Llegenda Otger Cataló

Otger Cataló de Claudi Lorenzale, font:wikipedia

"Segons la llegenda, Otger Cataló o Catalon va sobreviure a l'escomesa sarraïna que va arribar fins a les valls pirinenques. Tots els guerrers cristians havien mort. Només ell va sobreviure, malferit i amagat a les muntanyes del Pirineu.

Sota la protecció de la seva tenda feta amb pell de cabra, fou atès per l'afecte del seu gos llebrer, el qual diàriament li llepava les ferides. Otger, a poc a poc, s'anà recuperant. S'alimentava de fruites silvestres i de la llet d'una ovella. En la mesura en què se li anaven guarint les ferides, Otger Cataló es dedicà a preparar les armes amb el desig de tornar a guerrejar contra els invasors de Catalunya. Polia l'escut i esmolava la daga.

Passat el temps, fou arribat el dia en què Otger va considerar que ja havia recuperat tot el vigor. Llavors, va agafar la banya de caça i la va fer ressonar profundament i prolongada, de tal manera que la seva ronca crida volà per valls i muntanyes estenent-se per tot el país. Així convocà els seus homes, els cristians fidels a la terra, a la lluita.

font:rodolins.cat

El gos llebrer, interpretant la crida del seu amo, va emprendre veloç i infatigable cursa fins que va trobar el primer home i li va fer entendre amb els seus somics que volia que el seguís. L'home, tot seguint el gos, fou conduït davant la presència d'Otger Cataló, el qual li va donar el missatge que comuniqués als senyors de la terra que el moment de tornar a lluitar contra els sarraïns havia arribat. El missatger va anar a donar la notícia als personatges principals del territori perquè agafessin les armes que tinguessin a l'abast.

Així, de nou llocs diferents, van venir amb les seves hosts els més aguerrits barons de la terra amb el deler de reconquerir els territoris. Aquests nou cavallers foren: Galceran de Cervelló, Bernat Roger d'Erill, Gispert de Ribelles, Dapifer de Montcada, Galceran de Cervera, Galceran de Pinós, Bernat d'Anglesola, Guerau d'Alamany i Hug de Mataplana, coneguts com els Nou Barons de la Fama o els Nou Cavallers de la Terra.

font:blinklearning.com

Otger Cataló els va conjurar a lluitar fins a la mort per la terra que els havia vists néixer fins a alliberar-la del poder sarraí.

Els nou cavallers ajuntaren les espases, jurant davant l'altar de la marededéu negra de Montgrony que complirien amb lleialtat la seva paraula.

font:vegueries.com

Mare de Déu de Montgrony, font:festacatalunya.cat

Els cavallers, amb Otger, van partir cap al combat, cadascú cap a un lloc diferent, i van assolir les victòries més rotundes. L'únic que va tornar a quedar ferit fou Otger Cataló, durant la batalla per reconquerir Roses, l'any 735, però aquesta vegada com a triomfador. Otger Cataló, abans de morir, ordenà que el seu escut portés com a ornat el símbol del gos llebrer perquè aquest animal havia donat testimoni de lleialtat incondicional i sense fi."

font:cch.cat

 Veure informació Wikipedia Llegenda Otger Cataló 

Historiografia

"Personatge fabulós, imaginat per explicar l’origen del mot català i donar uns precedents a la reconquesta catalana anteriors a la intervenció franca i independents d’aquesta.

La primera versió de la seva llegenda l’anomena només “senyor d’un castell que hom apel·la Cataló”, el suposa situat a la Gascunya i data l’inici de la seva actuació el 732. La denominació del castell prové, sens dubte, del castrum Catalaunicum o Catalaunum (nom llatí de Châlons-sur-Marne), que hom podia trobar a les cròniques que narraven la derrota d’Àtila. La localització a la Gascunya provenia d’una mala interpretació d’una d’aquestes cròniques, que feia suposar que els Camps Catalàunics eren propers a Tolosa. Quant a la data del 732, probablement és suggerida per la batalla de Poitiers. El text més antic que conserva aquesta versió (en català) és del 1418, però potser procedeix d’un embrió llatí una mica anterior.

El nom d’Otger fou atribuït més tard al senyor de Cataló per paral·lelisme amb Otger Danès, famós personatge de l’epopeia francesa, prou conegut a Catalunya des del s. XII i encara ben popular a la fi del s. XIV i al començament del XV.

Estàtua de Ogier el Danés de H.P. Pedersen-Dan en el castillo de Kronborg, Dinamarca

La denominació d’Otger Cataló és testimoniada el 1431, però sens dubte és un xic anterior. En aquest moment ja li han estat donats com a companys els Nou Barons, anomenats després “de la Fama”. La llegenda d’Otger Cataló i els Nou Barons, tot i ésser purament erudita, interessà molt els catalans i anà evolucionant i desenvolupant-se fins a les darreres versions i al·lusions, degudes a Víctor Balaguer (1860), Antoni Ferrer i Codina (1885) i Jacint Verdaguer (1886)."

Veure informació enciclopedia.cat

Veure més LLEGENDES CATALANES