"Els pobles de la costa empordanesa tot sovint eren víctimes d’atacs i de saquejos de bandes de pirates que campaven lliures per la Mediterrània. La població de Calonge solia ser de les més castigades. Com que es trobava lleugerament retirada terra endins, els veïns no s’adonaven de la presència de bandolers fins que aquestos ja havien desembarcat, i llavors ja no hi havia temps per organitzar la defensa ni per amagar els béns. Per evitar que els agafessin desprevinguts, van idear un sistema de vigilància consistent en una línia de torres de guaita que anaven des de la costa fins al poble. N’hi havia tres: la torre Valentina, a tocar del mar; la torre del Baró, al mig dels camps, i la torre de Malús, a l’entrada del poble. Aquesta última era una fortalesa vella, anomenada així perquè antigament el senyor del poble hi exercia el mal ús del dret de cuixa. O sigui, que en tots els casaments que es feien sota els seus dominis, l’home –el baró- tenia dret a passar la nit de bodes amb la núvia.
Corsari turc Dragut protegit de Khair ed-Din Barba-rossa, popularment conegut com a Barba-rossa, font:historiesdemar.wordpress.com
A la torre Valentina, la de més responsabilitat ja que havia de vigilar la costa, hi van posar de guarda el millor home que van trobar. Era actiu i treballador, un belluguet de feina que no se sabia estar un moment de braços plegats. El primer dia se’l va passar abocat als merlets escombrant amb els ulls tota la superfície blava des de la costa fins a la ratlla de l’horitzó, neguitós de poder cridar d’un moment a l’altre: “Hi ha moros a la costa!”. Però l’enemic no es veia en part de món. Ni l’endemà, ni l’altre, ni la setmana següent, cap nau estranya no va donar senyals de vida. Fastiguejat d’estar-se com un estaquirot al capdamunt de la torre, l’home va pensar que bé podria aprofitar el temps baixant a les roques i mirant de pescar alguna closca per fer bullir l’olla. I així ho va fer.
A còpia de dies, vist que podia fer perfectament dues feines, de guardià i de pescador, cada cop s’allunyava més de la costa.
Torre Valentina, font:mapio.net
Un dia que es trobava amb la barca un parell de milles mar endins, tot d’una va albirar una nau sospitosa. A l’acte encarà la proa a la costa i es posà a remar amb totes les seves forces, perseguit cada vegada de més a prop per un vaixell pirata que semblava volar amb les veles desplegades. Va tenir el temps just d’amorrar la barca a la sorra, saltar a terra i refugiar-se a l’interior de la torre. Després de tancar la torre per dins, s’enfilà escales amunt fins als merlets, on féu onejar la banderola vermella d’alarma.
Moros a la costa, número 17 d'Història i Llegenda, font:comicbooksplus.com
El senyal va ser captat pel guardià de la torre del Baró, que l’envià diligent al seu company de Malús, ja dins de la població de Calonge. Però aquest dormia com un soc. Contràriament al seu company de la costa, el de Malús es passava el dia gratant-se la panxa a l’interior de la torre. El va despertar el terrabastall provocat pels pirates, que, una vegada més i a pesar de tants guardians i tantes fortificacions, van saquejar com van voler la població i se’n van emportar el que més goig els feia.
D’aquella feta les autoritats de Calonge van despatxar els guardians de les torres de la costa i del poble, i es van mostrar molt més primmirats a l’hora de seleccionar-ne de nous. Van triar persones de caràcter pacient i constant, que no fossin ganduls però tampoc treballadors en excés."
Torre del Baró (actualment desapareguda), font:raco.cat
Font de la informació:Llegendes d'arreu de Catalunya de Pep Coll, editorial La Galera, 2012
Història
Després de la pau romana, la inseguretat del país fou palesa durant segles. Les invasions germàniques, l'ofensiva serraïna, la contraofensiva francesa, foren allaus que empobriren les comarques. En aqueta època s'aixecaren torres de guaita per tal de vigilar possibles moviments d'escamots. Podem veure també, a més de muralles en les poblacions, esglésies amb fortificacions i masies amb la seva corresponent torre de defensa.
A finals de l'Edat Mitja i a principis del Renaixement un nou perill sorgí per la banda del mar: la pirateria. Algerins, moros i turcs es feren amos de la Mediterrània durant segles i la costa rebé escomeses sagnants. Per tal de prevenir el mal es construïren torres de defensa al llarg del litoral, tant per part de les autoritats com per els propietaris, en la primera meitat del segle xvi. Així sorgiren un rosari de torres de vigilància servides per guaites que, quan intuïen un perill, avisaven tocant un corn o encenent fogueres en la part més alta de la torre. D'aquí prové el nom de torres de senyals, amb el qual també són conegudes aquestes senzilles defenses costeres.
Des de l'Edat Mitjana i bona part de la Moderna, l'actual terme de Calonge estava molt ben guardat. El castell feudal, matriu del territori, ocupava més o menys el centre de la vall. A un quilòmetre estava ubicat el de Torre Lloreta Per la banda de mar hi havia les torres Pareres i Valentina. La primera s'alçava, més o menys, en el lloc que avui dia ocupa l'Hotel Lys, en el pla des Monestri, i la segona, l'única que es conserva, en el racó més meridional de la badia. Aquestes dues eren l'avantguarda del sistema defensiu per la part de marina, on sens dubte hi havia més probabilitats d'invasió o d'escomesa.
A segon terme, en el pla, sobre la coromina anomenada Puig de les Aixades, s'hi assentava la Torre del Baró, la qual comunicava amb la Torre del Mal Ús, en la vall de Coma de les Fonts, al peu mateix de la muntanya del Jonc. Aquesta amb la Torre de la Creu, aixecada al cim mateix del turó anomenat la Creu del Castellà. El Castell de Calonge i el de Torre Lloreta també captaven la transmissió de les des talaies de les seves torres de guaita.
Font de la informació:Torres de vigilància a Calonge de Pere Caner
Veure més LLEGENDES CATALANES
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada