Llegenda Les Mosques de Sant Narcís

Les mosques de Sant Narcis, font:viquipèdia

El miracle de les mosques va succeir, diuen, el setembre de 1286, quan l'exèrcit del rei de França,  Felip l'Ardit, va assetjar Girona, amb el rei Pere d'Aragó.  Encara que la ciutat va capitular sense lluita, els francesos, en entrar a la ciutat, es van portar de manera ignominiosa: van robar, insultar i oprimir els gironins; van assaltar esglésies tot fent riota dels objectes de culte i, finalment, van profanar el cos de Sant Narcís, guardat a la col.legiata de Sant Feliu, i li van trencar un braç. Això va ser massa: del cos del sant varen començar a sortir unes mosques gegants que es varen posar a picar furiosament tant els soldats francesos com els seus cavalls. I tot seguit de ser picats, els enemics morien espeternegant.

Miracle de les mosques pel Mestre de Sant Narcís, s. XVI (Catedral de València), font:viquipèdia

...Més tard, quan el 1653 els francesos, manats pel general Plessis-Bellière i el mariscal d'Hocquincourt, varen assetjar Girona, altre cop varen sortir les mosques del cos del sant patró de la ciutat, encara que aquesta vegada es varen limitar a picar els cavalls dels assetjadors, i causaren la mort a més de dos mil d'ells. Anys més tard, el 1684, mentre els francesos a les ordres del mariscal Bellefond varen tornar a la seva mania d’assetjar Girona, van tornar els patriòtics insectes a picar tant els soldats com els cavalls, causant-ne una gran mortaldat. 

Llibre Les mosques de Sant Narcís de David Guàrdia, font:efados.cat

D’aquesta llegenda en surt expressions populars que s’acostumen a sentir per la festivitat del sant:

 ”Per Sant Narcís, cada mosca val per sis“

   ”Les mosques, per Sant Narcís, a cada picada en maten sis“.

Font de la informació:Llegendes i Misteris de Girona, Diputació de Girona 1989, Casamarieta.com  Mascatalunya.com

Història

Sant Narcís de Girona és un sant venerat a l'Església catòlica, sant patró de Girona. Segons la tradició n'havia estat bisbe. La seva festivitat se celebra el 29 d'octubre. S'ha posat en dubte l'existència real d'aquest sant: alguns creuen que pot ser una mostra de desdoblaments de personalitats reals que es van donar a l'Edat mitjana. En aquest cas, el sant Narcís de Girona s'originaria a partir de Sant Narcís de Jerusalem, bisbe de Jerusalem dels segles II-III, la festivitat del qual se celebra també el dia 29 d'octubre.

Sepulcre gòtic del sant a l'Església de Sant Feliu a Girona, font:viquipèdia

No es coneixen dades documentades del seu culte fins al segle XI. El Martirologi d’Adó escrit l’any 858, fa referència a sant Narcís però com a bisbe de Jerusalem. Situa la data del seu martiri el 29 d’octubre, però no parla de Girona. La primera citació històrica del sant Narcís de Girona és l’any 1002 en una butlla del papa Silvestre II enviada al bisbe de Girona on esmenta l’església de “sant Feliu màrtir i sant Narcís que es troba al costat de la porta de la ciutat de Girona”. Un segon document fidedigne, també del segle XI, és el sermó de l’abat Oliba que va pronunciar a la ciutat de Girona, el mateix dia de la festivitat del sant. No hi consta l’any, però devia ser entre el 1018 i el 1046, temps en què l’abat fou bisbe de Vic.

Font de la informació:Viquipèdia Sant Narcís

Felip III va donar suport així mateix a la política siciliana del seu oncle Carles I d'Anjou, rei de Sicília, després de les Vespres Sicilianes de 1282. El Papa excomunicà el rei d'Aragó Pere el Gran, com a instigador de la massacre angevina, i va donar el seu regne a Carles I de Valois, fill de Felip III.

Consagració de Felip III l'Ardit, font:Viquipèdia

Després de l'afer sicilià, Felip III engegarà la Croada contra la Corona d'Aragó, atacant Catalunya el 1285, i posant setge a la ciutat de Girona el 7 de setembre d'aquell any. Felip III va morir a Perpinyà, a l'actual llogaret 'El Clos Banet'- que era llavors masia important -el 5 d'octubre de 1285, enmig d'una retirada desastrosa, causada per les epidèmies i per la falta d'avituallament. Fou 'descarnat' (cos partit en quatre amb 4 destinacions diferents) a Perpinyà a la 'Casa Julià' abans de marxar - en un trajecte d'uns mesos- nord enllà fins a ser enterrat (el ossos) el 3 de desembre del mateix any a la Basílica de Saint-Denis.

Va ser un governant pietós, com son pare. Fou també un polític i governant exemplar, amb molt de tacte i encert en els seus actes, decisions i accions. Lamentablement, es deixà influenciar per la personalitat i el caràcter de la seva segona esposa, Maria de Brabant.

Font de la informació:Viquipèdia Felip III de França

Veure més LLEGENDES CATALANES