"L’amo del Vilar Sesgorgues tenia el blat a punt de falç, però no trobava segadors. L’hereu, desesperat, diu:Baldament haja de donar l’ànima al diable, no tornaré sense segadors. I se’n va de camí fet un foll.
L'Amo del Vilar de Sesgorgues, font:carrecaminos.blogspot.com
Caminant, caminant, troba tres homes i els diu si volen llogar-se.
- A mans besades- Quant voleu de paga?- La vostra ànima quan haurem acabat la feina.- Fet¡
I va emmenar-se’ls.
Al matí, quan la criada va anar a dur-los l’esmorzar, ja els va trovar lligant la darrera garba.- Quins mossos heu llogat, nostramo, que ja han acabat la feina¡L’amo se’n va al camp i es queda veinent visions.- Està bé. Ara em dureu en blat a l’era i me’l batreu.Al cap de poca estona:- Nostramo, ja està. Ja hem acabada la feina.- No pas encara. Ara em triareu el blat gra per gra i me’l pujareu al graner.- Nostramo, ja està. Ja hem acabada la feina.- No encara. Ara em triareu la palla bri per bri i me la dureu a la pallissa.- Nostramo, ja està. Ja hem acabada la feina.- L’home ja començava a no tenir-les totes.- Ara em voltareu de paret tot el quintar.- Ja està. ¿Què més?L’home ja començava a tremolar.- Ara em voltareu de paret tota l’heretat.- Ja està. Què més, ara?L’home suava sang i aigua.- Ara… em tallareu tot el bosc, estellareu la llenya i me la dureu al claper.- Ja està.Llavores l’home, veient-se perdut, va contar-ho tot a la seva dona.- Ah, si? Deixa-me’ls per a mi.- Mireu – va dir als tres diables, que bé havia conegut que no eren altra cosa aquells tres- homenots -, jo me’n tic d’anar; entengueu-vos amb la mestressa, que ella us mandarà la feiina.- Vine, tu, Burrumbau – va cridar ella al primer diable-, ensenyaràs la doctrina al nen de tres mesos.- I com mal llamp voleu que l’hi ensenyi, si no la sé per mi…?- Doncs ja pots anar-te’n. Vine tu – cridà al segon-, tu amb aquesta garbella m’ompliràs la cisterna d’aigua de la gorga.- I com voleu que l’ompli, si fugirà tota pel camí?- Doncs aquí ja hi fas nosa, que no serveixes.- Llavors cridà el tercer i va dir-li:- Tu agafa aquesta pell de be i vés a la gorga a rentar-la, fins que, de negra que és, se’t torni blanca.El diable prou va probar, però no va a poder sortir-ne.- Maleït siga el pelleju¡ Com més el rento, més negre se’m torna¡I rebatent la pell va anar-se’n darrere dels seus companys, tots enrabiats d’haver treballat de franc i d’haver sigut el burlot d’una dona.
Com he dit abans, encara avui dia es veuen trossos de la paret amb què els diables van voltar tota l’heretat del Vilar Sesgorgues."
Font de la informació:Llegendes del Montseny de Apel.les Mestres
Història
Llegendes del Montseny de Apel.les Mestres, font:google
"Antic mas, que guarda documentació des del segle XI (1072) on parla de la parròquia de Sant Bartomeu Sesgorgues. Els Desvilar posseïren terres en alou fiscal, inicialment, es considerava demarcació del Castell de Cabrera fins que es constituí com a quadra autònoma almenys des del segle XIII. Abans del despoblament del segle XIV i XV, la parròquia constava de prop de quinze masos entre els quals hi figura Desvilar. En el fogatge de 1553, aquest mas no hi consta, la qual cosa fa suposar que degué quedar despoblat amb la pesta. Al segle XVII, a jutjar per les dades constructives, devia tornar estar habitat i reformat i ampliat. Al segle XIX, els propietaris de Desvilar varen cedir uns terrenys en erigir-se la rectoria de Sant Bartomeu Sesgorgues."
Font de la informació: Viquipèdia El Desvilar de Sant Bertomeu Sesgorgues
El Vilar de Bartomeu Sesgorgues, font:erill
Més informació:Viquipèdia Rectoria de Sant Bartomeu Sesgorgues
Més informació:Viquipèdia Esglèsia de Sant Bartomeu Sesgorgues
Esglèsia de Sant Bartomeu Sesgorgues, font:coneixercatalunya.blogspot.com
Veure més LLEGENDES CATALANES
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada