Avenc dels Pouetons es troba l´Agulla La Miranda de les Boïgues. Una boïga o artiga era un espai de bosc desforestat i convertit en un camp de conreu. En aquest tram, la muntanya va ser artigada fins ben amunt per convertir el bosc en camp de conreu. Degut el pendent s´havien de construir feixes, bancals, moure terres, pedres.... en definitiva, regirar rocs.

L'Agulla La Miranda de les Boïgues, font:elmondinuk.blogspot.com/

També es parla de l´Avenc dels Pouetons. Aquest es troba aprop del refugi Vicenç Barbé. Té una profunditat d´uns 123 m. i un recorregut d´uns 370 m. aproximadament."