 |
| Dona de l'Orde de l'Atxa, font:monestirs.cat |
La Conquesta de Tortosa
"Tot Catalunya quedava ja neta de moros; havien estat expulsats de tot arreu, llevat de Tortosa. S'havien fet forts al castell i fortalesa de la Suda, des d'on lluitaven amb desesperació, car la pèrdua del castell i la ciutat representava haver d'abandonar l'únic que els restava de Catalunya i moltes altres terras de més enllà de Tortosa, on no es podrien sostenir un cop perduda la ciutat. El comte Berenguer IV va assetjar la ciutat ajudat dels millors cavallers catalans i dels genovesos, que mai no el deixaven.
Ramon Berenguer IV comte de Barcelona, font:Viquipèdia Els moros es defensaven com lleons: els esforços dels cristians s'estavellaven contra les fermes parets de les muralles i el gran braó dels sarraïns, que féràment les defensaven. Els veïns de Tortosa, que eren cristians, ajudaven amb el que podien a la lluita; les dones, però, no hi venien gaire bé, car deien que, si la llibertat havia de costar tan cara de sang més valia que seguissin manant els moros. Els homes, indignats per aquesta actitud de les dones, les van amenaçar amb matar-les totes si no els ajudaven. L'amenaça féu el seu efecte, car aquestes decidiren de prendre part en la brega. Es van vestir de soldats i sortiren a lluitar com ho feien els homes. Per amagar el seu sexe i fer-se témer de l'enemic, van lligar-se els cabells arran de barba, i de lluny semblaven uns guerrers d'allò més ferrenys.
 |
| Conquesta de Tortosa per Ramon Berenguer IV, font:allposters.com |
L’esforç dels cristians no podia pas vèncer la resistència dels moros, que es defensaven ardidament. Els catalans van treure un nou ardit de guerra, una mena de castells de fusta muntats damunt de quatre rodes, dintre dels quals s'amagaven un grup de soldats que podien acostar-se fins a tocar les muralles amagats sota dels castells que els protegien i els permetien d'atacar sense rebre dany de l'enemic. Aquest ardit féu guanyar molt de terreny a la nostra gent, però no era prou por a obtenir el triomf.
Les forces dels catalans minvaven cada dia, i semblava que l'empresa hauria d'ésser abandonada. Es decidí de fer un darrer intent i esmerçar-hi tota la força i energia de què es disposava. La lluita fou terrible i els catalans no s'emportaven pas la millor part. Sobtadament, aparegué un cavaller muntat en un cavall negre, amb una armadura del mateix color, amb la celada tirada perquè ningú no el conegués. El seguia una dama igualment tapada. Es dirigiren cap a la muralla, on el cavaller va lluitar com un veritable lleó. La força del seu braç armat aviat va fer estrall en els moros, que va semblar com si comencessin a cedir. Els cavallers catalans van ajudar el descouegul tant com pogueren i, capitanejats per ell arribaren a pujar dalt de la muralla, des d'on lluitaven com feres, i aconseguiren de fer recular els moros, que no trigaren a desmoralitzar-se i acabaren per rendir-se. La dama mai no va deixar el cavaller desconegut i fou la segona a pujar a la muralla i a entrar a la ciutat.
L'admiració i la sorpresa dels cavallers catalans envers el desconegut era gran, però més ho era encara la curiositat de saber qui era. Un cop ben rendida la ciutat, gràcies a l'esforç del seu braç el cavaller es presentà a la tenda del comte Berenguer, se li agenollà als peus i li demanà perdó, al mateix temps que s'alçava la celada i mostraba el seu rostre. Era Ponç de Cervelló, cunyat del comte, que, desatenent les seves ordres i els seus desigs, havia raptat la seva germana Mahalta i l'havia feta la seva esposa sense el seu permís; de la qual cosa el comte estava molt enutjat. Allunyat de la cort per la dissidència amb el comte, ignorava la campanya de Tortosa, on va acudir impensadament i per casualitat i, trobant-se en el mes fort de la brega, li mancà temps per a posarse al costat del comte i ajudar-lo en tot i per tot. La dama que l'acompanyava era Mahalta, germana del comte Berenguer i muller seva. El comte va perdonar la seva desobediència i li agraí el seu ajut.
Els moros de Tortosa en fugir van abandonar al castell de la Suda grans tresors, entre altres una preciosa safata d'argent i maragdes, en la qual fou servit el Sant Sopar a Jesús i als seus deixebles en l'àpat celebrat a casa de Llàtzer el llebrós; safata que el comte va donar en present als genovesos, agraït del seu ajut, i que encara es conserva a la ciutat de Gènova, on és tinguda en gran estima.
Agraïda la Mare de Déu a les dones tortosines pel seu ajut donat als homes en la lluita contra els sarraïns, baixà un dia personalment a la ciutat i oferí a les dones una cinta mitjançant la qual les ajuda a l'acte del deslliurament, per la qual cosa fou creada l'advocació de la Mare de Déu de la Cinta."
Font de la informació:Les cent millors llegendes populars de Joan Amades
Mare de Déu de la Cinta, a la Porta de l'Olivera de la Catedral de Tortosa, font:Viquipèdia
L'Orde de l'Atxa
"A principis de 1149 la ciutat de Tortosa està acabada de conquistar pel comte de Barcelona Ramon Berenguer IV. El Comte i el seu exèrcit anaren a conquistar Lleida. A Tortosa, un petit exèrcit musulmà aprofita per assetjar la desprotegida ciutat.
Una dona s'assabenta per mitjà del seu marit, membre de Consell, que els líders de la ciutat han abandonat tota l'esperança i es preparen per a la invasió, el saqueig i la massacre però un jurament de silenci li impedeix revelar que s'ha assabentat de la seva terrible destí, i es troba entre l'espasa i la paret, amb la mort trucant a les portes de la ciutat i aparentment impossibilitada de defensar-se o de convèncer al seu espòs.
Llavors, se li ocorre un truc per evitar els problemes: reuneix clandestinament a les dones de la ciutat i els proposa formar un nou Consell, el de les dones, que acudeix al castell a oferir la seva ajuda als homes. Gràcies al seu nombre, aconsegueixen convèncer els caps de la ciutat que els permetin participar.
Els detalls de la defensa són els que més varien a la llegenda, uns recomptes diuen que va ser de nit, altres de dia. Uns diuen que van sortir a lluitar, uns que van engrossir els números dels soldats masculins en el camp de batalla, i altres que únicament van fer una demostració dels seus números en les muralles. Tots esmenten que van prendre, entre d'altres eines, les destrals de guerra i també les de fusteria, dels seus marits.
Sigui com sigui, la veritat és que van aconseguir convèncer els atacants que continuar el setge era batalla perduda i aquests van fugir.
Quan el comte va tornar a la ciutat, es va trobar amb alegria i sorpresa amb una ciutat encara cristiana, i la història de la defensa li va inspirar tanta admiració, que va fundar l'Ordre de l'Atxa, amb tota seguretat com a títol honorífic. Les dames que la integraven gaudien de molts privilegis, entre els quals hi havia la facultat d'heretar certes riqueses dels seus marits, la facultat d'acudir a esdeveniments públics davant dels seus nuvis i marits, i de seure a la seva dreta."
Làpida del claustre de la catedral de Tortosa, font:monestirs.cat
Escut de l'Orde de l'Atxa, a la làpida del claustre de la catedral de Tortosa, s. XIV, font:Viquipèdia
Font de la informació:Supercurioso.com Orden del hacha
Història
El setge de Turtuixa va tenir lloc des del 29 de juny fins a desembre de 1148. La plaça musulmana ja havia sofert altres setges als quals s'havia resistit. Aquest cop va ser assetjada per un estol liderat pel comte de Barcelona que comptava amb el suport de Gènova, amb la vescomtessa Ermengarda de Narbona, i els hospitalers i templers de Guillem Ramon I de Montcada, cavallers d'altres indrets de la Gàl·lia meridional com Bertran de Tolosa, un cert nombre de normands o anglesos, i alguns pisans a més de comptar amb l'aprovació del papa Eugeni III amb una butlla on eren concedits a tots els qui concorreguessin a l'expedició, els mateixos privilegis atorgats als qui anaven a lluitar a Terra Santa.
Turtuixa era la gran plaça forta de la frontera sarraïna per aquest cantó. Tarragona, convertida en un munt de runes, va romandre deshabitada durant llargs anys, i el seu clos i el seu territori van ésser dominats alternativament pels catalans i pels sarraïns. Durant la dominació musulmana, Turtuixa havia assolit el punt més alt de la seva esplendor. Poc temps abans de la reconquista de la ciutat de l'Ebre, escrivia el geògraf musulmà Al-Idrissí:
Papa Eugeni III, font:coisasdesantos.blogspot.com
« La ciutat de Turtuixa està emplaçada al peu d'una muntanya i cenyida per forts murs… Hi ha molts mercats i bells edificis, artífexs i pagesos, i hi són construïdes grans embarcacions amb la fusta treta de les muntanyes que la volten, cobertes de pins de corpulència i alçada notables, la fusta dels quals és utilitzada per als pals i les vergues dels navilis i és de color rogenca, lluent, reïnosa, de gran durada, i no està, com les altres fustes, subjecta a ésser deteriorada pels insectes, i per això té gran fama.
El 29 de juny de 1148, diada de Sant Pere, l'estol, carregat de gent i de material de guerra, es féu a la mar des de Barcelona, sota l'alt comandament del comte de Barcelona. El dia primer de juliol arribà a les boques de l'Ebre. Seguí riu amunt, i a unes dues milles de la ciutat s'aturà. Turtuixa era una plaça poderosament fortificada pels sarraïns; estava voltada d'una muralla amb moltes torres, i tenia, dalt la muntanya que li és veïna, un castell molt fort: la Suda de Tortosa. Refugiats a la Suda els sarraïns, la lluita va continuar encara algun temps, molt violenta i mortífera. La rendició dels sarraïns s'esdevingué a les darreries de desembre del 1148.
Muralles de Tortosa, font:xusquipedia.blogspot.com
Castell de La Suda o de San Joan, font:baulitoadelrte.blogspot.com Una tradició—recollida pel clergue tortosí Cristòfor Despuig en els seus Col·loqui de la insigne ciutat de Tortosa (segle XVI) diu que els sarraïns intentaren, poc després, el recobrament de la plaça, i que en aquesta lluita les dones tortosines contribuïren tan heroicament a repel·lir l'atac, que a honor d'elles fou fundada l'Orde de l'Atxa com a distinció honorífica per a aquestes dones.
 |
| Dona de l'Orde de l'Atxa, font:mirinconliterarioyotrascosas.blogspot.com |
Alguns historiadors creuen que es tracta d'una faula; altres semblen dubtar; altres tenen la tradició per verídica, i altres es decanten a creure que hi ha un fons de veritat històrica. S'ha insinuat també que podria tractar-se de la intervenció de les dones en una gran baralla entre els cristians i els nombrosos sarraïns que havien quedat dins Tortosa. Hom té la impressió que es tracta d'una fantasia.
Llibre Los Col.loquis de la insignie ciutat de Tortosa per Mossén Cristofor Despuig, font:todocoleccion
Font de la informació:Viquipèdia Setge de Turtuixa
Més informació:Viquipèdia Suda de Tortosa
Més informació:Viquipèdia Orde de l'Atxa
La Llegenda i Tortosa
Des de la conquesta de Tortosa per part de Ramon Berenguer IV l'ús de l'atxa sobre la roba és considerat un privilegi de la dona tortosina, i un escut de destral és atorgat ceremonialmente durant la celebració de la festa de la Cinta cada any.
Proclamació de la Reina i Reina infantil a les Festes majors de la Cinta 2019, font:setmanarilebre.cat
Més informació:Viquipèdia Mare de Déu de la Cinta
Imposició de la banda i insígnia de l’orde de l’Atxa, festes La Cinta 2019, font:setmanarilebre.cat
Veure més LLEGENDES CATALANES
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada