Fa molts anys el castell d'Hostoles a prop de Sant Feliu de Pallerols era assetjat pel moros de Girona. Era un castell situat en un lloc estratègic i el volien a qualsevol preu. Però era una plaça molt ben proveïda perquè els cristians estaven ben dirigits per un comandant fort i astut.
Renderització infogràfica del Castell d'Hostoles, font:culturania.net
Les provisions, en un assetjament tan llarg s'anaven esgotant i, en veure-ho, el cap del castell ideà el següent estratagema: va fer treure tot el gra de les arques i manà omplir-les de terra, sorra i pedres, deixant un pam abans d'arribar al cim, que guardà per posar-hi el blat que quedava. De seguida manà a dos soldats, pescadors, que baixessin fins al riu, per la mina secreta que conduïa a les grutes de la torra travessant la muntanya del castell, i portessin peix i es proveïssin de verdures fresques. D'aquesta manera convidà el cap dels sarraïns a un àpat per parlamentar del setge. El sarraí acceptà pensant que era un principi per a la rendició del castell.
En l'àpat, el cap moro quedà bocabadat en veure els deliciosos plats que els havien preparat. Però no va acabar aquí: el cap cristià li ensenyà les arques plenes de gra de gom a gom. Al cap de tres dies es retiraven de l'assetjament ja que, a més, els havien dit que encara tenien provisions per a tres anys.
Font de la informació:Municipiscatalans.com Les Planes d'Hostoles
ROMANÇOde la mina del castell d'Hostoles
Ja fa temps que el cabdill moroel castell té assetjatquasi mig any sense ploure.l’aigua ja hauran acabat
La poca de la cisternaque han pogut estalviarpodrida en deu estar totai la pesta els portarà
D’aliments ben pocs en tenen
no poden baixar a la vallfins i tot mengen els gossosels gossos i algun cavall
- Com pot ser ? pensa el rei moro- Com poden tenir la sortque els que no de malaltiade gana i set no s’han mort ?
De prompte dalt de la torreles trompetes han sonati un guerrer amb bandera blancaon hi ha el moro ha baixat
- Bon dia lo cabdill moroet desitja el meu senyori et convida a dalt la torrea un sopar d’allò més bo
- No patiu, no hi faltaré.- Moltes gràcies i demàamb els meus visirs i tropadisfrutarem del menjar
Quan a l’endemà el rei moroentra a la sala a soparels ulls l’hi fan pampalluguesen veure tot el que hi ha
Verdures de tota menai criats que poc a pocporten rostits , fruita frescapa calent sortit del foc
Bots de vi blanc i de negreanguila, conill, perdiubarbs i bagres a la brasai patates al caliu
- Com pot ser ? deia el rei moro,tot això que aquí mengemsi a baix del castell d’Hostolestota la vall controlem ?
El Senyor vetlla tothoraperquè aquí tot vagi bei cada nit dos cents àngelsens vigilen el graner
I ens emplenen la cisternaamb aigua del riu Brugenti ens fan pa i coca dolçai ens esmolen l’armament
Perquè vegis el miracle,Rei moro, t’ensenyaréels sacs plens de blat i d’ordique hi ha dintre del graner
Grapats de sacs de patatesllenties, fesols, cigrons,d’arrós, i de blat de moroel Rei moro en veu pilons
I pensant que va de veresque Déu protegeix la gentdeixa el castell el Rei moroi baixa al seu campament
I passades dotze horesd’aquell profitós soparel moro agafa les armesi a Girona se’n va anar
El que mai sabrà el Rei moroés que els sacs que veié allà
estaven buits de queviuresi de rocs plens a vessar
Tan sols mig pam de blat i ordiformava part del paranyi la poca llum que hi’viava fer més real l’engany
Tampoc sabrà mai que un túnel
excavat sobre el roc viucomençant a la cisternabaixava fins tocar el riu
I el peix, verdura i carn frescamai va faltar al castellPer sota els rocs arribavaburlant del setge l’anell
Font de la informació:Nyerro.blogspot.com El romancer de la Vall d'Hostoles
Història
Situat a una alçada de 599 metres, domina tota la vall d’Hostoles. El seu origen es situa a finals del segle IX i principis del X. Formava part del sistema de defensa de ponent del comtat de Besalú.
El primer senyor del castell que es coneix va ser Miró I, el qual ja es cita el 1015. El 1107 apareix Galceran d’Hostoles. El 1118-20 figura com a senyor Miró II. El 1168 s’enregistren els noms de Miró d’Hostoles i Ramon d’Hostoles en el Llibre Gran del Feus. El 1207 consta com a senyor del castell Miró III. El 1212 ho és Dolça, filla de l’anterior. Fins al 1290, hi consta Guillem Galceran, fill de Dolça i Galceran de Cartellà. Guillem Galceran va ser desposseït del castell i excomunicat degut a una vida plena d’incidents.
Castell d'Hostoles, font:Viquipèdia
De 1344 a 1385 va ser senyor del castell Guillem Galceran de Rocabertí. El va succeir el seu fill Guerau de Rocabertí que al 1416 n’és el possessor. El 1419 el castell passa a ser terra reial. En el període 1445-1465, la baronia de Cabrenys i el castell d’Hostoles recauen en Dalmau de Rocabertí.
Arran de les revoltes remences, el 1462, Francesc de Verntallat el va ocupar i més tard va prendre possessió del castell així com de tota la vall d’Hostoles.
Durant els segles XVI i XVII el castell va anar passant per diferents generacions de la família Sarriera-Gurb i de Pons.
Font de la informació:Inventaripatrimoni.garrotxa.cat
Més informació:Lesplanes.cat Turisme El Castell d'Hostoles
Veure més LLEGENDES CATALANES
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada