"La història comença el dia 31 de març de 1855 quan a la Vila de Prades nasqué en Pere Balcells i Masgoret. Els seus pares eren pastors i passà la seva infantesa enmig dels ramats, recurrent camins i dreceres entre els boscos que duien fins el Monestir de Poblet, cingles i viaranys de les contrades: Capafonts, Mont‐ral, Cornudella i Vilanova de Prades.
El Nen de Prades, font:cavitatsdecatalunya.blogspot.com
Les Muntanyes de Prades, font:totnens.cat
Grau del Nen de Prades, font:fonsienlared.blogspot.com
No anava a l’escola i no va aprendre de llegir i escriure, però fou un nen eixerit coneixedor de la topografia i l’orientació.
Cova d'en Pere a Prades, font:senderos osnofla
Quan tenia uns 15 anys va fugir de Prades i es presentà voluntari a la partida carlina del tinent coronel Moore. Aquí, aprengué l’estratègia militar i la lluita de guerrilles. Amb només 17 anys fou coronel de la seva pròpia partida amb qui aconseguí nombroses gestes de guerra.
Esdevingué un líder molt jove entre mig del carlins, fet que molestar alguns dels coronels més veterans.
General carlista José B. Moore, font:wikipedia
Essent coronel tornà a la Vila de Prades, on només entrava de nit per no ser vist. Des d’aquí començà a organitzar alguns homes de la població per fer una revolta contra el govern el dia de la fira de Prades, el 24 d’agost. Tots els homes que reclutà volien ser el seu tinent coronel. Ell els deia que ho seria “qui s’ho mereixi i sigui més llest i valent”.
A la vigília de la fira sortiren de l’ermita, on estaven amagats, per anar cap a la Vila a buscar diners dels més rics. Anaren fins el Cafè Nou, allà el Nen de Prades va aturar a tothom per tal que els seus homes poguessin agafar els diners. Només un gitano va voler agafar part dels diners de sobre les taules on s’estava jugant els daus i el Nen de Prades li va tallar a l’instant. Llavors digué als seus homes: “traieu la mà i plegueu tot això.”
En sortí del Cafè Nou i de la vila van anar fins a una era, on el Nen de Prades va llençar una gorra plena de monedes dient: “A veure qui n’arreplega més!” Tots els seus homes van agafar les monedes i les van contar veient qui n’havia arreplegat més de tots. L’últim de tots digué: tinc “tres duros de peça i catorze pessetes senzilles”, essent qui més n’havia plegat. El Nen de Prades li digué: “Tu ets el més home de tots, tu ets el qui buscava. Escolteu‐ho tots, perquè a partir d’ara el Pep de les Tosques serà el meu lloctinent”
Al final de la guerra dels carlins a Catalunya, el Nen de Prades va ser ferit en una emboscada accidental a Xerta. Fou traslladat a Tortosa on moriria tres dies més tard, segons la versió oficial.
Però la història diu que els carlins envejats per les seves gestes, pel seu liderat el van assassinar, quan tenia només 20 anys."
Font de la informació:Hostatgeriadepoblet.cat
Historia
"Pere Balcells Masgoret, conegut com el Nen de Prades (Prades, 31 de març de 1855 - Tortosa, 21 d'abril del 1875), va ser un guerriller carlí que destacà al Camp de Tarragona per les seves proeses i temeritats durant la Tercera guerra carlina.
Nascut a la vila de Prades, fill d'un pastor de la Granadella, va fer també de pastor des de ben petit a sou d'un hisendat de la vila, cosa que li va permetre conèixer, a més del terme de Prades, Capafonts, La Febró i Mont-ral, on el seu amo hi tenia propietats. Als 17 anys va fugir de Prades i es presentà voluntari a la partida de carlins del tinent coronel Moore, de qui va aprendre estratègia militar i lluita de guerrilles.
La primavera de 1874 va organitzar el seu primer escamot. Tenia 19 anys i els seus homes eren una vintena.
Prades, font:prades.cat
El Nen de Prades va ser aviat temut per les forces governamentals per la eficàcia dels seus moviments i la rapidesa amb la que sortia de les emboscades. Quan es desplaçava, tenia sempre espies que li explicaven el moviment de les tropes enemigues.
El coronel Alejandro Picaso, isabelí que comanava les forces de xoc al Camp, i era el més prestigiós de la Catalunya sud, va decidir acabar amb el Nen. Es va desplaçar a Prades, perquè sabia que el guerriller s'estava a la Serra de Llaberia, però el guerriller va veure els moviments i es desplaçà cap a Mont-ral. Picaso creia que el guerriller fugia d'ell, però en realitat el Nen va dividir les seves forces en petits escamots i encerclà les forces governamentals a la vora de Capafonts. Els homes de Picaso que no coneixien el terreny, sense poder-se moure, van haver de capitular. Això va augmentar extraordinàriament la fama del Nen de Prades, que campà lliurement des de Montblanc fins a Tivissa i encara fins a Ulldecona.
Les seves incursions a Montblanc i a la Riba van empènyer al comandant Manuel Orozco a construir la Torre del Petrol, al pas natural entre el Camp i la Conca de Barberà. Aquesta torre va dificultar les incursions del nen de Prades en aquella comarca. Però Manuel Orozco va morir a les seves mans en una batalla.
Quan el 29 de desembre de 1874 es va restablir la monarquia borbònica en Alfons XII, una majoria de carlins es van rendir aprofitant l'amnistia que va concedir el govern. Però al Camp, el Nen de Prades va seguir lluitant, agafant ostatges i demanant rescat per poder subsistir. Els mesos de gener, febrer i març de 1875, el Nen i la seva gent atacaren i saquejaren diversos pobles del Camp reclamant contribucions.
Torre del Petrol, font:wikipedia
El mes d'abril, seguint ordres dels seus superiors, es dirigí cap al Maestrat, per reorganitzar el seu grup, reposar i rebre instruccions. Però quan van arribar a Xerta, els liberals, que coneixien els seus moviments, van encerclar el poble. Els carlins van intentar defensar-se, però l'exèrcit governamental, més nombrós i més ben equipat, va aconseguir reduir-los. En un intent d'escapar-se, el Nen de Prades i dos companys de la seva colla, al passar per la plaça del poble van ser ferits greument. Els carlins van acabar rendint-se i van ser fets presoners. Els ferits, el Nen entre ells, van ser portats a l'hospital de Tortosa. El Nen de Prades, ferit en un pulmó, va morir. Els carlins van escampar la brama de que no havia mort per les ferides del combat, sinó que va ser afusellat per les autoritats liberals.
Rei Alfons XII, font:wikipedia
La fama del Nen de Prades va créixer encara més després de la seva mort. Alguns literats, com Josep Aladern, van divulgar les seves actuacions, de vegades de forma novel·lada, i avui (2017) encara hi ha persones a Prades que recorden els fets del Nen per les històries que els explicaven els seus avis."
Font de la informació:Viquipèdia Pere Balcells i Masgoret
Més informació:Novaconca.cat El nen de Prades
Cultura
Llibre El Nen de Prades de Robert Vallverdú, font:arolaeditors.com
La Pubilla del Mas i el Nen de Prades són els gegants de la Vila Vermella, font:tarragonadigital.com
Veure més LLEGENDES CATALANES
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada